Cartas de los lectores

Ahir, dijous dia 29, el Teatre Principal de Maó va a posar a la venda les entrades pel concert de Sergio Dalma que tindrà lloc el proper 19 de maig.Les persones que tres hores abans de l'obertura de la taquilla vàrem començar a fer cua, ens hem quedat sense entrada. Ja sabem que és molt complicat poder complir amb tots els demandants, quan l'aforament del recinte és inferior a les persones que hi volem assistir, però precisament per açò, la gerència del Teatre, podria haver estat molt més eficient del que ha resultat ser.

Per començar, es posaren a la venda simultàniament entrades per internet i a la taquilla, un sistema més que qüestionable. Tot i que el Teatre Principal reconeix que això no es deu a la seva voluntat, sinó a la imposició de la companyia que representa el cantant, en cap moment van informar a la gent de la cua sobre quin nombre d'entrades exacte tenien reservades per vendre exclusivament des de la taquilla del Teatre. Les xifres, tot i que no les coneixem, s'especula que varen ser unes dos-centes a taquilla i la resta per servicaixa (recordem que el teatre té unes 840 localitats) De ser així, ja que tan sols es podien vendre un màxim de vuit localitats per persona, la gerència del Teatre ha comportat que es massifiqués la cua, sabent que no hi hauria entrades per tothom. És a dir, ha consentit, que féssim una llarga espera, tenint coneixement des del principi que no n'hi hauria per tots els qui esperàvem. Si haguéssim sabut que a l'arribar el nostre torn ja no n'hi hauria, no haguéssim perdut el matí esperant. Pensem que el nostre temps i la nostra il·lusió per gaudir de l'espectacle mereix un mínim de respecte.

Una solució hagués estat que algú del Teatre s'hagués encarregat de donar un número a cada persona a mida que arribava a la cua (com quan guardem torn al "Super"). Així s'haguessin evitat dos mals: el primer, que de saber el número d'entrades que el Teatre disposava a taquilla, podríem haver calculat si amb el torn que teníem, hi havia o no possibilitats de disposar d'entrada. I el segon, s'hagués respectat el torn d'arribada, ja que donat que s'han obert dues taquilles i la cua s'ha bifurcat, el torn de la fila tampoc s'ha respectat i hi ha hagut molta gent que s'ha "colat".

Sincerament, ens sentim enganats i pensem que amb una millor organització es podria haver evitat aquest engany.

TERESA GARCíA PETRUS
Maó

------------------------------------------

Les campanes toquen per tu

"Cap persona és una illa; la mort de qualsevol m'afecta, perquè estic unit a tota la humanitat; per açò, mai no demanis per a qui toquen les campanes; toquen per tu". John Donne.Aquestes paraules del poeta anglès ens serveixen per il·lustrar que Menorca no viu aliena a la realitat del món. La crisi, les crisis, ens colpegen molt directament.Des de fa quatre anys, la precarietat i la pobresa s'han tornat un problema global. Perquè al Nord, a casa nostra, ja sumen milions les persones que engreixen les llistes de l'atur, les petites i mitjanes empreses tanquen, la vida s'encareix, l'estabilitat de la classe mitjana perilla, milers de famílies passen serioses dificultats per arribar a final de mes i, com a conseqüència, creixen les desigualtats socials.

Vivim immersos en una crisi profunda. Tanmateix, els països del Sud fa temps que s'hi troben i ara la seva situació s'ha tornat veritablement dramàtica fins el punt que enguany es generaran 64 milions de pobres més arreu del món, que se sumaran a les 75.000 persones que cada dia moren per manca d'aliments i els altres 900 milions que, segons la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, pateixen gana severa.

En aquest context, la cooperació mai no es pot entendre com una competència a la demanda de les necessitats socials de les societats del Nord. La cooperació és una qüestió de justícia social, i de defensa dels drets de les persones que viuen en la pobresa més extrema. No és un luxe, del qual es pot prescindir.

Malauradament, en el decurs de 2012, la cooperació patirà una retallada superior al 40 per cent, segons dades de la Coordinadora Estatal d'ONGs. Aquestes xifres, però, no han de ser motiu de paràlisi, perquè ara més que mai s'ha de continuar treballant amb i per a les famílies del Sud que pitjor ho estan passant.

Per continuar-ho fent en aquest context de crisi, el Fons Menorquí ha hagut de fer algunes renúncies a nivell intern. Després d'ajustar al màxim les despeses de gestió i administració (sempre s'havia fet, però ara s'han extremat les mesures), s'ha aplicat un ERO a part de la plantilla i una reducció de jornada i de salari al personal restant. L'entitat s'ha ajustat a la situació amb l'objectiu de tirar endavant amb el convenciment que en moments de dificultat el Fons, i per tant la ciutadania menorquina, ha de seguir al costat de les persones que més ho necessiten.

Malgrat la crisi, Menorca no deixa de ser un lloc privilegiat al món i hauríem de saber convertir aquest privilegi en quelcom experimental, anant més enllà d'un simple eslògan i omplir-lo dels valors que acompanyen el desig de justícia social i solidaritat. Però si qualcú no es creu res d'açò, que ho faci per egoisme. Perquè tots formam part de la mateixa espècie i perquè la humanitat s'haurà d'intentar salvar junta des de la fraternitat més bàsica. Perquè per mor de la globalització el que succeeix en un lloc té conseqüències mundials. Perquè els problemes són universals, però les solucions són locals. I perquè, com diu el poeta, les campanes toquen per tu.

FONS MENORQUÍ DE COOPERACIÓ