Cartas de los lectores

És molt difícil explicar les emocions i els sentiments que durant aquests darrers mesos he pogut viure gràcies a la confiança i l'estimació de moltes persones. Persones que m'estim com si fossin membres de la meva pròpia família. Una família que fa feina i lluita desinteressadament per dignificar el teatre a Menorca. Una família que s'ha amalgamat entorn d'un projecte que, tot i que es repeteix any rere any, hi ha participat com si fos la primera vegada i que enguany he pogut viure intensament de molt a prop juntament amb les tres persones que més m'estim del món. En tot moment, he tingut present la meva inexperiència com a director i la quantitat de coses que encara em queden per aprendre. Per aquest motiu, he d'agrair d'una manera especial i sentida l'estaló incondicional de na Mari Genestar, en Josep Mª Mompó i na Magdalena Juaneda que m'han acompanyat i estimat des del primer dia fins al darrer. A ells dec bona part del meu aprenentatge com a actor i ara, també, com a director: m'han sabut animar, aconsellar, guiar, corregir..., i tantes coses necessàries per aprendre a viure, i fer viure, intensament la interpretació.

Durant aquests mesos he donat moltes voltes a un pensament antic, però que està carregat de raó: molta gent vol viure sempre dalt la muntanya, però molts pocs saben que, únicament, trobes la vertadera felicitat mentre hi puges. Per aquest motiu, vull agrair a na Maria Camps, en Siscu Riudavets i en Toni Riudavets, consagrats artistes de Foc i Fum, que juntament amb actors i actrius de la talla de n'Andreu Genestar, en Lluís Marquès, n'Àngels Anglada i en Samuel Bosch, van voler fer aquest camí amb jo. Des del primer dia, d'una manera sincera i humil, sense complexes ni embuts i amb una gran professionalitat, es van posar a fer feina per assolir un mateix objectiu: portar a terme aquesta producció, des de la nova perspectiva de les passions humanes dels seus personatges, amenitzada per la música de mestre Rosselló que va dirigir Josep Colom.
De tothom es sabut que els artistes no poden brillar si no hi ha un bon equip darrera les bambolines. La feina de l'equip tècnic és tan important que des d'aquí he d'expressar el meu sentit reconeixement a l'escenògraf (Joan Gomila); al tècnic de llum (Toni Marquès); a l'apuntadora (Magdalena Juaneda); al control de so (Carlos Caules); a la maquilladora (Yola Anglada); vestuari (Magda Taltavull, Toni Riudavets i Mari Genestar); a l'estilista (Nina Vidal) i la seva ajudant (Miriam Huguet); i especialment per la gran tasca de coordinació dels regidors escènics (Caro Caules, Judit Marquès i Quico Caules).

També és cert que tot pastís necessita unes cireres per guarnir-lo, i per acabar d'arrodonir l'escena era imprescindible el poble que es va incorporar les darreres setmanes: Sisca Cabrisas, Josep Mª Mompó, Paqui Florit, Quico Caules, Eugènia Moll, Caterina Bonet, Rafel Carlos Barceló, David Moll, Júlia Gorrias, Marc Sastre, Josep i Núria Coll, Júlia Marquès, Teresa i Júlia Bosch, Aina Enrich, Maite Colom, Joan Allès, Joan Ametller, Josep Moll, Sergi Taltavull. Hem de tenir en compte també la col·laboració especial dels Civils (Bep Fullana i Diego López); del fabioler (Sebastià Taltavull) i de manera molt afectuosa als sis fillets d'avellanes (Gibet i Pere Ametller, Andreu i Pau Forcada, Maite Allès, Marta Bosch) acompanyats en tot moment per les seves respectives famílies.
Igualment, he de tenir en compte la col·laboració de: Grup Teatre St. Miquel, DAU produccions, MIB produccions, Pàttina restauració, Tabacs Lluís Adrian, Patronat Municipal de l'Hospital, Montse Caules, Toni Riudavets, Magda Amorós, Ana Marquès, Bel Bosch i totes aquelles persones que han aportat alguna cosa per fer possible aquest Foc i Fum de 2011.

És cert que tothom té capacitat per somiar; però per convertir aquest somni en realitat és obligada l'aportació de totes aquestes persones nomenades perquè han contribuït a fer-lo realment especial. També he d'agrair la confiança dipositada pels dirigents del Cercle Artístic que ens han permès fer un Foc i fum ben nostre per compartir-lo després amb molts altres santjoaners.

La meva humil i sincera gratitud per tot el temps que entre tots m'heu regalat.

Damià Bosch Bosch
Ciutadella

La situación en el geriátrico de Sant Lluís

Hace siete meses que se abrió el geriátrico de Sant Lluís. La situación que se vive a diario en el centro va de mal en peor, y tanto trabajadores como familiares, nos vemos obligados a hacer público lo que realmente pasa en dicho centro.Hay una dirección ausente e incapaz de cumplir con sus funciones, por no mencionar la falta de coordinación y organización totalmente inexistente.La alimentación al igual que otros servicios es totalmente inadecuada, y el trato que reciben casi siempre los residentes deja mucho que desear.

El poco personal que trabaja en el centro va sobrecargado de trabajo y continuamente se ven obligados a desempeñar funciones que no son las de su cargo, con las consecuencias que esto supone a todos los niveles.

Continua y repetidamente, por no decir a diario hay equivocaciones en la medicación, incluso falta de ella en el centro, provocando problemas de salud, nerviosismo, dolor y llantos tanto por parte de los usuarios como del mismo personal que trabaja, que se ve con la impotencia de no saber cómo hacer frente a la situación, y que es uno de los problemas más importantes y delicados que se viven a diario.

Las reiteradas quejas a los servicios sociales, a pesar del esfuerzo de la responsable, no han causado ningún efecto hasta el día de hoy, y nuestros abuelos al igual que todo el pueblo de Sant Lluís, que tanto tiempo han estado esperando que se abriera este centro, sufrirán unas consecuencias irremediables si no se acaba de inmediato con esta situación.
Después de haber vivido estos meses de mala experiencia esperamos que esta carta sirva para que el Ayuntamiento de Sant Lluís, con el Sr. Coll al frente, cambie de inmediato la dirección del Centre Secretari Coloma.

Hafida Arrim
en representación de familias
y trabajadores vinculados al centro geriátrico de Sant Lluís