Cartas de los lectores

En aquest primer escrit explicarem algunes de les deficiències i greus errades del procés de contractació de la nova gestió de l'Escola Infantil Municipal Es Pouet.

En primer lloc, la notificació als membres de la mesa de contractació s'ha realitzat de forma incorrecta per correu electrònic. La secretària de la Corporació conclou així l'anàlisi feta de la convocatòria dels membres de la mesa. Per tant, ens dóna la raó que no tots els membres van ser convocats en temps i forma. Concretament el representant del PSOE no va ser convocat correctament com conclou la secretària.Ja en un primer informe de l'assessora jurídica de dia 22 d'agost diu textualment. "I en aquest aspecte s'ha de dir que el mitjà de notificació electrònica emprat per l'Ajuntament no s'ajusta a les formalitats requerides per la legislació, i no presenta cap tipus de garantia jurídica que acrediti l'enviament per persona autoritzada, ni la posada a disposició, ni la recepció, ni la veracitat del contingut". La secretària municipal, per la seva part, en el seu informe de dia 23 d'agost diu: "Las notificaciones personales que se hacen a los miembros de la Corporación se realizan mediante correo electrónico, sin cumplir los requisitos formales que establece la Ley 11/2007 que regula el acceso de los ciudadanos a través de la Administración electrónica, ni la ordenanza municipal, concretamente en su artículo 58."

Més endavant afegeix: "Puede afirmarse que las notificaciones hechas por medios electrónicos no cumplen los requisitos formales legales".
Les notificacions es van enviar per correu electrònic però no totes foren rebudes pels seus destinataris, així la secretària conclou que: "…por lo que en principio no queda sino suponer que la notificación ha sido correcta pero careciendo de los requisitos para que se considere válida en derecho".
En segon lloc, la Societat Cooperativa Es Pouet va ser la més valorada en els 5 apartats corresponents als criteris educatius i de gestió:

Projecte educatiu: 18 a 16 punts.
Gestió de personal: 6.5 a 4 punts.
Gestió administrativa i organitzativa: 2.7 a 2.3 punts.
Gestió econòmica: 3 a 2 punts.
Qualitat del lloc de treball i Formació contínua: 17.39 a 14.24 punts.

L'equip de govern del PP, en el plec de condicions tècniques, va aprovar una ponderació del 60% per a la proposta econòmica, i un 40% per a la proposta educativa i de gestió.

Des del PSOE ja ho vam advertir al Plenari i en Junta de Portaveus, que no s'havia de prioritzar tant l'oferta econòmica ja que una Societat Cooperativa, fins al moment concessionària del servei des del 2006, no pot competir amb una empresa privada. No ens van fer cas.
Per tant, no acaba de ser prou just que en tots els apartats claus de la formació i gestió educativa guanyi clarament la Societat Cooperativa, i davant una baixa econòmica d'uns 24.000 euros sigui l'únic motiu per motivar un canvi en la gestió de l'Escola Infantil Municipal.

La Societat Cooperativa Es Pouet ha presentat al·legacions a la mesa de contractació en el sentit de qüestionar la viabilitat econòmica del servei amb la baixa econòmica duita a terme per l'altra empresa licitadora. Al mateix temps s'ha detectat que l'oferta guanyadora proposa un equip educatiu de 10 persones, i la Societat Cooperativa en proposa 12.

Des del PSOE-Alaior creim que són motius més que suficients per convocar una reunió urgent de la Comissió de Benestar Comunitari, i que la regidora d'Educació expliqui què ha passat i en quines condicions començarà el nou servei.

AGRUPACIÓ LOCAL PSOE-ALAIOR

Un fenomen anomenat "crisi" (i 2)

Dels propietaris per aportar nous acords que actualitzen els contractes de conreu de les terres, per tal de facilitar la seva adaptació a les noves demandes.De tots els empresaris per tal d'aportar la seva experiència i el seu esperit emprenedor al lideratge dels nous reptes del mercat.

De "tots" els nostres representants polítics, per tant que a través de les funcions executives i mitjançant les funcions de control i planificació de futur, permetin establir i facilitar els marcs que afavoreixin i impulsin el desenvolupament d'aquestes accions i creativitats pròpies i d'aquelles foranes que vulguin establir els seus centres productius per l'aprofitament sostenible dels valors naturals de Menorca.

I també de l'associacionisme més proper a les necessitats socials i ambientals, per treballar colze a colze, amb els òrgans de govern, institucions, empreses i representants polítics, per formar una xarxa d'acció social, àgil i efectiva, a l'hora que forta i coherent.

Amb el convenciment que solament amb la voluntat i la participació de tots, serem capaços de sortir d'aquest ensurt anomenat "crisi", i podrem tornar a situar, un cop més a Menorca, en els punts de referència d'aquest nou model de futur fonamentat en la cura i conservació dels valor naturals i ambientals, a l'hora que en una nova ordenació dels valors socials i econòmics emergents al món.

EDUARD FURRÓ I ESTANY
Es Castell

Els beneits
de la bandera

Si per un moment es podia veure la "llum" i pensar que el grans partits polítics i els seus dirigents, que per tot arreu solen ser dos a cada país: (PSOE i PP a Espanya; PSD i CDU a Alemanya; el PSF i UMP a França; PASOC i ND a Grècia...) havien comprès la necessitat de regular les inversions, la fiscalitat sobre les transaccions financeres o prohibir els paradisos fiscals i avançar en una direcció diferent, avui els "mercats" han imposat les seves regles: ells cada cop més rics, salvar els bancs, i que la gent pagui la crisi. Com? desmuntant l'Estat del Benestar (Educació, Sanitat, Serveis Públics, Pensions...) desregularitzant el mercat laboral (fora sindicats, fora negociació col·lectiva, fora convenis...) augmentant impostos als pobres (IVA...) però baixant els impostos als més rics o suprimint-los en alguns casos, com han fet PSOE i PP (impost de successions) i la conseqüència és que l'administració te menys ingressos i es privatitzen els serveis públics. Aquestes polítiques les apliquen els partits de dretes a tota Europa, partits que serien els germans del PP (CDU, UMP, ND...) però també aquells que es diuen socialistes, com a Espanya, Grècia o Portugal (on han governat fins fa poc). S'ha arribat al punt de que ambdós partits estalonen mesures molt similars. I ara la recent reforma de la constitució per part de PP i PSOE és l'exemple més clar que són les dues cares de la mateixa moneda neoliberal. Mai en la història de la UE, s'havia vist una ofensiva tan conservadora i ultraliberal, menys encara en temps de crisi.Europa en el segle XX va viure dos moments dramàtics, el crack del 29 i l'Europa de la postguerra, després de la Segona Guerra Mundial. En els anys 30 les mesures de reducció de despesa, i "solucions" conservadores, van provocar un refredament de l'economia i l'aparició amb força del feixisme. Avui veiem com van creixent els partits d'extrema-dreta, xenòfobs o anti-europeus, arribant a tenir entre un 14 i un 30% dels vots a països com Suïssa, Àustria, Hongria, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca o Noruega; entre el 9 i el 14% a Bulgària, Itàlia, Lituània i Finlàndia o entre el 5 i el 9% a Grècia, França, Romania o Gran Bretanya.És des de finals dels 70, la crisi del petroli i l'aparició dels "neo-conservadors" Reagan i Tatcher que ens ve el mal ideològic que ara patim., assumint fins i tot partits i organitzacions socials que es diuen d'esquerres el posicionament ideològic dels "neocons" i el que es coneix com el "Consens de Washington" a finals dels anys 80 amb el decàleg següent: 1 Disciplina fiscal. 2 Reordenament de les prioritats de la despesa. 3 Reforma fiscal amb disminució de la progressivitat. 4 Liberalització de les taxes d'interès. 5 Taxes de canvi competitives 6 Liberalització del comerç internacional. 7 Liberalització de l'entrada d'inversions estrangeres directes. 8 Privatització dels sectors públics. 9 Desregularització de l'economia 10 Enfortir el Dret a la propietat privada,La Reforma de la Constitució, no és d'esquerres ni progressista, ni un mal insalvable, ni la solució a la crisi, ni un sacrifici necessari, ni una demostració de defensa dels interessos d'Espanya, com han dit PP i PSOE un i altre cop (ens prenen per imbècils?), és la renúncia del PP i PSOE a governar i el missatge clar a Sarkozy, Merkel, el Banc Central d'Europa i el FMI de que els dos grans partits d'Espanya són els "banderers" de les reformes o millor hauríem de dir els beneits de la bandera?

RAMON CARRERAS TORRENT
secretari general de CCOO Menorca