Cartas de los lectores

Sant Joan és una festa excepcional amb uns valors que li han donat un reconeixement, èxit i una fama que pot fer perillar el propi sentit i valors que l'han fet gran. Ja els hi va bé a alguns que vengui tanta gent, però el problema està agafant unes dimensions males d'assumir.

El debat està al carrer i als medis i seria convenient que es segueixi d'una manera més meditada i no tan passional amb propostes de poc recorregut i viabilitat més enllà del desfogament necessari.Jo no me cans mai de caragols però quanta gent que hi ha anat no han vist cap cavall? Ni el cercaven? Un company que era el primer any que hi anava: - De cap manera t'ho pots perdre- en tornar.. - Ha estat bé.. però esperàvem trobar més música i zones d'esbarjo- ... - Açò és Sant Joan- li diem noltros amb un cert to d'indignació.La nostra passió quan xerram de Sant Joan faria aixecar un mort, però no a tothom li bull la sang igual. Crec que és important com es comunica la festa, ni una passa enrere amb l'orgull i passió de com la mostrem al món però un mateix fet serà viscut de manera diferent per la gent segons la seva vivència. No fa falta que tothom sigui al caragol des Born ni als jocs des Pla, encara que noltros no mos ho perdríem per res del món. Per la televisió no és veu gens malament, amb els ferits amb càmera lenta i tot pels més morbosos.

Posar barreres a la gent quan acabem d'eixamplar la porta ho veig força complicat.

Propòs crear una zona alternativa amb bars (amb beneficis per entitats públiques i privades i per l'ajuntament que els hi dóna concessió), amb estones de música en viu, açò funciona molt bé a llocs com Girona. -Però açò és Sant Joan!-. El Sant Joan protocol·lari no té perquè tocar-se, només crear una alternativa per desmassificar la festa a l'entorn dels caragols i tenir-la més controlada. La gent vindria a la festa, evidentment veurien els cavalls a qualque moment del seu curs protocol·lari habitual i cap a ballar enfora dels caragols.

Així tothom satisfet, els santjoaners i els bulleros.

Miquel Truyol Olives
Ciutadella

---------------------------------

Retre comptes i agraïments

Tal vegada molta gent no s'aturarà a llegir-ho, però com a càrrec polític de confiança sortint del Govern Balear, per la manera que tenc d'entendre el món, la democràcia i els afers públics, vull retre comptes de la meva tasca com a secretari general dins la gerència de l'IBANAT, després de la sortida d'Unió Mallorquina del Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, durant els darrers 16 mesos.

1.- Tal vegada qualcú es demani, que és l'IBANAT? L' Institut Balear de la Natura, és l'empresa pública del Govern Balear, depenent de la ja antiga Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, encarregada de la prevenció i extinció dels incendis forestals, a més de la gestió de les zones forestals i àrees recreatives de les illes Balears.

2.- Funció. Què fa un secretari general de l'IBANAT?
Segons els papers oficials, ha de promoure i tutelar el Consell d'Administració de l'empresa, promoure les diferents comissions amb els representants sindicals, així com la gestió dels recursos humans. A més a més, he pogut participar activament en molts projectes de la Conselleria desenvolupats a Menorca. El sou, per llei, no pot superar el de Director General, uns 3.000 € mensuals nets en 12 pagues. En el meu cas no he gaudit de la compensació per alts càrrecs de 1.400 € mensuals més per treballar fora de l'illa de residència.

3.- Que ens hem trobat? Una empresa amb un dèficit pressupostari important i amb el doble de personal que l'any 2005. A nivell de Balears estem rallant de 300 llocs de feina a l'hivern i d'uns 500 a l'estiu. Una empresa amb la maquinària, vehicles i vestuari en estat precari per la falta d'inversió durant massa anys.

4.- Feina feta. Que s'ha fet durant aquest any i mig? Després d'una feina intensa, la gerència de l'IBANAT ha aconseguit millores en el vestuari, en particular els elements de protecció integral adequats, complint la normativa vigent en matèria de sanitat laboral. S'ha aconseguit un fons estatutari del Ministeri de MARM que permetrà assolir millores en maquinària, vehicles i instal·lacions per un valor d'un milió d'euros, gràcies a la gran tasca de la Conselleria, destacant els treballadors que van combatre i apagar a Eivissa l'incendi de Benirràs l'any passat. Els mateixos que han lluitat sense descans fa poc més d'un mes al terrible incendi de la Serra de Morna, un dels més grans soferts a Balears les darreres dècades.

Hem reestructurat l'administració i les brigades forestals i contra incendis amb la intenció de mantenir el reforç de personal necessari a l'estiu per tal d'assolir la major efectivitat davant dels incendis amb una reducció dels costos, reduint el dèficit acumulat del passat. Destacaré finalment que totes les contractacions han estat fruit de la màxima transparència, concurrència i amb barems exclusivament tècnics i objectius.
Mirant a Menorca, hem aconseguit que la base de l'helicòpter retorni al centre de l'illa de Menorca per tal de donar la millor resposta davant d'una emergència. Hem iniciat els procediments per donar un emplaçament més adequat per a la seu de l'IBANAT sense sortir des Mercadal, per tal de reduir el temps de resposta davant un incendi forestal a l'illa.

Però no tot han estat flors i violes. Tenim la davallada dels sous, que s'han reduït un 5% per al personal, i un 7% per als càrrecs públics. Tampoc s'ha pogut complir amb l'acord retribuïdor que havia d'apropar els sous amb els de la resta de treballadors autonòmics i que la part social va signar amb l'anterior gerència, complint imperatius legals estatals i autonòmics. Tampoc hem reeixit en aconseguir millores en formació.

A Menorca no hem pogut tancar un conveni amb Educació per un curs de gestió del medi natural o un conveni amb el LIFE-Boscos per a la creació d'un itinerari. No hem pogut continuar assumint la vigilància de l'aparcament de Cala'n Turqueta, competència del CIMe. Tampoc hem aconseguit reduir del tot les molèsties causades per l'eruga de l'alzina.

5. Agraïments. Com a membre de Els Verds de Menorca, dins una conselleria gestionada pel PSMallorca, amb PSMenorca i IV Mallorca (amb qualcú del PSOE), vull destacar la gran entesa i concòrdia creada dins l'equip de feina que he trobat a Palma durant aquest any i mig. Vàlua professional i personal de molta gent amb la que he tingut el gust de coincidir fent feina. Tal vegada destacar, per les hores compartides, el gerent de l'IBANAT Guillem Rosselló o el director general de Biodiversitat, en Vicenç Vidal, pel suport i ajuda a nivell anímic i logístic -en tot allò referent a un menorquí fent feina a Mallorca- així com al gerent d'Espais de Natura en Xesc Aguiló. No em vull oblidar del Conseller, en Biel Vicens, el Director General de Recursos Hídrics, en Toni Rodríguez, o el President de la Comissió Balear de Medi ambient, en Ramón Orfila. Tots ells han estat els meus mestres vitals aquest any i mig. Sempre amb pulcritud i transparència, implicant cos i ànima per aconseguir allò que sembla utòpic, dur endavant la voluntat del sentit comú.

També agrair a la gran majoria de treballadors i representants sindicals per la seva bona feina, especialment a la meva secretària, na Lara. Als pocs que saben que no hi són inclosos, desitjar que tinguin molta sort, perquè la necessitaran.

Com a persona vull agrair als amics i a la família, especialment la dona que estim i mare de les meves dues filles, per tot el suport rebut durant aquesta aventura, que no ha estat poc.

Com a reflexió final, crec que encara estem a temps per aconseguir millorar el nostre món, fent camí amb consens, seny, eficàcia, constància, i molta, molta feina. Hem de menester una classe política que es deixi l'enteniment, si cal, per a tothom. I s'ha de retre comptes periòdicament per afavorir la participació ciutadana en el control de la tasca política i en la presa de decisions.

Óscar Garcia Febrero
exsecretari general de l'IBANAT
i portaveu de Els Verds de Menorca

---------------------------------

Carta al conseller de Medi Ambient

Estimado Sr. Conseller:

Oceana ha tenido conocimiento de que el buque arrastrero "Myri" (CRF ESP000023902) ha sido autorizado a cambiar su puerto base de Palma de Mallorca a Cala Ratjada, a pesar de existir un informe negativo de esa cofradía de pescadores de Capdepera.

El Canal de Menorca contiene una zona de amplia plataforma con fondos de maërl y coralígeno, protegidos por el Reglamento 1967&2006 de 21 de diciembre de 2006, relativo a las medidas de gestión para la explotación sostenible de los recursos pesqueros en el Mar Mediterráneo. Además, la importancia ecológica de sus ecosistemas como parte de la biodiversidad marina de las aguas españoles y su papel regenerador de recursos pesqueros, hicieron que se designase área prioritaria y parte del proyecto Life Plus Indemares, que concluirá con la declaración de esta zona como Área Marina Protegida y parte de la Red Natura 2000, una vez concluyan los trabajos de investigación que el Instituto Español de Oceanografía y el CSIC están desarrollando en la zona.

Oceana, por tanto, considera un error incrementar la presencia del arrastre en esta zona, ya que abre una puerta a la ilegalidad por la gran extensión de fondos cerrados al arrastre y tiene además una próxima caducidad, ya que se prevé limitar el arrastre con la declaración de la nueva área marina protegida, sumando a estos hechos la opinión que ya ha emitido la cofradía de pescadores.

Xavier Pastor
Director Ejecutivo, Oceana - Europa

---------------------------------

Agraïment per les exposicions a l'Hospital

Aquest dijous s'ha desmuntat l'exposició "Casetes de vorera" que durant quasi un mes i mig ha donat la benvinguda als usuaris de l'Hospital Mateu Orfila. La mostra fotogràfica, organitzada per l'Obra Social Sa Nostra amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca, ha captivat a nombroses persones que, d'una manera o altra, guarden records i vivències personals amb alguna de les nombroses construccions costaneres de la nostra illa. Una iniciativa que sorgeix a partir del treball de Llucia Pons i que ha sabut apropar al públic una part de la memòria col·lectiva i el patrimoni de tots."Casetes de vorera" és la darrera de totes les exposicions que, des de setembre de 2008, s'han organitzat a l'entrada del nostre centre hospitalari. Des d'aquí vull agrair l'esforç i la col·laboració de totes les entitats i col·lectius que han fet possible fer més càlida la rebuda a malalts i familiars i que, per uns moments, poguessin deixar de banda preocupacions per gaudir de belles fotografies, versos o missatges per a la reflexió.A tots, moltes gràcies!

Antoni Gómez Arbona
Gerent de l'Àrea de Salut de Menorca