Cartas de los lectores

M'agradaria adreçar un dubte i una inquietud als responsables de la delegació maonesa d'Autoritat Portuària de Balears.Heus aquí el dubte: per què, tot i respectar les normes de convivència –necessàries–, no es pot navegar en windsurf dins el port de Maó? Per què, havent-hi embarcacions de vela lleugera (models tipus europa, làsers o optimists moltes vegades amb menors sols i sense experiència a bord) que sí que poden? Quina és la lògica que ho deslegitima?

Heus aquí la inquietud: tenc la sensació que s'afavoreix molt més l'ús d'aquest espai públic a les embarcacions grans i que tenen un interès pecuniari (amarres) mentre que no es té en compte que els habitants que no tenim una barca –la majoria– hem de poder gaudir igualment de les moltes possibilitats que el medi natural mos ofereix, entre les quals només vull citar el dret de nedar sense la por que una embarcació te passi per damunt –a més, ningú compleix la restricció de velocitat: perdoneu, però algú ho havia de dir!

Entenc que cal compartir aquest espai públic entre molts i cal ser tolerant, però opino que, pels motius que he exposat i tenint en compte que el port és molt gran, cal revisar les normes que discriminen algunes persones i activitats.

Per acabar, agrair-vos sincerament la difícil feina de gestió del trànsit de passatgers i mercaderies que feis al nostre port.

FRANCESC LÓPEZ SEGUÍ
Es Castell

Conèixer és estimar

El grup musical Mägo de Oz va declarar en el diari d'ahir que Menorca no se sap vendre; deia que es coneix molt Mallorca i Eivissa, però que l'illa de la calma és una perfecta desconeguda. El primer cop que vaig trepitjar Menorca va ser l'any 1979; he pogut constatar que el poble menorquí ha sabut preservar-se dels estralls que produeix el turisme de masses. Té especial cura del seu entorn natural, una especial sensibilització sobre els valors dels boscos (ullastrars, alzinars, pinedes) que es troben en taques relativament petites rodejades de terrenys agrícoles. Alhora, gaudeix d'una vida cultural popular força àmplia; la seva gent tranquil·la i acollidora, participa en totes les activitats que es duen a terme en tota l'illa. Ara bé, crec que caldria donar-se a conèixer un xic més, a l'exterior. Si més no, aquest diari.

En el suplement del diumenge del passat 17 de juliol va sortir una entrevista realitzada a la Mireia Costa, una creadora catalana, qui enamorada de "s'illa", va decidir instal·lar-s'hi el passat mes de juny. Per poder llegir el reportatge vaig resseguir tots els quioscs de les Rambles de Barcelona, però me'n vaig haver de tornar cap a casa sense el diari de Menorca. Vaig iniciar la meva recerca de muntanya a mar; quan ja havia preguntat a tots els quiosquers, gairebé a l'alçada de Colom , vaig topar amb un jove que havia rebut anteriorment el diari de Menorca, però sense saber per què, li van deixar d'enviar. La meva infructuosa experiència em va fer pensar que el Menorca era poc llegit a l'illa, però no és pas cert. He passat una setmana a Maó i m'he adonat que el tenen als bars, biblioteques i que la gent el llegeix força. Espero veure'l, ben aviat, a les Rambles de Barcelona, al costat del "The Times" o "Le Monde".

CECÍLIA LLESUY I CODÓ
Barcelona

Millorar el carril velo
a Ciutadella

Ciutadella, tant per ses dimensions com per no tenir costes, és una ciutat ideal per poder anar amb velo. A mes, té una llarga tradició d'aquest mitjà de transport, encara record el meu pare que quan anava a l'escola me deia "alerta que no t'endugui una velo" (en aquell temps no hi havia pràcticament cap cotxe).Dic tot això perquè penso que encara s'hauria de potenciar molt més aquest tipus de transport, és econòmic, no contamina, fas exercici, és bona d'aparcar, no col·lapsa el trànsit… tot són molts avantatges.

Me pareix molt bé que la regidora de mobilitat Joana Mª Pons (Menorca 9 d'agost) digui que el milloraran, però no perquè hagi costat 200.000 €, sinó per millorar la seguretat dels ciclistes (de cada vegada es veuen més velos circulant per Ciutadella).Referent a la rotonda de Son Oleo, què pretén quan diu que posaran les proteccions més petites? És perquè els qui anam amb velo estiguem més "protegits"? No serà que així els vehicles podran envair el carril-velo? Sí que anirem bé!
Penso que al tros de la contramurada des carrer Capità Negrete, se podria millorar si desdoblessin el carril i s'aprofités et tros de vorera de la part de la dreta del carrer i que el carril que va de l'OAR fins als pins fos aprofitant el tros de vorera que queda entre els arbres i la calçada (de fet ningú hi transita), i així l'acera que ara suporta es doble carril-velo si només fos de pujada, seria més espaiosa i tant els vianants com els vesins ho agrairien (per enllaçar el carril tot en gros s'hauria de pintar un tros devora el pas de vianants que hi ha davant l'OAR).

Hi ha algú que me dirà que sempre hem anat amb velo sense els carrils-velo, però hi ha que reconèixer que fa uns anys no hi havia tants de cotxes i motos, i no era tant perillós com ara.
Tenim tot el dret de poder moure'ns tant per fer enviats com passejar i anar més segurs.
Les aceres per als vianants, la calçada per als cotxes i motos, i el carril-velo per a les velos.

És ver que hi ha velos que circulen malament, que fan infraccions, però també hi ha que dir que el carril-velo se respecta molt poc tant per part de la gent que va a peu com pels cotxos. És una llàstima, ja que si fóssim un poc més cívics, uns envers els altres, hi hauria més bona harmonia.
Com se pot veure, sóc una assídua d'anar amb velo, i aquestes lletres són perquè entre tots puguem millorar la nostra ciutat i fer-la més sostenible.
Per favor, senyor polítics, vagin amb velo i veuran que deliciós que és, i sabran com millorar el carril-velo.

PILI TORRENT
Ciutadella

Estiuejant a Ciutadella
n Durant alguns dies he anat llegint anuncis i notícies en aquest diari de la recollida de donatius per fer una escola a Haití. Per un costat em sembla una gran iniciativa, ja que com a ciutadana i encara més potser per la meva condició de mestra, penso que no hi ha un millor regal per a fer que l'educació. És potser l'únic bé que mai ningú ens podrà prendre i és un dret que està encara molt lluny d'arribar a tota la població mundial infantil.
Fa molt temps que l'anomenat primer món fem escoles als països desfavorits. Quan en alguna ocasió he vist imatges de les escoles sempre he tingut una dualitat de sentiments. Per un costat l'agraïment a les persones que amb bona intenció i amb molt d'esforç l'han tirat endavant, però per l'altra una decepció en veure que en educació sovint ens pensem que tot s'hi val. M'intentaré explicar. Una escola no és res sense un projecte del que volem que hi passi quan hi hagi el més important, uns infants i uns mestres que li donaran la raó de ser. I per fer-la, hauríem de partir de la pregunta: Què necessiten aprendre aquests infants? Com vincularem la seva pròpia comunitat i manera d'aprendre que ha tingut fins ara des de les seves famílies o entorns a la vida escolar? Com farem que l'escola aculli els seus sabers culturals, els doni validesa i aporti elements per respondre a la pregunta més essencial de qualsevol grup humà de com poden viure la vida?...
Algú s'ha plantejat mai que la paraula "escola" etimològicament significa "rotllana" i que és fàcil que les comunitats no escolaritzades la tinguin més assumida en la seva gestió social que nosaltres mateixos? Acostumem a projectar en els edificis, el mobiliari, els materials i el projecte educatiu un model d'escola que ja hem comprovat que ha fracassat al nostre primer món i que molts mestres estem treballant per superar. Em consta que a Menorca també n'hi ha molts i jo mateixa m'ofereixo a col·laborar si és necessari perquè no es repeteixi un cop més això que mai no havia gosat dir, però que potser pel temps que em dóna l'estada a l'illa ara he pogut explicar. Potser el projecte d'aquesta escola anomenada Menorca ja segueix aquests supòsits. Si és així, felicitats en nom de la infància de qualsevol lloc del món!
DOLORS FEIXAS ROCHE
mestra
Ciutadella - Esparreguera