Cartas de los lectores

El Grupo Filarmónico lleva reuniéndose todos los domingos, desde hace más de 30 años, para hacer música de cámara y/o sinfónica. A estas sesiones abiertas, acuden algunos instrumentistas aficionados y estudiantes de música (mayoritariamente de cuerda, aunque no exclusivamente) de diferentes poblaciones de la Isla. En ellas se estudian obras que un buen día se ofrecerán al público. Ello supone, creemos, un beneficio para su cultura musical, así como para la de la Isla. Muchos son los buenos músicos actuales que han pasado, en un momento u otro, durante más o menos tiempo, por nuestras sesiones. Cuando se trata de obras de más envergadura se solicita la inestimable colaboración de músicos profesionales o semiprofesionales, intentando siempre que sean menorquines.Este fue el caso del concierto dado en el Teatro Principal el 19 de diciembre pasado en el que se estrenó en Menorca el concierto para piano y orquesta en La m. de Schumann, actuando como solista Kiev Portella. Fue tal el éxito que tuvo, que el presidente de la Fundación "Amigos del Hospital de la Illa del Rei", nos ofreció actuar el 27 de junio, también en el Principal, repitiendo el mencionado concierto de piano. Se cambiaron las obras de la primera parte adecuándola a los objetivos que se pretendían, interpretando la Obertura de la ópera de Haendel "Rinaldo" (coincidente su estreno en Londres con la celebración del 300 aniversario de la construcción del Hospital); el Concerto grosso op. 6 nº 1 también de Haendel y el "Exsultate jubilate" de Mozart (estreno en Menorca). Actuaron de solistas: Esther P. Barro (violín 1º y dirección), Marga Gual (violín 2º) y Álvaro Cardona Mir (violoncelo) en el Concerto grosso, y María Camps, soprano, en Mozart. Completaron la orquesta de cámara un grupo reducido de cuerda, 2 oboes (Victor Monte y Pepe Muntaner) y 2 trompas (Antoni Coll y Josep Casasnovas). Estuvieron todos magníficos.

A este grupo instrumental se unió el habitual de los domingos y los instrumentistas de viento y percusión necesarios para completar la orquestación del concierto de piano.
El Teatro estuvo al completo y el público correspondió con prolongados y calurosos aplausos.

La prensa.... nada. Esperamos un día, y otro... y otro... creyendo que algo saldría. Únicamente "Amics de l'Hospital de l'Illa del Rei" lo incluyó en su reseña de los actos conmemorativos de su 300 aniversario, obsequiándonos con un destacado titular y detalle del concierto en su escrito (gracias por esto y por habernos dado la oportunidad de sumarnos a vuestra celebración).
Solo me queda, porque lo merecen, relacionar a todos los músicos que tomaron parte:
Violines: Esther P. Barro, Carmen Cardona, Eva Roldán, Andreu Cardona, Marga Gual, Félix Ferrer, Júlia Camps, Noelia Fanals, Begoña Canet, Helena Muntaner, Antonio Méndez, Pau Gomila, José Mª Borrás, Llorenç P. Olives, Dámaso de la Cruz, Júlia Coll, Ainhoa Seguí, Marina Olives, Guillem Camps, Alba Seguí.
Violas:Clara Henderson, Camila Tudurí, Adrià Gorrías, Eura Fortuny y Miquel de la Cruz.
Violoncelos: Álvaro Cardona Mir, Pau Cardona Mir, Pau Marqués, Albert Pascual y Giorgo Messara.
Contrabajo: Nito Llorens.
Instrumentos de viento: Iris Taltavull y Adriy Lemeck (flautas), Víctor Monte y Pepe Muntaner (oboes), Tolo Mercadal y Antoni Carrillos (clarinetes), Juanjo Gomila y Mª Josep Fuster (fagots), Antoni Coll y Josep Casasnovas (trompas), Águeda Seguí (trompeta) y David Ortiz (timbales).
Maria Camps (soprano), Kiev Portella (piano) y Lola Mir (dirección).

De un total de 46 músicos, 40 son menorquines, 5 son afincados en Menorca por trabajar en Escuelas de Música o en el Conservatorio, y solo uno tuvo que venir de fuera. Creo que esta realidad por si sola ya merece ser consignada y valorada. Estamos en un nivel cultural-musical muy alto, no por los grupos que vienen de fuera, sino por lo que tenemos aquí.

No pongo en duda el valor de lo que otros colectivos, musicales o de otra índole hacen, pero creemos del todo desmesurada la atención que la prensa dedica a unos y la poca o nula a otros. Creo que el esfuerzo de todos, solistas y orquesta, merecen un mayor reconocimiento público en prensa.

A todos los que habéis participado, muchas gracias.
Lola Mir
Directora musical
Álvaro Cardona Bendito
Presidente
Grupo Filarmónico
Maó

A José Manuel Carrillo, nou director de Ràdio Televisió de Mallorca

Fins fa dos dies eres pràcticament un desconegut pels ciutadans de Mallorca. Aquesta setmana el teu nom és un dels més destacats als mitjans de comunicació, i un dels més pronunciats entre els periodistes de l'Illa. Des d'avui, ets el nou director de Ràdio Televisió de Mallorca, però molts ja t'anomenen "el liquidador", perquè tot apunta que seràs l'encarregat de tancar aquest ens públic.

Des del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) et demanam que reflexionis, i que no ho facis. T'ho demanam perquè hi ha moltes raons que justifiquen la continuïtat de RTV de Mallorca. Raons com aquestes, encara que n'hi ha moltes més:

1-Un cop mortal per al sector. Una de les promeses electorals del PP ha estat la creació de llocs de treball. En un context de crisi on l'atur és el principal problema de l'Estat, tancar [M] vol dir treure al carrer les 115 persones que hi fan feina directament, i un milenar de forma indirecta. Però no només això: la meitat del pressupost de la Ràdio Televisió es destina a pagar les 108 productores i empreses audiovisuals (22 de fora de les illes) que fan programes per [M]. El seu tancament suposarà una disminució radical en els ingressos d'aquestes empreses i, sens dubte, el final de moltes.

Més xifres: 133 becaris s'han format en aquests anys fent pràctiques a ONA i [M]… Quin futur tenen el treballadors qualificats de demà… periodistes, reporters gràfics, tècnics, realitzadors… Quin missatges els estam donant?

Potser el problema, José Manuel, és que no veis RTVM com una inversió, sinó com un cost. I aquest és l'error.

2-Però… Quant costen [M] i Ona? Enguany, Televisió de Mallorca i Ona estan funcionant amb un pressupost de 8'1 milions d'euros. N'havia de tenir 2 més però els vots del PP i d'UM fa uns mesos impediren que es prorrogassin els comptes de l'any passat.
Tot i això, no s'han deixat de pagar nòmines, ni les productores proveïdores i les despeses corrents. És més, RTVM conserva una partida d'1'6 milions d'euros de romanent. És a dir, de pressupost no gastat d'exercicis anteriors. No volíem austeritat?

3-L'autèntica Televisió dels Pobles. La creació de Ràdio Televisió Mallorca va permetre rescatar l'herència de les televisions locals de la part forana de Mallorca que amb la TDT es quedaven sense possibilitat d'emetre. Gràcies a [M] es varen poder reconvertir en corresponsalies i junt amb d'altres de nova planta formaren la Xarxa Audiovisual de Corresponsals de Televisió de Mallorca.
Amb el tancament de l'ens es posaria fi al poc que queda de la tradició televisiva local de Mallorca, i l'accés dels ciutadans a la informació més local, que molts mitjans no cobreixen. Cal tenir en compte que ningú coneix millor la realitat de cada poble com els corresponsals que duen anys fent-hi feina.

4-Pluralitat informativa i democràcia. El tancament d'un mitjà de comunicació no pot ser mai una bona notícia en una democràcia sana. La llibertat dels ciutadans per accedir a diferents canals d'informació els permet formar-se una opinió fonamentada i lliure sobre la realitat. Com més fàcil sigui l'accés de la població a una informació plural, major serà la seva llibertat i més fortes les garanties de control del sistema democràtic.
La tasca informativa [M] i d'ONA ha complert aquests anys amb aquesta funció. Tant és així que, de vegades, la seva feina ha resultat incòmoda per a tots els partits polítics, tant els que governaven com els que estaven a l'oposició. Per a l'SPIB no hi ha millor símptoma d'independència que aquest.

5-…I la nostra llengua? El Govern defensa i s'ha compromès a garantir la llibertat d'elecció de la llengua de tots els ciutadans, tant a l'educació, com a l'administració, etc. Amb la desaparició de dos mitjans de comunicació (Televisió de Mallorca i Ona Mallorca) en català, les opcions per als ciutadans que volen accedir a la informació de les Illes en català són ben limitades (IB3, Diari de Balears, l'Informatiu Balear de TVE i pocs exemples més) en comparació a l'oferta de mitjans de comunicació que s'expressen en castellà (Diario de Mallorca, UH, El Mundo, Cadena SER, Radio Balear, COPE, etc).

6-Una diversificació econòmica real. Fa anys que sentim als polítics que l'economia de les Balears és massa depenent del turisme i la construcció. Per això, potenciar la indústria audiovisual suposa una oportunitat de creixement per les illes, i una alternativa als motors tradicionals de l'economia.

Tenim dos directors de cinema mallorquins que han guanyat un Goya, i algunes produccions audiovisuals fetes a Mallorca s'han exportat a Nova York, Berlín, Brussel·les, Atenes... i han participat a alguns dels principals festivals internacionals de cinema.
Això vol dir que tenim un gran potencial per fer-nos un lloc en el sector audiovisual i que podem crear i exportar un producte de qualitat. Un producte que s'obtindria simplement aprofitant el que ja tenim: professionals formats, amb experiència, amb ganes i amb idees.

Des de l'SPIB pensam que l'objectiu de tots els partits polítics hauria de ser crear un model audiovisual propi, creurer-se'l i potenciar-lo. Un model que no estigui basat en decisions polítiques del moment, ni amb cops d'efecte mediàtics, ni amb retallades pressupostàries que arriben amb el vell i conegut aroma de la represàlia.
Per tot això, José Manuel, et demanam que reflexionis i que tu també, com ja han fet milers de mallorquins, diguis no al tancament de [M].

Sindicat de Periodistes
de les Illes Balears