TW
0

Gràcies Alfons!
Enguany la meva família i jo hem gaudit altre cop de les vacances a Menorca després de gairebé 20 anys fent-ho. Puc dir que hem gaudit malgrat un gran ensurt que varem patir en una de les nostres platges preferides, Cavalleria. Un matí, que bufava vent de tramuntana, és cert, ens hi vam desplaçar per a passar-hi una estona de sol i tranquil·litat, malgrat les onades feien poc aconsellable endinsar-nos al mar. Mica a mica però, les meves filles i el meu marit, de la mateixa forma que moltes altres persones que també eren a la platja es van anar posant a dins de l'aigua ben a prop de la sorra i en un lloc prou conegut on hi fem peu. A partir d'aquí m'estalvio els detalls de la mitja hora llarga d'angoixa que no només jo, que impotent des de les escales veia com el mar em prenia endins les filles, el meu home i l'Alfons, sinó també la de moltes de les persones que eren a la platja compartint la impotència de no poder-hi fer res. L'Alfons es va encarregar amb l'ajuda de la seva taula de surf de treure la meva filla petita, i el meu marit i la meva filla gran, seguint les indicacions de la gent que els guiava des de les escales, varen poder sortir, exhaustes, per la platja del costat. L'Alfons no ha volgut ser protagonista, tot just en sabem quatre coses. No cal dir que a partir d'aquell dia formarà part de la nostra vida ja que segurament l'hi devem. Només ens va demanar una cosa: fer una crida a les autoritats competents perquè Cavalleria sigui considerada una platja amb la necessitat de tenir socorrista i telèfon d'emergències. Hi va haver persones que intentaven trucar al 112 i no és fàcil tenir cobertura, ni per a aquest número! És una platja molt concorreguda i sens dubte que per més coneguda que ens pensem que la tenim, té els seus perills. Esperem que no hagi de passar cap desgràcia, com sol succeir sovint, per tal que les autoritats reaccionin. Per acabar, altre cop reiterar l'agraïment a l'Alfons i a totes aquelles persones que ens vareu intentar ajudar i animar. Moltes gràcies.

Montserrat Segura Sala
Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona)


A Diego Petrus Tejedor
Amigo Diego: Mi más cordial enhorabuena ya que leyendo tu artículo de hoy titulado "La Nostra Llengua" que, por cierto, creo estaría mejor "La meva Llengua", veo que con tres cursos en la Escuela de Adultos aprendiendo catalán dejaste de ser analfabeto, yo continúo en esta clasificación.

Somos casi de la misma edad (que ya es muy alta), nos conocemos de lo que se dice "de tota sa vida". Conocí a tus queridos padres, los cuales, al igual que los míos, al igual que tú y que yo, nunca oí decir, ni a ellos ni a nadie, que hablaran catalán; siempre hablamos "mahonés" y no tuvimos nunca problemas con la lengua. Los que han motivado el lío en que estamos han sido los "catalanistas", no los catalanes.

Sólo un consejo, trasladaros a Cataluña, ya que Baleares no lo es, y dejar de hacer proselitismo catalanista.

PD . Lo de "Países Catalanes" es una invención que solo aceptan Cataluña y sus secuaces.

Un saludo

Gerardo Sintes Carreras
"analfabeto"
Maó