Cartas de los lectores

Acaba el trimestre i els estudiants tornam a Menorca. Davant l'augment de demanda pel trajecte, les aerolínies han posat més seients a la nostra disposició (a un preu més elevat, tot sigui dit). Sens dubte, la flexibilitat és una virtut.Un cop aterrats, canvi de panorama: qui no ha variat la seva oferta és el bus que enllaça l'aeroport amb Maó. Arribant a les nou i mitja del vespre, encara queden quatre o cinc avions (sis-cents passatgers com a mínim!) per aterrar, però el darrer servei ha estat a les 20.55. Segur que els horaris responen al sentit comú de la demanda que els usuaris en feim durant l'any, però si durant dues setmanes es pot posar un reforç en el trajecte, l'aterrar d'un estudiant es fa més agradable. Per molt que m'obliguin, potser la meva cartera no pot col·laborar amb la paga de Nadal dels taxis.Potser... una societat moderna és una societat flexible, que és capaç de canviar a la vegada que les circumstàncies. Per això veig el futur en la democràcia participativa. Votacions un cop al mes (només?), via internet, sense pèrdua de vots per correu (fa poc més d'un mes milers de persones es van quedar sense votar), sense costos administratius, sense culpar als polítics del que passa, fent la política que els ciutadans decidim (en trenta anys de democràcia, es poden comptar amb una mà les Iniciatives Legislatives Populars que han arribat al Congrés), assumint responsabilitats, essent valents i combatent la nostra innata aversió al canvi.

Açò és possible (podeu visitar www.mifirma.com), només li hem de donar el vist-i-plau amb el nostre suport (actiu). Només ens queda decidir quant de temps volem esperar fins a ser un poc més lliures. Llavors no ens podrem queixar si a l'arribar a ca nostra no hi ha busos: amb un poc de flexibilitat, ho canviarem.

Francesc Guillem López Seguí
Barcelona

Despedida de Cristina de Aramburu a las usuarias del Centre Assessor de la Dona

Ha finalizado mi contrato con el C.A.D. y no ha sido prorrogado, pero quiero despedirme de vosotras. Agradeceros la confianza que habéis tenido y desearos lo mejor de lo mejor. Os haré una confidencia: sentimentalmente me voy muy triste porque no me gustan las despedidas... pero profesionalmente y personalmente, como la mujer más rica del mundo y todo "gracias a vosotras".Vuelvo a mi despacho, que dejé hace 10 años cuando entré en el Centro, a ejercer la abogacía, que es mi profesión. Pero seguiré trabajando "con", "para" y "por" vosotras.Cuidaros mucho.

Cristina Aramburu
Exasesora Jurídica del Centre Assessor de la Dona de Menorca
Maó