Cartas de los lectores

Davant les informacions incorrectes aparegudes en l'entrevista feta a alguns alumnes de l'IES Pasqual Calbó i Caldés a la secció d'aquest diari "gent de casa", com a director d'aquest Institut de Secundària he d'aclarir que els ensenyaments que es fan a "Sa Granja" són els corresponents al Cicle Formatiu "Producció Agroecològica", donat que el Cicle de "Explotacions Agràries Extensives" s'extingeix enguany i no s'impartirà més. També convé ressaltar que aquests són estudis de Formació Professional Reglada, i per tant responsabilitat de la Conselleria d'Educació del Govern de les Illes Balears, que mitjançant el nostre Institut els organitza, supervisa i imparteix a les instal·lacions de "Sa Granja" amb professorat docent de la Conselleria d'Educació, i la col·laboració dels funcionaris del Consell Insular. Finalment, dir a totes les persones interessades en els estudis d'Activitats Agràries que per a qualsevol informació han de dirigir-se a l'IES Pasqual Calbó i Caldés, que a més del Cicle de Producció Agroecològica imparteix un Programa d'Auxiliar de Jardins i Planters, un curs del SOIB de la mateixa temàtica, i un Cicle de Grau Superior de Gestió de Recursos Naturals i Paisatgístics.

Rafel Andreu Güell
Director de l'IES Pasqual
Calbó i Caldés
Maó

Parc Parquet

L' altre dia em vaig gronxar a la corba estadística dels beneficis obtinguts per certa gran empresa d'electricitat. El senyor president del negoci, insatisfet, va anunciar que encara en volia més. Socis anònims insaciables, pressionaven per incrementar el rendiment de l'empresa. Vaig sentir cert vertigen en percebre quant s'estaven enlairant les xifres i les exigències de creixement empresarial.

'D'un salt, els meus genolls van quedar descarnats, en un terra de dur parquet borsari, i per un moment, desorientat i adolorit, hagués preferit marxar, però el tobogan dels resultats positius, de certa agència d'Assegurances, que feia plans de pensions amb bones condicions, em temptà. Certament era el més adequat per la meva edat. Decidit, vaig anar a pujar les escales, però una imprevisible llenegada, la va aprofitar un venedor de cobertures accidentals. No m'hi vaig poder negar, era evident, o firmava, o em dessagnava.

Dalt del cim del tobogan feia fresca i, amb la llum apagada de un futur previsor i segur, em vaig llençar, sense mans ni barana, per una pendent desgastada de discursos inversors i en el negoci més rendible del mercat, el mort. Quan els meus peus em van posar dempeus, cercava a les butxaques de la credulitat, una mica més de seguretat. M'acabava de gastar els diners de l'entrepà.

Una mica decebut amb mi mateix, perquè no acabava d'abastar en la meva memòria totes les clàusules signades, i dissimulant la meva debilitat i inquietud, passejava tot xiulant per el parc del parquet. Tenia nous reptes per endavant, un passadís mòbil penjava indecís, sense cap inversionista arriscat. La soledat del lloc feia preveure un xec sense fons i un futur en blanc. No m'hi vaig atrevir a creuar.

Estructures de ferro per fer equilibris pressupostaris, presentaven certes deficiències cromàtiques i encara s'hi podien veure tombarelles immobiliàries inacabades amb intencions poc clares si primer no es feia un camp de golf. Això no era per a mi.

Enlluernat per la poètica imatge d'un balancí descompensat, intuí a l'instant el trist balanç de la meva liquiditat, un enrenou de granotes intestinals reclamava atenció alimentària, per sort d'un bot a la goma elàstica de les piruetes financeres, vaig anar a parar als serveis socials per demanar una borsa de menjar i poder pagar el lloguer de casa.

Gabriel Cardona Prunera
Es Castell