Cartas de los lectores

En el Concurso de Fotografía de las Festes de Gràcia 2011 celebrado en el Claustro del Carme quedó en evidencia una vez más la necesidad de tener que aclarar a los participantes si en realidad se trata de un concurso de fotografía o bien de un concurso de retoque digital de fotografías o de ambas cosas. Entiendo por concurso de fotografía que las obras a presentar han de ser estrictamente el resultado de la instantánea, pudiendo destacar solo de esta manera la mayor o menor habilidad y el ingenio del fotógrafo, para lo cual debería presentarse junto a la obra el archivo RAW original.

Pero nunca un concurso de fotografía que se precie debería admitir a exposición obras con evidentes retoques de Photoshop u otras, ni mucho menos premiar tales obras que no encajan en lo que se busca obtener de un auténtico concurso fotográfico, sobre todo si no figura en las bases del concurso. Un concurso de retoque digital es una buena opción pero debería llamarse así, para poder destacar no solo las habilidades del fotógrafo, sino también las del operador de Photoshop, a quien también se debería premiar por su destreza.Creo que esta diferenciación en los conceptos acabaría con las suspicacias y no confundiría al jurado, quien debería saber que es lo que está premiando, si una instantánea o un sucedáneo de esa instantánea.

ROBERTO SCHWAB
Es Castell

"Ja estic
podrit de..."

Sa veritat és que ja estic podrit de dir i tornar a dir que jo només faig referència a voler guardar i defensar ses característiques des nostro "menorquí" , que no és cap distorsió des català estàndard, sinó que és un dialecte amb multitud de formes pròpies i úniques. De fet ja estic fins es galindons d'haver de repetir sempre lo mateix.

De totes formes agraeix totes ses atencions que sembla que mereixen es meus escrits per part de tants lectors (!bona senyal!). "Si cou, cura". Resposta a varius: A tots es dolents d' esperit: Mai he entatxat a ningú d' allò que qualcuns, amb molta mala bava, deis que he dit. Crec que ja vos ho va posar ben clar es mateix director d' aquest Diari.

A n' es poeta català (23-8): gràcies per s'obsequiï de sa seva creació literària. Una joia en potència. Però va errat.
A n'es meu bon amic en Pedro J. Bosch (17/8): No puc estar d' acord en que només "se comenten sus "modalidades" (del catalán) tanto en el colegio como en casa". Açò es folklorista. ¿Uns nous "Coros y Danzas" menorquines?. Jo defens sa ensenyança a ses nostres escoles. ¿No és lo lògic a Menorca?. S' estàndard ja el defensen prou bé a Catalunya.

A na Maite Salord: T'hauria de donar vergonya deixar que m' insultin a n' es teu blog. Només confirma s' opinió que molts tenen de una política professional com tu. ! Adéu Andreu!.

A sa Sra. gran que encara no sap escriure (mitjan Agost): Qui no aprèn una llengu és perquè no se l' estima prou. Ha tingut prou temps. Culpar a n' ets altres de tot és molt flac.

Al Sr. Viola (30-8): A sa seva edat vostè ja hauria de conèixer que és es català estàndard: sa forma que se ensenya a ses nostres escoles i que no és lo que sa gent ralla a Menorca sinó que és lo que se "parla" a Barcelona. En es fons és es català imperialista. I per açò, per que no s' ensenya es nostro menorquí, se va perdent irremediablement. Hi ha gent que creu que només sabent lo de cà, got, idò, etc. ja saben menorquí. Van molt errats. Haurian d' investigar, cercar i estudiar totes ses gramàtiques i diccionaris menorquins de ses que probablement vostè no ha sentit rallar mai en es trenta anys que diu que viu a sa nostra illa. Estàn ben amagats. I si encara no ho entén és que té un bon problema.

Per s' altre banda veig que no ha seguit tots es meus escrits (no és obligació naturalment) però també escric en "menorquí" (lo darrer dedicat a ses Festes de Sant Climent). A més li donaré una immensa alegria: si ses coses no prenen malament l' any qui ve publicaré un llibret amb "Petites historietes menorquines". Efectivament, en menorquí i !ah! m'ho pagaré jo mateix. Crec que en cas de sobrar doblers públics per finançar iniciatives culturals privades haurien de dedicar-se, a Menorca, a preservar ses característiques de sa nostra parla local i no de sa que rallen "al Ripollés". Si vosté s' estima de ver Menorca ajudi a preservar es menorquí i no ajudi a liquidar-lo ficant-lo dins un estàndard que l' ofega. (Transport i català : es dos problemes de Menorca).

Al Sr. Joan Febrer (31-8): Gràcies per sa seva feina d' investigació. A vostè al respect per "sa feina" que fa. S' única obsessió meua es veure com es mor sa parla des nostros pares. !Ah! Només faltaria que ara me diguéssim en quin idioma tenc que escriure.
Bono, ¿tenim a n' es personal ben entretingut amb tanta tonteria ¿no?. Des de Mahó torn a desitjar a tots ets amics discrepants unes bones Festes de la Mare de Deu de Gràcia. Déu amb tothom.

JUAN JOSÉ GOMILA FÉLIX
Sant Climent

Disculpes
i agraïments musicals

Una vegada acabat el XXXVIII Festival de Música de Maó, des de l'entitat organitzadora, volem expressar una disculpa i uns quants agraïments. La nostra disculpa més sincera per a totes les persones que diumenge passat van venir fins a la Mola amb la il·lusió d'assistir al concert de la Jove Orquestra de Cambra Illa de Menorca i es van trobar amb les entrades exhaurides. Les nostres previsions d'assistència de públic es van veure desbordades a darrer moment i els responsables del recinte no van permetre superar els 250 seients per els quals tenien permís. Vist l'èxit de la proposta, intentarem programar més concerts a La Mola i donar continuïtat al projecte de la Jove OCIM. Va ser aquest un concert molt especial. Volem agrair molt especialment a la gerent de la Mola, na Joana Català, i als responsables de Viatges Magon / Cordial Hotels la confiança amb el Festival de Maó i tot el seu ajut per fer realitat aquest concert del passat diumenge. I sobretot volem agrair a tots els joves músics que van participar en aquest projecte de la Jove OCIM per la seva gran feina, pel seu entusiasme i per oferir-nos un concert de tanta qualitat sota el mestratge, sempre genial, d'en Barry Sargent. Ja en clau de tot el Festival, un agraïment especial a tot el públic que l'ha seguit, en especial als més fidels, als socis i als que s'han abonat. El Festival d'enguany, malgrat comptar amb un pressupost inferior al de l'any passat, l'ha superat amplament en assistència de públic, que ha valorat la qualitat de totes les propostes oferides, més enllà de gaudir més en un concert o en altres depenent del gustos musicals de cadascú. Gràcies també per animar-nos a continuar, si bé abans hem de veure què passa amb les subvencions públiques per l'any que ve i quan rebrem les d'aquest any.

Un agraïment també per tot el personal del Teatre Principal de Maó, d'una gran professionalitat i amb tracte encantador que ens han ajudat molt en tot el Festival. Gràcies també als nostres patrocinadors i a totes les persones que, d'una manera o altre, ens han ajudat en l'organització d'aquest Festival.

JJMM MAÓ