Cartas de los lectores

Estem davant uns Pressupostos Generals de l'Estat que s'haurien d'anomenar pressupostos generals de destrucció de l'Estat de Benestar.

Mai havíem tingut uns pressupostos que asfixiessin tant els treballadors i treballadores, fossin tan ofensius als interessos de la ciutadania i tan cecs a les necessitats de la gent.

El Sr Rajoy ha donat, amb la presentació dels seus primers pressupostos, una clara visió de per on pensa guiar les seves accions de govern.

Uns pressupostos que es sumen a les primeres accions de pujada d'impostos i d'abaratir (o regalar) l'acomiadament de treballadors i treballadores. Unes accions que a part de resultar greus mentides respecte a les seves promeses electorals, suposaran més desigualtats i més atur.

Una demostració més de com el PP empra la crisi com a pretext per a destruir l'Estat de Benestar que amb tant d'esforç hem construït els ciutadans i ciutadanes de l'Estat espanyol en aquests 30 anys.

Estem davant els pressupostos més restrictius de la democràcia. Uns pressupostos que no generaran creixement econòmic i, per tant, destruiran llocs de feina.

I uns pressupostos que van a posar la quilla en la butxaca de la gent treballadora, que els faran més pobres i amb moltes més dificultats per tirar endavant el seu projecte de vida.

Accions tan clares com l'augment del rebut de llum i de gas, l'augment dels impostos com l'IRPF, la disminució de les prestacions socials més bàsiques com els ajuts per dependència van directes a la línia de flotació de la gent més humil.

Si a aquestes retallades li unim la disminució de la qualitat de l'educació pública, la ferida quasi de mort a l'I+D+I o la minva en les polítiques actives d'ocupació i l'eliminació dramàtica dels ajuts als països més pobres, queda ben clar que estem davant uns pressupostos que no ajudaran, en cap cas, a millorar la vida de la immensa majoria de la gent.

I les previsions no són molt millors. Si ara, més que mai, era necessari equilibrar les actuacions entre reduir dèficit i estimular economia per generar confiança i, per tant, creixement i ocupació, el Sr Rajoy ha decidit només fer cas a una de les dues premisses. Reduir dèficit a tota costa. I tanta reducció sense estimular potser s'aconseguirà l'objectiu de passar al 3% al 2013 però serem tots morts.

Li hauríem d'explicar al Sr Montoro i el Sr Rajoy la dita menorquina que diu "s'operació ha anat bé, però madona és morta".

Vicenç Tur Martí
secretari general PSOE Menorca

---------------------------------

"Ens guanyaran mentre de la 'por' se'n digui 'seny'"

n Normalment la nostra formació, les Joventuts d'Esquerra Republicana, opina i dóna valentia al poble perquè es rebel·li per allò que és, un poble. Avui, però, hem de contestar a dues referències que se'ns ha fet des de dos pensaments ben diferents.

La primera, de Juan José Gomila Félix. Aquesta persona coneguda a l'illa de Menorca per la seva opinió expressada en premsa escrita, defensa sempre que el menorquí no és català, curiós és veure com mai ha escrit en menorquí les seves cartes, sempre en castellà. Aquesta persona també està relacionada amb la formació espanyolista ICM. Bé idò, el senyor Gomila comenta l'acte que va fer la nostra formació entregant més de 16.400 signatures en favor de l'actual topònim de la ciutat, Maó. En el seu comentari diu que troba patètica la foto de quatre "xixerbeus", tot referint-se a l'executiva de les JERC-Maó, i afegeix "amb firmes no identificades", especificant "amb intencions neocolonials". Mirin, no pensàvem pronunciar-nos però resulta tan ofensiu que no podem fer de menys, la gent té dret a saber la veritat. Nosaltres no som quatre "xixerbeus", som joves preocupats per ca nostra, per Menorca, i fem allò possible i més per ajudar el poble i la seva gent, si això li molesta entenem que no és una persona massa democràtica. En segon lloc, les signatures estaven més que identificades i multipliquen per quatre les entregades per ICM. En tercer, dir que les intencions neocolonials no vénen des de joves que estimen tant Menorca que la volen lliure sinó d'aquells que la volen subordinada a Castella. Finalment dir que davant unes acusacions tan greus només podem expressar el nostre màxim rebuig cap al senyor Gomila i el seu article que resulta d'un baix to, d'un baix nivell i d'un baix perfil preocupants. I mirin, tothom té opinions, totes són respectables, ara bé, no ens cansarem de dir que mentre no es canviï el nom actual de la ciutat, aquesta seguirà essent Maó, ja està bé d'anar contra la legalitat.

Dir que mentre d'aquest espectre polític ens esperàvem aquests tipus de parlars que cauen pel seu propi pes i que lluny de desgastar-nos ens fa més combatius i convençuts, no ens esperàvem haver de contestar una segona referència que hem rebut i ha estat sorprenent i decebedora, aquesta segona ve de Francesc Florit Nin.

El senyor Florit ha expressat com a membre d'Acció Cultural de Menorca una sèrie de pensaments que lluny de contradir-los volem reflexionar-los. Florit Nin diu en el seu article anomenat "Catalanistes contra el català" que no tots els mitjans són bons per a un bon fi, que els catalanistes ens hem radicalitzat i que això fa mal a la pròpia llengua. Titlla de radical la vaga de fam per la llengua catalana duta a terme per un jubilat a Mallorca i les consignes d'un grup d'estudiants a la manifestació contra la reforma laboral on es corejava "Partit Popular, genocida català". Mirin, fer una vaga de fam denota el molt que aquest home s'estima allò seu, aquest home prefereix no menjar a perdre la seva identitat, aquest home no fa un acte radical, fa un acte d'amor rebel. Per altra banda, dir que radicals són les polítiques del Partit Popular on des d'aquí ens reafirmem i anomenem "genocida català". El senyor Florit diu que no és genocidi, que genocida és qui mata un poble. Idò bé, quan a una llengua se la margina en els seus tres àmbits principals (educació, administració i mitjans), quan a un poble se li elimina la llengua, el poble mor, i això sí que és radical. Finalment Florit Nin diu que el camí drecer ha de ser el del seny i el consens. Contestar-li que el consens aconseguit ha estat trencat i que nosaltres vivim a una terra on de la "por" se'n diu "seny", i nosaltres, el jovent, no en té de por, i menys quan es tracta de la nostra identitat, de la nostra menorquinitat, del nostre poble. No s'entén que un membre d'Acció Cultural de Menorca se'n sorprengui. Les signatures han estat recollides per un grup de joves que no han estat ajudants ni per ACM, ni per cap partit polític, ni per cap sindicat, ni per ningú.

Des d'aquí dir que la societat menorquina, que la gent que s'estimi Menorca, tindrà el nostre suport incondicional i que no tengui por de demanar aquest suport, car nosaltres no demanarem mai res a canvi, donat que la nostra màxima satisfacció i aspiració serà sempre la d'una terra viva i un poble unit.

Sempre per la democràcia i el poble,

Joan Albert Pons i Bagur
portaveu de les Joventuts d'Esquerra Republicana
Maó

---------------------------------

La medicina puede matar al caballo

La verdad aunque trato de entenderlo, se me escapa. Leo, escucho cosas, pero debo ser tonto, no lo entiendo.

Nos dicen: "Habéis gastado demasiado y ahora es el tiempo de ahorrar". Bien, eso está bastante claro, pero yo por ahorrar siempre entendí que si ganaba cien, podía gastar sesenta y guardaba cuarenta, esos cuarenta eran el ahorro, los ponía a buen recaudo y no se tocaban, pero todo empezaba por que yo ganaba y por lo tanto podía ahorrar.

Ahora los políticos, mercados, Comunidad Europea y demás nos repiten: "Habéis gastado por encima de vuestras posibilidades, ahora tenéis que ahorrar", pero hay una cosa que se les olvida y es que para ahorrar hay que ganar, bien sea de un sueldo, de las ganancias de tu pequeña empresa o de donde sea que entre el dinero. ¿Cómo voy a ahorrar si no hay sueldo, ganancias o entradas?, es que se espera que fabrique ahorros de la nada. ¿Cómo va a ahorrar el país si no produce?

Poco a poco van cerrando el grifo, los bancos, el estado y parece que el dinero va desapareciendo de la circulación, los que aún conservan su sueldo o su empresa, y aquí hablo de los pequeños empresarios, van reduciendo sus gastos siguiendo la corriente dominante, y como no disponen de dinero gastan menos, lo cual nos lleva a que cada vez más empresas tengan que cerrar, porque no les compran lo que producen. Esto nos lleva a la cuadratura del círculo, no se puede ahorrar cuando no hay entradas o estas son tan mínimas que solo dan para la supervivencia.

Me temo que los resultados de esta "cura" van a ser pavorosos, la cantidad de tejido productivo que se está destruyendo tardará mucho tiempo en restaurarse, hay una frase que oigo de vez en cuándo que lo describe bastante bien: "La medicina puede matar al caballo".

Hay detalles que saltan a la vista, los que recetan la medicina no la sufren en carnes propias, véanse los sueldos de los políticos, banqueros, comisarios europeos, asesores y demás. No me da la sensación de que ellos sufran los ajustes que nos imponen. Mientras nuestros dirigentes derraman lágrimas de cocodrilo, otros esperamos que cualquier día el banco no embargue la casa, las pasamos canutas para poder sobrevivir y, espera que viene más. El suicidio del farmacéutico griego como última forma de protesta, es absolutamente gráfico al respecto.

Por otra parte la economía financiera, o sea los bancos, los mercados y los inversores, cuya función de tendría que ser la de engrasar la economía productiva, que es la que al fin y al cabo crea los bienes, en vez de hacer esto se dedican a paralizar la actividad. Pero el dinero no se come, no sirve para vestirse, ni para hacer casas. El dinero es un símbolo que nos sirve para intercambiar los productos, pero no es el producto. Me puedo comer las patatas que compro con dinero, pero no me puedo comer ese dinero. La cultura actual al elevar el dinero (el símbolo) por encima de los bienes (el valor real), crea un desequilibrio que no hace mas que empobrecernos a casi todos. Algunos mientras tanto sacan provecho, estoy seguro, ya se sabe "a río revuelto ganancia de especuladores".

Por otra parte se nos esconde la verdad constantemente, nadie nos explica con claridad el porqué de las medidas que nos están aplicando, se nos trata como a niños excepto a la hora de pagar impuestos y recortarnos derechos, se dice que las medidas que están tomando han sido previamente pactadas en la U.E., pero ni unos ni otros nos lo explican con claridad. Se nos machaca con que son absolutamente necesarias sin explicarnos las razones. Ni nuestro presidente actual ni el anterior, han comparecido ante el país para explicarle claramente con puntos y comas, la razón de esas medidas que para muchísima gente son muy dolorosas, creo que ya que "pagamos el pato" lo mínimo sería darnos una explicación, ¿a qué viene tanto secreto? Sabemos que la economía actual es muy complicada pero seguro que alguien que la domine de verdad puede hacer una traducción simple. Dígannos, ¿quiénes son los mercados? ¿cómo parando la actividad se va a generar riqueza y empleo? ¿Podrían sus señorías explicar los porqués de esas medidas cada vez más opresivas, que nos están aplicando?

Supongo que esto es un "brindis al sol", sería de ilusos esperar respuesta, pero estoy seguro de que somos muchos los que nos preguntamos estas cosas y otras parecidas.

Miguel Aranda Bey
Maó