Cartas de los lectores

Aquesta darrera setmana s'han anunciat i introduït tota una sèrie de mesures (canvis de sentit en carrers, posada en marxa d'un trenet, aparcament al Freginal...) amb l'objectiu de millorar el trànsit a Maó. És cert que el trànsit al centre de Maó sempre ha estat un problema i que constantment s'han demanat, des d'un o altre àmbit, solucions. En aquest sentit, tot i que tard (per què inicialment no creien en d'altres tipus de mobilitat? per què la planificació es va fer massa tard? per què, donada la manca de recursos propis, van haver d'esperar el finançament extern?), l'anterior equip consistorial inaugurà el projecte d'urbanització i pacificació del trànsit de l'eix Plaça Príncep-Pla de la Parròquia. Encara pendent de fases, detalls, afectacions a altres carrers, i també amb aspectes criticables, el balanç podria qualificar-se d'altament positiu. Es connecta el centre amb Tanques del Carme; la zona per a vianants i comercial de S'Arravaleta-Carrer Nou s'estén i millora, arribant al Camí des Castell; es permet un passeig més tranquil i segur; la Plaça del Carme i els voltants de la Peixateria deixen de ser un "scalextric" i ofereixen una més que digna imatge a l'accés de Maó des del Port. Aquesta intervenció, junt amb d'altres realitzades a Maó, respon a criteris de ciutat més sostenibles, que volen contribuir a la solució de problemes globals com és l'encariment dels combustibles, augment de la contaminació i el canvi climàtic, a l'hora que potencien l'ús de l'espai públic pel ciutadà. Criteris que venen aplicant-se des de ja fa temps a moltes ciutats d'Europa. Alguns dels canvis de sentit de circulació que s'anuncien (Carrer del Carme i Camí des Castell) possiblement afavoreixin la mobilitat de la zona, així com podrien estudiar-se'n d'altres (Carrer Infanta i Carrer de Gràcia). Creim, en canvi, que és totalment erroni el model de ronda interior, reobrint la Plaça Conquesta i el carreró d'Alfons III. Ni les dimensions i característiques de la ciutat ho fa imprescindible, ni l'amplada del carreró ho afavoreix. Com hem comentat en d'altres articles, els centres o nuclis històrics de les ciutats (2000 anys d'antiguitat) no estan dissenyats per a acollir indiscriminadament vehicles a motor (apareguts just fa 100 anys). Els cotxes, a més, responen a l'efecte crida: com més espai se'ls dona (calçada, aparcaments...), més en volen, ocupant el darrer racó disponible fins arribar al punt de col·lapse. Vista aquesta contradicció, la majoria de ciutats han posat en marxa polítiques de pacificació de trànsit, establint aparcaments dissuasius; restringint l'accés de vehicles als dels veïns, serveis i transports; establint una bona xarxa de transport públic; creant extenses zones per a vianants. El que temem és que els canvis (també els anteriors) s'han realitzat sense un estudi de mobilitat, eina imprescindible que analitzi els desplaçaments que es duen a terme dins la ciutat i entre aquesta i les poblacions veïnes, i la capacitat de la ciutat, carrers i places per donar cabuda al trànsit, amb una diagnosi de les necessitats reals. I així anem, a cop d'intuïcions.

Aquests canvis, malauradament, sacrifiquen i malmeten part de la zona per a vianants que la ciutat havia guanyat. Com s'ha dit, la majoria de ciutats restringeixen o eliminen la circulació del seus centres afavorint el passeig tranquil, lluny de fums i renous, potenciant l'establiment de comerços, incrementant la seguretat dels que van a peu. Tothom tindrà al cap la imatge i bon record d'una ciutat per on ha pogut passejar i comprar relaxadament, sense estar pendent de si és o no atropellat pel pas constant de cotxes particulars. I segurament atractiva també per la seva arquitectura, mobiliari urbà, tractament dels paviments, poca contaminació visual. Aquí hi ha hagut una total improvisació i utilització d'elements més propis del "street art".

I, no mos enganyem, no depèn del color polític de la ciutat: Ciutadella, Barcelona, Salamanca, Oviedo, Vitòria... totes elles i moltes més han pacificat i millorat els seus centres.

La seguretat, i en concret la dels infants, és un dels aspectes que més ens preocupa. Sempre hem fet esment que la quantitat d'infants al carrer és indicatiu de la salut d'una ciutat. La majoria de noltros hem jugat al carrer, hem anat a escola a peu. I això perquè la baixa intensitat del transit no significava un perill. Quants, en canvi, ho deixam fer ara als nostres fills? Psicopedagogs i experts no es cansen de repetir-ho: un infant que viu a la ciutat sense l'acompanyament permanent d'un adult guanya en socialització, autonomia, seguretat en sí mateix i salut (evitant el sedentarisme i obesitat). Si una ciutat és amable i habitable pels infants ho és, normalment, per a tothom: gent gran, amb discapacitats. La nova zona per a vianants, junt amb la Plaça de la Conquesta, acull les Escoles Municipals, el Conservatori i la Biblioteca, amb una important afluència d'infants. De nou acompanyats o sols i segurs?

Que a una zona de la ciutat s'estableixin restriccions al trànsit privat afavoreix també l'ús del transport públic, donat que el fa més ràpid i eficient, ja que no veu entorpit el seu pas per d'altres vehicles. I entenent com a transport públic aquell que per preus, accessibilitat, freqüències de pas, velocitat i recorreguts, poden fàcilment substituir el vehicle privat. En lloc d'aprofitar i re-dissenyar (un altre cop l'estudi de mobilitat) la xarxa de transport públic existent, s'introdueix un nou element: el trenet. Estalviant-mos qualificatius (només pensem en el que entenem com a idíl·lica destinació turística: S'Arenal de Palma, Salou, Benidorm...), no creim que compleixi cap dels punts abans esmentats. I un dubte (entre molts d'altres): que passarà en arribar l'hivern?

L'estratègia d'aparcaments dissuasius es basa en localitzar aquests relativament propers al centre o ben connectats amb aquest (transport públic), però sempre evitant que els seus accessos no impliquin la saturació i col·lapse dels carrers dels voltants. Són prou conegudes les cues de cada estiu des de s'Esplanada, pel desig de tothom d'arribar i aparcar com més a prop del centre millor. Un aparcament al Parc des Freginal, creim, agreujarà encara més aquesta situació. Però hi ha també la contradicció d'introduir els cotxes, amb els seus fums i les seves renous, al cor del pulmó verd de la ciutat. Un espai que podria ordenar-se i incorporar-se al parc com a zona d'esports, fires i mercats, celebracions, passa a ser ocupada pels vehicles a quatre rodes (i és per això pel que es va lluitar a Maó els anys 70!?).

Dit tot això, sols podem expressar la nostra tristor pel que considerem un retorn al passat. Es recupera un model circulatori ja conegut i provadament ineficient al llarg dels anys i s'introdueixen mesures de dubtosa eficàcia (ronda interior, trenet, nou aparcament...). Però hem d'expressar encara més la consternació davant les frisseres en "solucionar" aquest tema, com si fos l'únic i més greu que pateix la nostra ciutat, sense voler tan sols comprovar el funcionament d'allò deixat per l'equip anterior (intervencions d'aquest caire volen d'un temps d'assimilació i aprenentatge). En fi, sincerament dubtem que aquest sigui el camí.

Plataforma
per la Mobilitat Alternativa
Maó

--------------------------------------

10 anys dirigint l'Escola Municipal de Música i Dansa des Mercadal

Després de l'emotiu homenatge que me van fer dia 30 de juny totes les meves alumnes d'acordió, l'associació de pares, mares i alumnes, l'equip de coordinació de l'escola i l'Ajuntament en motiu del 10è aniversari com a directora, tinc la necessitat de fer públic el meu agraïment a totes aquelles persones que han fet possible aquests deu anys d'evolució i consolidació de la música i la dansa al municipi des Mercadal.En primer lloc, es mereix una menció especial l'antiga directora, Joana Gomila, que és qui va construir els fonaments d'aquesta escola i de qui jo vaig agafar el relleu. Sent professora els meus primers anys d'aprenentatge musical, és qui sempre me va encoratjar i animar a que em dediqués al món de la música.Amb aquest escrit també vull tenir un especial record pels meus pares, màxims responsables de la meva formació. Malauradament, no han pogut apreciar els resultats dels meus èxits professionals i tampoc he pogut compartir amb ells l'emoció i alegria que vaig sentir a l'acte del passat dia 30. Però siguin allà on siguin, vull fer-los arribar el meu agraïment per haver-me conduït i format cap al camí de la música. També, vull ressaltar el suport incondicional del meu germà i de la meva germana que sempre han estat al meu costat per a qualsevol cosa. I anomenar també, d'una manera molt especial el recolzament constant, ajuda i comprensió de la meva parella.

Queda clar així, que la família és el principal nucli de formació de l'alumne. Per tant, és d'absoluta necessitat donar les gràcies a tots els alumnes i, sobretot, a totes les seves famílies pel compromís constant que han demostrat al llarg d'aquests anys. Agrair-los la confiança que han demostrat tenir cap a l'escola perquè els seus fills rebin una educació complementària a la seva formació, tant com a persones, com també com a futurs professionals. Ressaltar també, la fidelitat i perseverança de tot l'alumnat adult que hi ha matriculat a l'escola.

Des de fa un any, l'escola té la sort de comptar amb una associació de pares, mares i alumnes, dinàmica a l'hora d'organitzar totes les activitats musicals, i decisiva també a l'hora de prendre decisions pel futur de l'escola. Agrair a tots els membres de la seva junta l'interès i suport que han abocat cap a l'escola: Tòfol Martí, Joana Seguí, Laieta Gomila, Gemma Soler, Loli Ametller, Isa Reurer, Antònia Garcia, Joan Mascaró, Josep Pons, Laura Triay i molt especialment un fort agraïment cap al seu president, Raül Riudavets. Tots ells, un exemple de persones competents i entregades pel bé del poble.

Tot i les dificultats puntuals que hagin pogut sorgir al llarg d'aquests 10 anys, ressaltar el suport constant de l'Ajuntament perquè el projecte d'escola de música i dansa fos una realitat viva i engrescadora al municipi des Mercadal. Un agraïment especial a l'antic batlle, Ramon Orfila, a Josep Pons, regidor de Cultura i Educació durant els sis anys primers, a na Rosa Palliser, regidora de Cultura i Educació d'aquestes quatre anys darrers, així com també a l'actual batlle, Xisco Ametller, que tant des de la seva regidoria d'Hisenda com ara des de la batllia, sempre ha mostrat el seu ferm suport. I aprofito també per encoratjar al nou equip de govern, sobretot al nou regidor Antoni Pons, perquè tot i que passam per uns temps difícils, segueixi vetllant pel bé de l'Escola de Música i Dansa des Mercadal.

Finalment, agrair a tot el professorat que ha format part de l'equip docent de l'escola al llarg d'aquests 10 anys. Ressaltar la seva professionalitat i compromís amb el nostre centre perquè tot l'alumnat rebi una educació musical de qualitat. I d'una manera molt especial, un fort agraïment a l'equip de coordinació de l'escola: Laura Triay (cap d'estudis), Carol Díaz (coordinadora 3-7 anys), Marta Aisa (coordinadora d'adults), Litus Arguimbau (coordinador de vents), Joana Salom (coordinadora de dansa) i Natàlia Gomila (directora de la banda). Un equip envejable de gent que sense la seva dedicació constant, professionalitat i il·lusió perquè el projecte d'escola es consolidés, res hagués estat possible.
Una vegada més, moltes gràcies a tots.

Joana Fullana Gomila
Es Mercadal