Cartas de los lectores

Vull tractar un tema que repercuteix en el cavall menorquí i que crec que ens interessa a la majoria. El cavall de capa alaçana menorquí o popularment conegut com cavall "vermell" o "roig" anomenat així depenent de quines zones de l'Illa, ha esdevingut , sempre amb l'esperança que un dia tengui les mateixes qualitats administratives que el cavall de capa negre. Al llarg dels temps molts habitants d'aquesta illa sempre l'han considerat tant menorquí com els seus germans de capa negre i que, segons estudis zoomètrics i científics està d'aquesta manera demostrat genèticament. Dit açò, l'any 1988, a una conferència al Casino 17 de Gener de Ciutadella, a la que personalment amb tan sols 12 anys d'edat vaig tenir l'oportunitat d'assistir i que guard en memòria, el prestigiós zoòleg Sr. Sánchez Belda declarà, com ja sabem, el cavall menorquí negre com a raça pura, però no va dir mai, i al tanto amb el que dic, no va descartar la capa alaçana, més ben dit, la va mencionar després d'haver assistit a ses festes de Sant Martí d'aquell any, com una capa amb una actitud diferent a la negra a nivell de compartament, emperò no va esmentar cap tipus d'inconvenient morfològic. Per què? deman, molts de noltros no vam saber interpretar les seves paraules? Per tant, és feina ara de tots i totes i dic tots, saber rectificar sàviament, que encara hi som a temps, i incloure cavalls i egües d'aquesta capa dintre del Llibre Geneològic de la mateixa Raça, perquè ho són i així ho creim molts i ho demostren els estudis fets per la pròpia associació.Segons el menescal veterinari i cofundador de la Raça i reconegut jutge qualificador Sr Toni Roca Comella, ja s'han detectat els coportadors del gen de la capa alaçana, és a dir, ja sabem anant a l'associació alguns de quins cavalls són portadors d'alaçà, segons estudis fets per la pròpia Associació de Criadors. Segons explica el veterinari dos portadors negres d'aquest gen vermell tenen un 25 per cent de possibilitats de criar un pollí o pollina vermell o roig. Roca diu que seria partidari de no excloure els poltres que neixen alaçans, fills de dos exemplars menorquins actualment aptes com a reproductors . Per Ell els alaçans són tan menorquins com els negres i almanco haurien de ser inscrits dintre del registre de naixements de la Raça. Després ja es discutirà i es decidirà si són aptes o no com a reproductors, decisió basada en estudis científics qualificats, raonables i realment convincents també com es fa igual amb els de capa negre amb unes altres caractarístiques com és senzilla i evidentment, la capa o color de l'animal. Sobre aquet tema també opinen altres llicenciats de la pròpia associació favorablement. S'afirma que la gent d'edat hauria de fer una crida a la resta de socis més joves per tal d'afirmar que els cavalls vermells són des de sempre de prototip racial menorquí basats amb la memòria popular i històrica.A l'Associació, la Sra Maria Dolores Ortiz m'ha obert les portes a aquet debat que esper que sigui fructífer, per exposar-lo tal vegada a una pròxima, assemblea i dur-ho si fa falta a vot dels propis socis. Crec que hi ha prou temps per xerrar-ne com a persones compromeses amb el que és la nostra passió i la de tot el poble menorquí. Des de la meva posició i la de molts altres cavallers, aficionats i habitants de Menorca, creim per tant, que s'hauria de discutir en assemblea i arribar a una solució més que parlada, xerrada i cercada per molta gent de per què el cavall de capa alaçà vermell o roig, no forma part com a exemplar de l'actual Llibre Geneològic del cavall de Raça Menorquina. Volem un debat convincent, sense tenir por de fer malbé la raça com es creu, al contrari, l'enriquirà a nivell econòmic inclús i que arribi a una solució satisfactòria, ja que sempre en neixen i en naixeran com ho han vist des de sempre els nostros pares i avis, i que per tant duen sang nova i igual que la dels exemplars negres. La majoria no esteim d'acord que en unes futures generacions es perdi com a condició de raça menorquina i per tant demanam d'una manera més que raonable que el cavall vermell sigui també membre geneològic del llibre de raça menorquina. Tot sigui dit que no vull anar en contra de res ni de ningú, crec que tot el que s'ha fet fins ara s'ha fet per avançar i de fet s'ha fet així i bé, emperò hem de seguir lluitant per millorar i enriquir la raça en tots els àmbits. Gràcies.

Antoni Tomàs Juaneda
Soci 651 de l'Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls
de Raça Menorquina
Ciutadella

Mi primer día de clase

La señorita Maruja se nos ha ido. Recuerdo, como si fuera ayer, aquel 1 de octubre de 1951. La señorita Maruja, hierática en el estrado de aquella clase situada en el patio del antiguo colegio Fontirroig, en el viejo edificio de la Plaça Reial. Detrás de ella en la pizarra, escrito con tiza por ella misma, una frase: "La señorita Maruja es muy buena". Entonces la señorita Maruja dijo: "Niños ¿qué pone en la pizarra?". "La-se-ño-ri-ta-Ma-ru-ja-es-muy-bu-e-na", respondimos todos al unísono. "Sí" -añadió ella- "la señorita Maruja es muy buena, pero ¡también puede ser muy mala, así que ojo al parche!" Desde ese día todo fue como una seda.
Descanse en paz, maestra.

José Luis Terrón Ponce
Maó

Punyetero futbol
Retallades al futbol (al futbol televisat) no n'hi haurà, no, segur que no.A la majoria ens podran retallar el sou, els ajuts socials, els serveis públics, la pensió i ens pujaran els impostos tot el que puguin i més. Mentre ens puguin mantenir hipnotitzats amb el futbol i la televisió...

Es veu que en aquesta societat hi ha unes forces controladores que -i em sembla mentida- ningú no discuteix, com si fossin el més normal del món; si a la tele fan un partit de futbol (del Barça per exemple) tothom el veu i l'escolta; als bars i a les cases tot són estàtues humanes hipnotitzades front del caixó, inconscientment ningú no pensa en res més, per molt "dia de reflexió" que sigui.

Quina pena i quina vergonya.

Qui en el món controla el poder financer s'ha fet no tan sols amb el poder polític sinó també amb el poder dels mitjans de comunicació, què és en definitiva qui ens fa ser mereixedors de tenir justament el que tenim. Fot qui fot..., i ara li diuen "crisis".
Visca el futbol i visca la televisió! Seguim així, que anam bé.

Andreu Salordi Bosch

Ciutadella