Cartas de los lectores

Al món en el qual vivim, anunciar una bona notícia crec que ens interessa a tots. Per altra banda, realment esteim rodejats de petits o grans miracles els quals pel fet de ser naturals ja no són "notícia": el naixement d'un fill, l'estimació dels familiars i amics, contemplar la mar, el cel en una nit estrellada, un preciós paisatge envoltat del silenci d'aquesta meravellosa tardor que ens ha regalat la naturalesa…, veure com continua la proliferació d'artistes de tota mena: pintors, escultors, poetes, dissenyadors…Y la música, què faríem sense la Música? Ho envolta tot. La bona notícia que tenim és precisament sobre música. Farà sis anys que es van iniciar a l'Ateneu de Maó uns cicles/cursos monogràfics amb il·lustracions musicals impartits per Rafel Esteve Alemany, professor d'Història general de la Música i d'Història de música vocal del Conservatori Superior del Liceu. Posseïdor d'un extens currículum i sobretot d'una manera molt especial i encantadora de transmetre el que sap i sent per la música.(Aquesta és una de les coses a la qual feia referència a l'inici d'aquest escrit. No ho desaprofitem!)

Tenc 70 anys i tota la vida he fet música, de tot tipus: he dirigit cors infantils, d'adults, sarsueles, orquestres, he fet cambra des dels 13 anys, he cantat, sonat el piano, he fet classes a Primària, particulars; he participat en festivals de música lleugera…Amb açò només pretenc dir que he conegut molta música. No pots evitar encasellar autors, obres, estils, músics…Realment vos puc confessar que Rafel Esteve m'ha fet redescobrir obres amb la seva manera tan especial d'analitzar-les.

El cicle que comença el proper dissabte, dia 15 s'encetarà amb "La consagración de la Primavera" de I.Stravinski. Continuarà amb l'oratori "Saúl" de Haendel (29 d'octubre), una obra de cambra preciosa: el Quintet per a clarinet i corda de Mozart (12 de novembre) i com a digne "colofón", el concert per a violí i orquestra de P.I. Txaikovski (3 de desembre).

Les sessions són a l'Ateneu de Maó de 19 a 21,30 hores. Les entrades es poden ja recollir a la consergeria de l'Ateneu (tel. 971360553).

Lola Mir
Vocal de Música de l'Ateneu de Maó

Som ciutadans
de primera

En tota la zona de Son Olivaret, camí de Sa Coma i fins cap d'Artrux hi ha aigua de qualitat a pocs metres de fons només cal extreure-la, en canvi els pous devora El Lago un cop es va obrir el port i per la sobreexplotació són súper salats i és d'aquests pous on surt la majoria d'aigua que arriba a les nostres cases perquè surt més barata a qui té la concessió que gastar l'aigua d'altres pous. D'aquests només agafa un tant per cent per davall del que podria agafar dels pous que diu que estan contaminats i que són il·legals. Estranya i força que un ajuntament contracti pous il·legals. Sí que alguns d'aquests tenen nitrats però si s'utilitzessin aquests pous que ara estan mig abandonats (alguns ni tenen motor per pujar l'aigua o si el tenen no funciona) i l'aigua que li subministra l'Ajuntament d'altres zones i la mesclés amb l'aigua dels seus pous, gaudiríem d'aigua de qualitat quasi tot l'any excepte els mesos de juliol i d'agost on, a banda de la qualitat, molts dies no hi ha ni pressió.Quan el Sr. Jover era regidor va fer anar un policia municipal a controlar que utilitzés aigua dels pous de Son Olivar i d'altres en proporció als seus propis. Després aquest control ha desaparegut i l'aigua ha tornat a ser més i més dolenta. Encara que l'Ajuntament assegura que és potable tot i que organolèpticament no és acceptable per la gran quantitat de sal que duu.Una altra tècnica "no lucrativa" era cobrar als usuaris els comptadors que suposadament no funcionaven correctament la qual cosa podia fer ja que el seu contracte diu que s'han de pagar quan haurien de ser de lloguer, però si algú es negava a pagar-los fins i tot va arribar a tallar l'aigua un mes i mig a un veí, cosa que també és il·legal ja que l'únic qui té potestat de tallar-la és l'Ajuntament, després el consistori va haver de recórrer a la Justícia perquè tornés a donar l'aigua. N'hi va haver alguns que ho van denunciar als responsables municipals, però quants van pagar i no van dir res?

Davant d'aquests abusos i veient els contractes que Aigües d'Artrutx havia fet als usuaris on hi ha 12 articles i tots són deures dels abonats, ni un del subministrador; l'Ajuntament va publicar al BOIB 171 del 15-11-2005: Reglament del servei d'abastament d'aigua potable del terme municipal de Ciutadella de Menorca. On al Capítol I, article tres i apartat g diu –Claus de pas del comptador: n'hi haurà una d'entrada (abans del comptador) i una altra de sortida, que haurà de tenir una vàlvula "antiretorn" per evitar l'entrada d'elements nocius a la xarxa d'aigua; ambdues claus seran instal·lades per l'empresa subministradora. Doncs bé, moltes de les instal·lacions només tenen la clau abans del comptador.

També a l'article 7 en els drets de l'abonat en l'apartat d diu: subscriure un contracte de subministrament subjecte a les garanties de la normativa establerta. Encara és l'hora que l'empresa subministradora ens avisi per canviar els contractes.

L'aigua és un bé essencial, de primera necessitat, un dret humà i cap municipi ha de permetre que cap nucli tingui aigua de baixa qualitat si en pot tenir de bona i açò no té preu, amb açò vull dir que si s'han d'expropiar les instal·lacions d'aigües d'Artrutx s'ha de fer per davant de qualsevol altre despesa municipal, si no hi ha doblers per res més no és faci res més, si no han de cobrar els regidors i el batlle que no cobrin, però noltros som ciutadans de primera amb els mateixos drets i deures que els altres ciutadellencs i ja no em podem dur més i farem tot el que calgui per defensar els nostres drets, ja en tenim prou d'excuses, el consistori és el principal responsable, també ho va ser al donar una concessió sense concurs públic, també ho és al no obligar a donar aigua bona al prestador del servei. Alguns vesins han arribat a suggerir deixar de pagar els impostos municipals fins que tinguem allò que ens correspons com a membres d'una comunitat.
El consistori ens diu que ens donarà l'aigua sense caldre expropiar les instal·lacions actuals però altra gent qualificada del partit que governa l'Ajuntament diuen que s'hauria d'expropiar i, com no hi ha doblers, no es farà, ja que també suposaria anys de litigi als tribunals. Aquests darrers serien partidaris de que res canviï i així seguiríem rebent un tracte discriminatori respecte als ciutadans del nucli urbà. Som ben conscients que açò suposaria un tracte d'amiguisme cap a la gerència de l'empresa subministradora que ja n'ha gaudit i força durant aquests darrers llargs anys.

Xec Vallori
President de l'AA.VV.
de Cap d'Artrutx-Cala en Bosc

Lágrimas de sal

A pesar del sol que corona nuestro cielo, un aire frío de tramontana recorre nuestra pequeña roca de llevant a ponent. Un frío interior que abre heridas lacerantes en el interior de cada uno de nosotros. Nuestra pequeña roca llora lágrimas de sal.Jamás hubiéramos pensado que la otrora isla de azul y blanco, el rincón del Mediterráneo idílico para vivir, se cubriría de un manto de tristeza y resignación tan pesado.Muchos se nos van. Amigos que llegaron con ilusiones, dejando atrás asfalto y ruido, después de años de trabajo, después de sentir Menorca como parte de su proyecto vital, se han de ir, porque no se pueden comer las piedras.

Jóvenes menorquines que decidieron estudiar fuera, tal vez con la idea de crecer y vivir para devolver en un futuro lo que la Isla les dio, se van, porque todas las puertas se cierran y las oportunidades son casi nulas.

Familias que aman sus calas, sus playas, su aire. Familias que han de separar a sus hijos de sus amigos, de su entorno, de su pueblo, porque ya no pueden resistir más.
¿Quién nos engaño con la idea de que al ser pequeños, y estar rodeados de mar, estaríamos a salvo en nuestra burbuja Reserva de la Biosfera.

Pusimos todos los huevos en la misma cesta, dejamos que muriera nuestro campo, nuestra bisutería, nuestro pequeño tejido empresarial, y la cesta se ha roto. Y con ella se lleva las ilusiones y el futuro de muchos menorquines, los que nacieron aquí, y los que se sienten de aquí.

Dicen que se irán del país más de seiscientas mil personas en los próximos años; de nuestro lado ya han empezado a partir. Recordando estampas de nuestros abuelos, tristes despedidas en barcos en busca de una oportunidad de futuro. Que nadie sea tan ingenuo de pensar que a él no le tocará nunca comprar el pasaje, que nadie sea tan mezquino de pensar que ese sufrimiento le traerá ventajas.

No quiero apuntar en estas líneas culpables, quiero señalar la tristeza que produce ver zarpar a quien no quiere irse. A quien cuando llegue a su nuevo destino, mirará alguna foto de Cavalleria , de Macarella o de Mesquida, y llorará lagrimas de sal. Y nosotros, mientras oteamos el horizonte en busca de la nueva sonrisa, compartiremos sus lágrimas, porque por cada persona que se ve obligada a abandonar el sitio que ama, nuestra isla pierde algo de luz.

José Cabezas Moyano
Sant Lluís