Cartas de los lectores

L'Ajuntament de Ciutadella, actualment, està regulant el tema de l'ordenança municipal d'horaris dels bars i locals d'oci de la ciutat.

Aprofitant aquest fet, des de la Plataforma de veïns Discoteca No Convivència Sí volem comentar que el passat 4 d'agost, a petició d'alguns veïns preocupats per les vibracions que patien de matinada en les seves cases, vam sol·licitar a l'Ajuntament informació sobre la instal·lació i la data de precintatge municipal del limitador de so de la Discoteca Sí.

El departament d'urbanisme ens va remetre l'ofici amb data del 26 d'agost, i ens va informar que l'enginyer tècnic municipal havia efectuat una inspecció de l'equip musical de la Discoteca Sí dia 24 d'agost, en la qual constatà que si bé l'equip de música de la discoteca tenia un limitador de so instal·lat, aquest no estava precintat.

El passat dimarts 29 ens vam reunir, a sol·licitud de l'Ajuntament, amb els representants de la Discoteca Sí i dels bars Casa de Andalucía i El Foro. L'objectiu no era un altre que trobar un punt d'equilibri entre la convivència i la diversió, entre el dret a sentir-se protegits de la gresca i els crits –tan freqüents– i l'activitat comercial d'oci. La normalitat de la festa no s'ha de barallar amb el necessari descans nocturn. En aquesta reunió, els representants de la Discoteca es van comprometre, explícitament davant l'Ajuntament i els veïns, a adoptar voluntàriament –i de forma immediata– tres de las mesures que la Plataforma reivindica des de fa temps per a millorar la convivència entre uns i altres:

1. Acomplir estrictament l'horari de tancament marcat per l'ordenança municipal respectiva: els dies laborables a les 5 h; els vespres dels dies festius, els divendres i els dissabtes a les 6 h.

2. Procurar mantenir l'ordre a la via pública, evitant que els clients facin renous i aldarulls al carrer, mitjançant la contractació del personal qualificat en seguretat que complementarà la tasca de la Policia Local de Maó.
3. Instal·lar un aparell limitador de sons, precintat, a la fi de garantir l'acompliment dels nivells de decibels permesos a l'ordenança municipal (art. 45).

L'Ajuntament ens citarà a totes les parts cap a principis d'octubre, a la fi d'avaluar conjuntament l'aplicació de les mesures pactades i els efectes esperats i tan desitjats per tots. Seguirem informant.

A mode de conclusió, des de la Plataforma de veïns volem expressar el nostre reconeixement a l'Ajuntament de Maó i, en concret als regidors d'Urbanisme, na Lía Noval, i de Serveis Generals, en Salvador Botella. Especialment al primer tinent de batle, el senyor Botella, per la sensibilitat manifestada i la seva fermesa a l'hora de fer acomplir la llei en relació a la problemàtica que venim arrossegant des de ja fa molts anys aquells que vivim en les proximitats d'aquests locals.

Actualment, idò, esperam novetats en les pròximes setmanes. Volem també valorar positivament la col·laboració que, a priori, han manifestat els propietaris dels locals de la zona.

Plataforma Discoteca No Convivència Sí
Maó

De gramàtiques i normalitzacions

Sr. Juan José Gomila Félix, començaré per desitjar-li també unes bones Festes de la Mare de Déu de Gràcia, faltaria més.

Un cop felicitat per tal motiu, no puc estendre malauradament la meva felicitació a la seva rèplica a la meva carta del 30 d'agost. A la pregunta ¿què és això del "català estàndard"? vostè respon dient-me primerament que és aquell que s'ensenya a les escoles i en segon lloc dient-me que és aquell que es parla a Barcelona i que en el fons és català imperialista.

Sr. Gomila Félix, els de la nostra quinta, ja que vostè i jo tenim una edat molt similar, sabem aquí i al Japó que el català que s'ensenya a les escoles és un català normalitzat i que la normalització és un procés encaminat a afavorir la comunicació i el desenvolupament d'una llengua minoritària, la catalana, com és la nostra i de tots parlada des de l'Empordà fins a Formentera passant per Menorca, això sí, amb una varietat de singularitats, accents i expressions pròpies de cadascun dels territoris on es ralla. Ja veu que escric "ralla", perquè aquesta paraula igual que "ca" i "got" que vostè posa com exemple de menorquinitat resulta, mira per on, que es troben en qualsevol diccionari de català i més encara al Diccionari Normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, que per cert, té de nom Diccionari Normatiu i no pas Diccionari Estàndard.

Aquest català normalitzat fornit de terminologia i regles gramaticals entenc, des d'un punt de vista emocional, que ens hagi afectat a tots. I quan dic tots em refereixo també als gironins, barcelonins, lleidatans, eivissencs, valencians... perquè no es correspon exactament amb aquell que aprenguérem dels nostres pares i que sentim cadascú de nosaltres, naturalment, com l'autèntic. Però això no treu que l'estudiem, perquè veiem en ell una eficaç i necessària eina de comunicació entre tots els que xerrem aquesta llengua catalana, dit de pas, enriquida tant pels barcelonins com pels menorquins. La llengua catalana, Sr. Gomila Félix, no és patrimoni ni d'una ciutat ni d'un territori concret. Ho és de tots aquells que l'estimen i l'enraonen.

Dit això, passo a agrair-li sincerament la seva carta per intentar escriure-la amb els girs i regles de la varietat dialectal del català de Menorca que és el menorquí, li puc ben assegurar que bé m'emociona. Encara que he de dir-li que ja seria hora que els menorquins es posessin d'acord en quines són les seves regles gramaticals. Si la gramàtica de Julio Soler o la gramàtica d'Antoni Febrer i Cardona o si la més recent de Francesc de Borja Moll o si la que en l'any 2007 proposava impulsar el Sr. Miquel Mus. Ja veu, no tinc cap problema. O quin és el menorquí de debò, el que es ralla a Maó i diuen pessigolles o el que es ralla a Ciutadella i diuen còssigues, o el d'Aló que diuen joques... o el dels que ara avui ja li diuen "cosquillas". Pot ser, Sr. Gomila Félix una normalització, que no estandardització, aquí també caldria i no per això estaríem parlant d'imperialisme d'una part de l'illa cap a l'altra. Ho entén ara?

Crec que defensar i emprar el menorquí és necessari tant com defensar sense recel, el català normalitzat. Potser hi ha algú a l'illa que pensi que es perdrà la manera de rallar el castellà a Andalusia per culpa de l'ensenyança a les escoles del castellà estàndard? Potser algú pensa que l'andalús s'hauria d'escriure tal i com es parla? Tots els andalusos ho tenen clar. S'escriu en castellà estàndard per facilitar la comunicació amb el resta de castellà parlants del món.

El dia en què es perdi el menorquí serà perquè ningú el ralli i no per culpa de la llengua catalana normativitzada i normalitzada. El dia en què es perdi el menorquí una part de la llengua catalana morirà, i serà l'anunci també de la seva debilitat i del futur que l'espera en altres territoris. No es confongui, Sr. Gomila Félix, ni vulgui confondre a altres. Defensar el català és estimar el menorquí. I defensar el menorquí és estimar el català. Ens necessitem mútuament per sobreviure com a llengua.

Per últim, em disculparé públicament per acusar-lo d'escriure sempre en castellà, prenc nota, a partir d'ara diré quasi sempre. Raó per la qual encerta quan diu donar-me una alegria per tenir intenció de publicar un llibret amb "Petites històries menorquines" en menorquí. Per cert, en quina variant de totes les gramàtiques menorquines publicades i no publicades ho farà? Vol dir que no hi haurà gent susceptible que se sentirà traïda en la seva menorquinitat per no haver emprat vostè les regles gramaticals que ells amb la seva sensibilitat haurien escollit ? Se n'adona com cal una normativització i normalització a les llengües?

Jordi Viola
Alaior