Cartas de los lectores

L'altre dia em va caure un pensament, va rodolar per davall la taula. El moix el veié passar sense massa interès i una somnolència que guanyava el pols a la seva curiositat de gat espatarrat. Mig endormiscat vaig notar un cert alleugeriment mental, que vaig atribuir als somnis, que devien guanyar terreny al conscient i m'estaven enduent riu avall d' una realitat que sempre ens té preocupats. Albirava ja una mar extensa i blava amb plaents daurats que bressolaven l'horitzó, quan el cop sec del meu pensament al caure, em desvetllà del més enllà amb cert atordiment.Certament, una mica desencaixat mentalment a causa del buit provocat pel fugitiu pensament, l'esvoranc que va provocar, s'omplí de rareses inconscients a punt d'esclatar, com un volcà en erupció. El magma contingut al llarg de molts anys d'emocions manipulades, repressions, autocontrol social i sentiments defraudats bullia a l'olla de l'alquímia mental, amenaçant transformar-se en un esclat festiu d'experiències regalades i llaços de lava renovadora.La certesa d'aquesta irrealitat viscuda, sense cap dubte real, es va fer patent quan una aurora boreal vorejà els abismes encefàlics descoberts amb un collaret de llums solars pelegrines. Descobrí llavors que em faltava un pensament, fet que atià una intranquil·litat pertorbadora en les ombres més negres d'un sentiment de pèrdua i culpabilitat. Però, quin pensament s'havia extraviat? I qui era jo, sense aquest? On era ara aquest xip neuronal rodó perquè rodava?.
Amb molta lentitud recorregué el terra amb una mirada que captés la invisibilitat despresa del meu cervell, pensava que només jo podia reconèixer allò que d'alguna manera em donava personalitat, però estava equivocat. Evidentment la millor forma de recuperar un pensament perdut és investigar quins et queden encara i una vegada els tens tots visitats, pots descobrir el que falta. D'aquesta manera també s'eviten accidents com trepitjar un pensament necessari i quedar-te de per vida amb la petjada despistada tatuada.

Així doncs sense borinar-me gaire, passava les pàgines groguenques de passats amb punts suspensius i d'altres amb punts finals. Caixetes de records s'obriren com tresors retrobats en un fons marí coralí i ancestral, envoltat de turbulències sentimentals i absències plenes de tendresa...ni rastre del pensament perdut. Tanmateix, no deu valer massa la pena, vaig pensar.

Una estranya inquietud esperonava un nerviosisme injustificat, sobretot en comprovar que, els meus sentiments d'humanitat estaven intactes, que el goig musical afinava i desafinava l'habitual, apreciant els silencis que construïen ritmes, que una íntima familiaritat m'unia a la lluita per la dignitat, un compromís que viu, com un maqui, amb lletres humils i senzilles, sense masses aprovisionaments ni recursos materials, però amb molta moral i confiança...quin pensament em faltava?

Fou molt clar el nen de quatre anys en dir-me: "Mira quina tonteria he trobat". M'atansà, amb la seva mà petita i insegura, el meu pensament extraviat. Una curiositat detectivesca analitzà el motius de la meva ansietat preocupada. Però, en descobrir el contingut banal del pensament estructurat i uniformat, clivellat amb missatges enganyosos i etiquetes fabricades amb artificialitat, en comprovar la futilesa de la impostura social imposada, de les modes i la frivolitat acusadora, agressiva, que provocava molta gent poderosa i indecent, vaig obrir la finestra, i aprofitant que tenia a la mà aquell pensament que mai havia escollit amb llibertat i la tramuntana que passava, el vaig llençar amb alegria i consciència d'omplir la seva absència amb nous neurotransmissors més combatius i creatius. Gràcies, Miguel Ángel, per trobar aquell pensament perdut que vaig poder tirar per inútil i preocupant.

Gabriel Cardona Prunera
Es Castell

No hi ha solidaritat sense justícia

Dins de l'allau de retalls que estan patint les partides públiques destinades a garantir uns drets bàsics, és significativa la disminució del tant per cent del pressupost destinat a cooperació internacional, que aquest any 2012 es veurà reduït en un 35% respecte al que es dedicà a aquest camp en anys precedents. Si a aquesta rebaixa, a més, li afegim l'incompliment dels compromisos adquirits pel que fa al finançament de projectes de cooperació aprovats durant l'any 2011, no està de més dir que comença a ser alarmant, si més no preocupant, la situació amb què es deixa tota la gran labor desenvolupada fins ara, a través del Fons Menorquí de Cooperació, per l'administració pública i totes les ONGs que hi formem part.Les ONGs que integrem la Plataforma per la solidaritat en temps de crisi vivim amb gran preocupació aquest retrocés en el pressupost i la política de cooperació, en tot l'aconseguit fins ara i en l'horitzó irrenunciable del 0,7%. Sentim que la reducció en la partida destinada a cooperació significa ignorar, llençar molts esforços i abandonar una feina d'alt valor afegit. Gràcies als recursos públics de cooperació, i a través de l'ajut d'emergència, els projectes de cooperació i l'educació pel desenvolupament, s'ha pogut donar suport a comunitats i pobles empobrits, però també a campanyes de sensibilització i educació a Menorca per formar una consciència de com el nostre model de consum pot suposar impactes econòmics o ambientals en altres països, o demostrar com el deute extern, l'especulació financera o la sobreexplotació dels recursos naturals són problemàtiques que afecten a tothom i tenen unes causes comuns. En definitiva s'ha donat suport a moltes iniciatives que promouen la sensibilització ciutadana sobre les greus desigualtats econòmiques mundials, la defensa de la pau i els drets humans. La crisi econòmica no pot ser mai una excusa per retallar les partides de cooperació, així com totes les destinades a garantir els drets socials. Les organitzacions que a baix firmem som conscients de les dificultats actuals i del dèficit públic, però també de que les opcions polítiques per afrontar aquesta situació poden ser diverses. En aquest sentit, manifestem que els retalls pressupostaris en el conjunt de les polítiques socials, i especialment, en l'ajuda oficial al desenvolupament, són profundament injusts, ja que l'ajustament recau de nou sobre les persones més vulnerables. A més a més, aquests retalls socials són ineficaços perquè multipliquen les situacions de marginació i empitjoren el desequilibri social. De fet, un informe recent de Caritas Espanyola i de la Fundación FOESSA constata que durant el passat any 2011 la desigualtat social i econòmica en el nostre país ha augmentat significativament. Aquest fet però, no ens hauria de portar a replegar-nos sobre els nostres propis problemes, perdent de vista els problemes globals, perquè és als països més empobrits on la crisi ha colpejat més fort i on la vulnerabilitat de les persones es fa més palesa.

A la Plataforma per la solidaritat ens costa acceptar aquest retrocés en quelcom que encara estava per construir, com és, que el tenir garantits els drets bàsics que dignifiquen les persones, sigui una realitat per a tothom. Per açò aquesta Plataforma continuarà fent feina perquè la solidaritat i la justícia siguin més vives dins la nostra societat, doncs, com va dir en Bertold Brecht: "O tots o cap, o tot o res, un de sol no pot salvar-se".
La Plataforma per la Solidaritat des d'aquí us convida a participar el pròxim divendres, dia 16, a les 20h a una xerrada a càrrec de Gustavo Duch –coordinador de la revista Soberania Alimentaria, Biodivesidad y Culturas- que tindrà lloc a la sala de convencions des Mercadal, i on el ponent aprofundirà en algunes de les idees manifestades i reflexionarà sobre possibles alternatives.

Plataforma de solidaritat en temps de crisi i Plataforma Prou Retallades Menorca.

Prohibido morirse
en fin de semana

Tras el reciente fallecimiento de nuestra madre, ocurrido el viernes 9 de marzo por la tarde en el Hospital Mateu Orfila de Mahón, queremos manifestar nuestra total disconformidad con el servicio ofrecido por los Seguros Santa Lucía de nuestra localidad en el área de decesos. Lamentablemente dichos seguros no trabajan en nuestra ciudad los viernes por la tarde, fines de semana ni festivos, por lo que no tuvimos apoyo ni asesoramiento en unos momentos tan tristes y dolorosos, viéndonos obligados a realizar todos los trámites con la funeraria por nuestra cuenta.Durante el fin de semana y ante nuestras llamadas de súplica e indignación a la central de Madrid por el nulo apoyo recibido y con el fin de aclarar varias dudas, fuimos sorprendidos con respuestas del comercial de decesos, absolutamente reprobables y fuera de toda ética profesional: "¿Para que llaman tantas veces?", ".. a usted no le consiento que...", "no tengo porque darle mi apellido según la ley", "¿Usted no libra los fines de semana?", "El lunes ya les llamarán". "Reclame lo que quiera...".A pesar de no dudar nunca que Santa Lucía pagaría todos los gastos según lo estipulado en la póliza de seguro, nos parece inaceptable que la primera llamada que recibimos desde la oficina de Mahón fuera el lunes 12 a las 9.30, tres horas antes del funeral de nuestra madre. Destacamos la profesionalidad y empatía del comercial que nos visitó el lunes por la tarde que en absoluto es culpable de los horarios de su empresa.

Queremos aprovechar la ocasión para agradecer al personal médico y sanitario la exquisita profesionalidad y delicadeza con la que atendieron tanto a nuestra madre como a todos nuestros familiares en unos momentos tan difíciles. Hacemos extensivo este agradecimiento a la funeraria Gomila de Mahón, que ante la ausencia de nuestro agente de Santa Lucía, nos brindó su apoyo y ayuda en todo momento, al máximo de sus posibilidades.

En la página web de Santa Lucía, sección decesos, pone lo siguiente: "...nos ocuparemos de todo, para que en los momentos más difíciles tengas todo el apoyo y servicios necesarios...." Descansa en paz mamá.

Familia Daroca Álvarez
Maó