Cartas de los lectores

Sempre m'agrada passejar-me per les teulades quan hi puc accedir. Veure-les, (des de una finestra es més segur), com un paisatge de dunes capritxoses, amb els terrats com oasi de trobades veïnals i llençols onejant. També, des de dalt, et pots sentir una mica aviador, ocell observador o un equilibrista... però és perillós i t'ha d'agradar estar sol. La solitud de la teulada dóna noves perspectives dels llocs, sens la vida que palpita dins les cases, el habitants arraulits sota les teules en formació marcial i els cels inquiets que passen en la distància. També veus molts fumerals; no tants, com m'agradaria, penells marejats amb bruixes, o gats enfitats dalt una fletxa orientadora de bufades sobtades. Pocs parallamps resant perquè faci bo. Gens de gent s'hi pot veure passejant i sí quelcom treballant.

Però, el que hi ha son moltíssimes orelles, més ben dit, sistemes auditius parabòlics captant els embolics diabòlics del món i boscos d'aluminis tubular amb una sola branca que, com un nas grotesc, ensumen els programes que arriben del Toro.

Situat en aquesta alçària, entenc que quasi-tothom tenim una gotera, però no d'aigua (cas que un mestre de cases podria arranjar), una gotera en la nostra intimitat, que ara té forma digital i que s'escola invisible a través d'aquets plats rodons i pals amb nàpies, que serveixen programes amanits amb tot luxe de detalls sense transcendència. Imatges comentades per interessats corrents d'opinió, que tracten d'anular-nos el criteri i la crítica. Insistents missatges repetitius davallen codificats, amb retocs i retalls, que degoten dins la palangana televisiva i s'instal·len en el nostre camp visual i auditiu, envaint les ments poc atentes amb pseudo-cultura, programacions tedioses, avorrides i claudicants. Si mires el contingut de la palangana multicolor amb criteri crític, entendràs perfectament per se'n diuen cadenes. Són els llocs on els amos emissors, falsos missatgers, elaboren el menú que alimenta la gotera mental amb moltes escombraries i deixalles maquillades de noticia important.

Afortunadament, i això és cert, vaig trobar una barca dalt una teulada, en un carrer sense futur de port. Potser només prenia pacientment el sol, mentre esperava una forta tramuntana que l'envolés fins el mar o una ona agosarada que se l'endugués a fer un viatge o un simple passeig. Hi ha un poder amb cara càndida, però quadrada, de gent llunyana i perfil pla, que a força mitges veritats ens fan creure mentides, cultiven la insensibilitat a força de sensibleries i ens fan estar absents, manipulats i addictes hipnotitzats. Ens tenen encadenats.

Si podeu pugeu a la barca, airegeu el seu velam amb els vostres somnis i, creatius i vius, feu rumb a la vida amb bon criteri personal. Estigueu a l'aguait!

Gabriel Cardona Prunera
Es Castell

Concert i davallament as Mercadal
Fa uns dies apareix al Diari la notícia de la celebració, as Mercadal, d'un "concert sacre del Davallament de Crist", com una recuperació d'una tradició perduda. Tant el concert com l'escenificació del descendiment de Jesús de la creu pot estar molt bé, tot i no tenir res en contra d'aquest acte cultural, no me sembla apropiat que se'l qualifiqui de recuperació d'una cerimònia (que era purament religiosa) de celebració de la passió i mort de Crist en la creu, tot i els elements teatrals i operístics que l'acompanyaven.

Per altra part, no és cert que a la parròquia de Sant Cristòfol es celebràs el Davallament per última vegada l'any 1948. Sembla que as Migjorn el Davallament de Jesús de la Creu va ser celebrat, per última vegada, el divendres sant de 1874, en què predicà el corresponent sermó de la Passió el prevere Joan Barber Pons, oncle del meu pare. No s'ha de confondre el "Davallament", però sense fer la seva escenificació de despenjar el Crist de la creu, per part dels personatges Josep d'Arimatea i Nicodemus, ni el cant de les àries, duos i cor que l'acompanyaven.
És molt curiós, per altra part, que as Mercadal tenguin una talla de Crist en la Creu amb els braços articulats, propi per ser usat en una cerimònia del

"Davallament", quan en aquesta parròquia no es té memòria d'haver-lo celebrat. Durant els fets desgraciats del començament de la guerra del 1936, (a la que s'ha vingut qualificant de civil, però fou autènticament militar, com totes les guerres, per la revolta de part de l'exèrcit contra el govern constitucional), en el mes d'agost d'aquell any, es a produir el saqueig, destrucció i crema dels retaules de la parròquia de Sant Martí, amb la particularitat, sembla, que no es salvà ni una sola imatge, inclosa la del Crist en la Creu.

La imatge que actualment hi ha, a la parròquia de Sant Martí des Mercadal, és obra de l'escultor palmesà Miquel Vadell Pastor, a qui li havia estat encomanada el mes de novembre de 1939, per l'ecònom Damià Coll. La talla de Crist en creu arribà as Mercadal, just per ser emprada en la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant de 1940, que aquell any va ser el dia 22 de març. A l'escultor Vadell se li pagaren 450 pessetes per la talla, més 40 pessetes per tenir els braços movibles i 45 pessetes per l'embalatge.

Esperem que la innovació d'aquest concert i escenificació, puguin tenir l'aplaudiment dels assistents, i deixar satisfets els seus organitzadors i participants.

Joan Pons Moll
Es Migjorn

Una iniciativa pensant en el futur
Dijous dia 15 de març vaig anar a la inauguració de la botiga anomenada Cooperativa Agrícola Sant Llorenç, situada al cor del polígon industrial d'Alaior. Jo hi anava amb il·lusió perquè una notícia d'aquestes d'entrada ja és molt positiva, si tenim en compte que el sector agrari a Menorca té poques sortides per veure llum i també és ver que aquí és complicat dur iniciatives pel camí bo. Però quan vaig entrar dins sa botiga elprimer que vaig pensar va ser que ja era hora que donessin una alegria a aquest sector i sincerament és de les iniciatives bones i que pensen en el futur del sector que hi hagi hagut darrerament, perquè la filosofia i estil de botiga és perfecta.

Quan me'n anava de la botiga em venien pensaments passats d'aquest sector i justament d'aquestes dates. El passat l'hem d'oblidar i només pensar que no podem caure amb la mateixa pedra, hem de viure el present però la il·lusió és el futur i la iniciativa d'obrir aquesta botiga ha estat pensar en el futur. En aquesta botiga hi trobarem formatge, carn, fruita, verdura, derivats de la llet de vaca i així successivament, trobareu productes bàsics d'aquí de Menorca i diferents tipus de formatges i altres productes tots amb molt bona qualitat. Ara només falta que la gent doni la passa i tingui el gust d'anar a visitar aquesta botiga i segur que repetireu.

També és important que tingueu en compte una cosa i és que el producte es compra directe de l'agricultor, no hi ha terceres persones i amb tota la garantia de qualitat. Per jo ha estat la notícia més important dels darrers mesos juntament amb el pagament del ProAgro 2010, que serà una realitat, segur que tothom sap qui no el va pagar.

Per acabar, desitjar pel bé de la gent d'aquest sector que aquesta iniciativa funcioni i felicitar totes les persones que han fet possible que la botiga que es diu Cooperativa Agrícola Sant Llorenç sortís a la llum i fos una realitat. Ànims!

Diego Pons Pons
Ciutadella