Cartas de los lectores

Fermament penso que tots tenim un passat comú que es dilueix en la nit del temps i que compartim un camí evolutiu que es desfila com un codi genètic únic, que més enllà de la bioquímica, ens permet intercanviar i gaudir de sensacions, emocions, pressentiments, sentiments, intuïcions...diàleg i creacions. Malgrat aquest grapat de virtuts que podem cultivar amb bons pensaments, vivim temps de confusions i d'una elevada contaminació informativa. Poders fàctics, coneixedors de les febleses humanes i explotadors habituals de les opinions estadístiques, corrents de moda i tendències dels mercats, esperonen els instints més bàsics de competència i supervivència, separant-nos i enfrontant-nos amb un tira i arronsa no tant sols descoratjador, sinó més aviat anul·lador de voluntats i opinions. Els resultats més visibles d'aquesta estratègia és el "passotisme", l' avorriment, la marginalitat, la mediocritat, les ansietats pertorbadores, les depressions d'autoestima medicada, insolidaritat,...Sembrant la desconfiança i el temor, ens fan creure que ells són els salvadors i protectors paternals. Gosen parlar per tots, quan no ens escolten mai. Però, això ho fan, perquè tenen por. La història ja no s'escriu amb ploma, espasa, verí o punyal, tanmateix ara, el motius que la mouen són els mateixos d'abans però amb estris més ràpids i fulminants. Un temps sembrat d'obstacles, tants per cents i prohibicions, en caiguda lliure sense paracaigudes. La història sense frens, a una velocitat vertiginosa, corre el perill de perdre el temps, repetint vells paradigmes inútils per esmorteir la topada amb un present més conscient i canviant.

Tenim una feina de responsabilitat, una feina formigueta que no ha d'esperar cap compensació ni cap més guany que fer d'aquest món un lloc habitable i respectuós. Fent prevaler els valors de la comprensió per sobre dels ressentiments, les culpabilitats i els judicis dels guanyadors. Hem de pacificar les ments per no caure en el parany de les guerres i confrontacions. Hem d'anar més enllà de les teranyines econòmiques que uns quants aràcnids financers han teixit. No hem de perdre un temps que s'emporta la vida que ens han regalat. Actuem amb creativitat per alentir aquesta taquicàrdia històrica i tornem a recuperar la memòria i el paisatge del nostre pas humà.

No us resigneu ni us sentiu aïllats, no gaire enfora podeu trobar un propòsit i un sentit que us retornin les ganes de reclamar i exigir el que és vostre, la identitat robada i diluïda en globalitzacions, la independència per decidir un mateix sense canons, el respecte per l'entorn animal i vegetal i, per sobre de tot, la vostre llibertat de poder escollir amb igualtat de condicions. Arribats al cim de l'avarícia i la cobdícia, el proper pas potser és ensopegar amb un Neró que cremi el món. Vigileu i poseu atenció, cal estar desperts amb el cubell d'aigua preparat, per ofegar les guerres i beneir la pau per tothom. No ens podem adormir, ni claudicar, el present ens empeny amb vents esperançadors malgrat les turbulències malicioses de passats amb llampecs tronadors, que poc a poc s'esvaeixen dins la seva pròpia por.

Gabriel Cardona Prunera
Es Castell

El PSOE lanza una cortina de humo

Bon dia Srs. del PSOE Alaior, "i avui no es dia d'enganar".El PSOE Alaior ha puesto en marcha una cortina de humo, para desviar la atención al problema económico tan grave que sufre el Ayuntamiento y que ha hecho que nuestro municipio tenga el "gran honor" de ser el más endeudado de Menorca.La cortina de humo consiste en la denuncia respecto a una autorización que concedió el concejal de Urbanismo para solventar un problema urgente de humedades, causado por las lluvias, que afectaban a los vecinos de un edificio cuya construcción sigue paralizada. Autorización que no supone en ningún caso licencia para llevar a cabo la edificación.

Evidentemente el PSOE quiere desviar la atención para evitar dar explicaciones al pueblo de Alaior respecto a los siguientes puntos que se trataron en el pleno del pasado miércoles:

1.- ¿Por qué en el pleno del pasado miércoles se negó a reconocer la deuda derivada de dos facturas por las obras del "cráter", ampliación del polígono industrial, avaladas y negociadas por una propuesta de Alcaldía del entonces alcalde Sr. Antonio Gómez y del informe de intervención, en aquel momento Sra. Lina Florit Calafell, gobierno del cual formaba parte el Sr. Morlà (104.400€)?

2.- ¿Por qué se negaron en el pleno a reconocer la deuda que tiene el Ayuntamiento con sus proveedores, que generaron e impagaron durante su mandato?

3.- ¿Por qué se negaron a aprobar el plan de ajuste para poder pagar a los proveedores del Ayuntamiento? Plan que, si el Gobierno central aprueba, nos permitirá pedir un préstamo de 4.494.000€ para pagar a proveedores desde el año 2004 y siguientes hasta el 31/12/2011.

4.- ¿Por qué muestra su desacuerdo en que nos hemos visto obligados a solicitar un préstamo ICO y otro de legislatura, en total 711.000 euros para poder pagar a proveedores, entre otras la factura del aire acondicionado (15.000€) del Club de jubilados,…?

5.- ¿Por qué muestran su desacuerdo en que ahora hayamos tenido que pedir un préstamo de tesorería para poder pagar convenios y subvenciones del año 2010 y parte del 2011, entre los cuales, del año 2010, figuran Caritas, Club de Jubilats, Fons Menorquí de Cooperació, Projecte Home, etc.?

6.-¿Por qué no asume la responsabilidad de que el Ayuntamiento, además de todas las facturas que se han presentado para el Plan de ajuste, aún debe más de un millón de euros al Consorcio de Residuos Sólidos y unos 400.000 euros más al Plan de Dinamización Turística?

7.- ¿Por qué no asumen su responsabilidad por haber impagado las facturas de la empresa gestora del Geriátrico desde mayo de 2010 (más de 1.000.000 euros)?

8.- ¿Por qué, además de no aceptar el plan de austeridad, no asumen que son los responsables de haber tenido que incrementar el IBI?

9.- ¿Por qué no asumen ser los responsables de que el Ayuntamiento haya tenido que hacer ajustes en el personal y en todas las partidas presupuestarias de esta institución?

10.- ¿Por qué en cada liquidación del presupuesto municipal de sus mandatos se incrementaban las partidas de pendientes de cobro y no se hacían las gestiones necesarias para cobrar estas deudas?

Todas estas cuestiones y otras muchas se trataron en el pleno del pasado miércoles, así como en los anteriores plenos del Ayuntamiento, pero evidentemente el PSOE no tiene ningún interés en reconocer su responsabilidad y por ello busca fantasmas donde no los hay. Por parte del equipo de gobierno municipal del Partido Popular se seguirá trabajando con rigor, y seguiremos esperando la "oposición constructiva" que anunció en su discurso el Sr. Pau Morlà en la constitución del nuevo consistorio.

Equipo de Gobierno del
Ayuntamiento de Alaior

ASPANOB, una asociación indispensable

Hace ya muchos años, tuvimos la desgracia de que a nuestro hijo (de solo dos años de edad) le diagnosticaran una leucemia.Aterrorizados como estábamos, fuimos a parar -de golpe- a la planta de oncología infantil de Son Dureta.El primer consuelo nos llegó de la mano de las auxiliares y enfermeras que allí trabajaban. Era Navidad: ¡Juguetes para nuestro hijo!. ¡Asombroso!. Pero ¿por qué?, ¿quién?, ¿cómo?.

La respuesta fue breve y de lo más natural: de la asociación ...

Al cabo de poco tiempo tuvimos el honor de conocer a Eulalia Rubio y no vamos a extendernos en lo evidente, baste con decir que por sus obras los conoceréis.
Por entonces en ASPANOB no había ni comisiones, ni informes, ni estudios, ni estructuras superfluas. Lo que sí había era solidaridad y eficacia.

ASPANOB puso a nuestra disposición alojamiento en un piso justo delante de Son Dureta, y no podíamos creerlo: Pura generosidad. (De la que, además, los mayores beneficiarios éramos los residentes en las islas menores).

Ha llovido mucho desde entonces, pero con más medios, estamos seguros que el mismo espíritu de entonces es el que todavía hoy impregna la existencia de esta asociación indispensable.

No la dejemos morir.

Margarita Mercadal Femenías
Maó

Vergonya

Vergonya he sentit al llegir l'escrit de la família Pons Torres en el "Menorca" del dia 30-03-2012

Vergonya de que famílies que ho estan passant prou malament quan a un fill li han diagnosticat un càncer, hagin de lluitar perquè els governants els hi abonin les subvencions ja aprovadesVergonya de que no se'ls faciliti al màxim la tasca d'adaptar el ritme familiar, l'atenció als altres fills, el suport al fill malalt, i s'hagin de preocupar de com pagar les despeses dels serveis tan importants i necessaris que ofereixen desinteressadament

Vergonya de que el meu govern -encara que no l'hagi votat, és el meu govern- no tingui un mínim de consciència i no faci costat econòmicament al dolor d'aquestes famílies
Vergonya de que en les prioritats d'aquest govern, no entrin les persones que més pateixen -alguna cosa deu fer patir més que un diagnòstic de càncer a un fill?-.

Vergonya de que les entitats bancàries segueixin el criteri econòmic també quan es tracte de gestionar crèdits per a associacions com aquestes.

Davant la vergonya, cal reacció. A nivell col·lectiu, donant suport públic a ASPANOB i reclamant al nostre govern un canvi de postura. A nivell individual, en la mesura del que puguem, associant-nos amb ells, oferint concerts i espectacles -com el Gospel del dia 21-04- recolzant-los amb la compra dels productes que venen, fent donatius. No hi ha doblers millors destinats que els que ajuden els qui pateixen

Jordi Gutiérrez Jané
Alaior