Cartas de los Lectores

Una ciutat amb identitat, diríem que és aquella que ha estat capaç de conservar no només l'escenari de la seva història a través dels edificis històrics, places i carrers, sinó també el sentiment d'unitat dels seus habitants mitjançant les seves tradicions, especificitats dialectals i també un estil propi de vida.

Podríem xerrar de "ciutats amb identitat" versus "idèntiques ciutats"(2), aquestes darreres, les que als seus carrers només trobarem repetició de comerços o restaurants a l'estil del franquiciat internacional o sense cap tret definidor. També aquelles en que s'ha anat perdent la cohesió social entre els seus habitants i/o els seus barris per la desaparició d'espais comuns (escoles, mercats, etc) afavoridors en el seu dia de vincles de proximitat i veïnatge.

Ningú podrà negar que l'escola Sa Graduada és un claríssim element de la identitat de la ciutat de Maó, no només per l'antiguitat i singularitat del seu edifici, sinó també perquè per les seves aules han passat milers de maonesos durant els més de vuitanta anys de la seva existència.

Les vivències de tots els que hi hem passat, formen part de la memòria històrica de la ciutat de Maó, bé immaterial i intangible de la nostra identitat que una errònia i freda decisió administrativa pretén esborrar per sempre, impedint l'entrada de futures generacions.

La decisió del trasllat dels fiets per donar entrada als adults esborrarà els orígens de l'escola, i com bé diu la cançó d'en Raimon " qui perd els orígens, perd identitat ", identitat del nostre barri i també en bona part, de la nostra ciutat.

No al trasllat de Sa Graduada, sí a la seva reforma, sí a la nova escola del Camí d'en Guixó i sí a un edifici digne per a l'Escola d'Adults.
(1) Jahir Rodríguez Rodríguez: El palimpsesto de la ciudad: ciudad educadora (2007)
(2) Christian Rocchi i Valeria Caramagno: Lars, cultura y sociedad (2006)

Bep Mascaró Sintes
Cristina Gómez Estévez
pares de 3 fiets de Sa Graduada i vesins de S'Arraval
Maó

¿Cómo está
"lo mío"?
Como casi estamos ya en precampaña electoral, quizá sea el momento de aprovechar a ver si me contestan a unos escritos presentados al Ayuntamiento de Sant Lluís y que por el momento he recibido la callada por respuesta.

El primero de ellos, hace referencia a la instalación de agua corriente en la zona d'es Pou Nou, que se ejecutó un primer (y único) tramo, cercanas las elecciones municipales anteriores que es cuando hay que hacer cosas, para ver si los vuelven a votar. Como me quedaron ciertas dudas para cuando se suponía tenían que seguir las obras, se lo pregunté al Sr. Carretero, el cual muy amablemente me dijo que entrara la pregunta por escrito con un pequeño plano si podía ser y me contestaría, lo cual hice, con registro de entrada del citado escrito número 2103 de fecha 18 de abril de 2006, (si hace casi cinco años) y aún estoy esperando la respuesta.

Segundo y un poco más reciente: a raíz de una disconformidad sobre la calificación catastral de la parcela donde tengo mi casa, con unos huertos que me cobran como terreno urbano, con el consiguiente aumento del IBI, mantuve varias reuniones con la Sra. Marqués, en la que también muy amablemente (amables de momento lo han sido, que te hagan caso es otra), me dice que visto lo que expongo presente un escrito junto con un informe hecho por un ingeniero técnico agrícola, y que se revisará mi caso. Presento una primera instancia ante el Ayuntamiento que la misma señora Marqués me ayuda a redactar con registro de entrada 6917 de fecha 22 de diciembre de 2009 (un año y tres meses), y se termina el trámite de entrada de distintos documentos que se me piden, el 22 de febrero de 2010, entre los cuales hay una copia de una instancia que presenté el 22 de noviembre de 1995, (del siglo pasado) solicitando ya la modificación catastral de los huertos y que como es natural en el Ayuntamiento de Sant Lluís no había recibido ningún tipo de respuesta. La última y esta es muy reciente (solamente más de medio año, del 10 de septiembre de 2010) en la que pregunto directamente al Sr. Carretero cómo se halla mi solicitud, debido a que según parece hay varias áreas implicadas. Sigo sin respuestas. El único que se acuerda de mí en el Ayuntamiento de Sant Lluís es el área de recaudación, para mandar avisos de cobro, en eso son totalmente diligentes y sin la más mínima demora, entonces sí que existo, para pagar y mantenerlos con mis impuestos.

Se acuerdan de mí para pagar y cuando llegan las elecciones, entonces vuelven a darse cuenta de que pertenezco al municipio y llenan mi buzón de su absurda e inútil propaganda.

Por tanto teniendo en cuenta el hecho de que estamos muy cerca de campaña y pronto volveré a existir, aprovecho para preguntar ¿cómo está lo mío? que es lo que realmente me importa y no su programa, que algunas veces no cumplen y otras tampoco, a ver si tengo suerte y como mínimo se dignan, ya no a darme lo que solicito, sino a responder, ya que de la misma manera que ellos pasan de mí, yo pasaré de ellos a la hora de votar, ya que se les vota para que trabajen para el municipio y las personas que viven en él, (todas) y se les tenga un mínimo de consideración y no para que puedan seguir cobrando sus sueldos y se olviden de los votantes.

ALFREDO BENOSA MAJOS
Sant Lluís

Decepció davant la supressió del "Xoc"
El Consell Escolar de l'IES Joan Ramis i Ramis, reunit el passat dia 24 de Març, va creure oportú manifestar públicament la seva decepció davant la supressió del suplement XOC per motius econòmics.

Aquest suplement permetia donar a conèixer bones pràctiques i experiències educatives a altres centres docents. Però més important encara, apropava les diverses i innovadores activitats que es duen a terme a les escoles de Menorca, a la resta de la societat.

Massa sovint, quan l'escola apareix als mitjans de comunicació, ho fa en to negatiu: deficiències en estructures, manca de professorat, resultats acadèmics insatisfactoris, etc. Però el cert és que la major part del temps a les escoles s'esdevenen coses bones. "Xoc" en mostrava una petita part. Per aquest motiu ens sap greu la seva desaparició.

Aprofitem igualment l'ocasió per donar les gràcies a Rosa Carreras Victory, responsable del suplement, per la seva professionalitat i permanent disponibilitat per ajudar-nos en la nostra tasca educativa.

Consell Escolar
de l'IES Joan Ramis i Ramis
Maó

ZP i els 42,
recordant Alí Babà
Una altra vegada el president Rodríguez Zapatero s'ha envoltat dels principals empresaris espanyols per analitzar la situació econòmica i per testar l'opinió del lobby econòmic al voltant de les mesures del govern per sortir-ne. És curiosa la resposta de la majoria de l'empresariat que emplacen a ZP a presentar-se a la reelecció; sembla que la reacció del president del govern i el seguidisme absolut a les doctrines neoliberals dictades per Angela Merkel, una Merkel per altra banda amb la popularitat cada cop més tocada i que podria estar acabant la seva etapa de govern, és ben rebuda per aquesta majoria del sector empresarial.

M'agradaria fer una anàlisi de com ha afectat la crisi a les empreses de l'IBEX. Aquestes són les principals empreses que cotitzen en borsa. Fa pocs dies s'han conegut els resultats econòmics del passat any 2010, any en què, no ho oblidem, l'atur va arribar a xifres de rècord a l'estat espanyol, i els ciutadans del carrer van veure com les seves prestacions socials eren sensiblement disminuïdes. Idò aquesta anàlisi ràpida ens diu que, en conjunt, aquestes empreses també van fer rècord, però en aquest cas de guanys: més de 51.000 milions d'euros de beneficis, per damunt dels 49.000 de l'any 2007 en plena època de resplendor econòmic.

Entre tots els resultats destaca el de Telefónica; per damunt dels 10.000 milions, amb un creixement de més del 30% respecte el 2009. No els avorriré amb més dades d'altres empreses, però si que m'agradaria fer constar que Telefónica te previst destinar 600 d'aquests milions a acomiadaments de personal.

En temps de crisi, valguin aquests exemples per mostrar com aquestes receptes neoliberals no fan altra cosa que blindar els dipòsits de l'empresariat, que augmenten els guanys, mentre els treballadors i treballadores han vist cada cop més malmesa les seves economies domèstiques, açò els que no formen part dels 4 milions i mig d'aturats o els milers i milers de desnonats que a més de quedar sense casa encara deuen milers d'euros als bancs que, per cert, formen part dels 42 reunits pel president.

ZP es devia sentir com Alí Babà envoltat de tantes fortunes en aquella reunió...

Llorenç Pons Llabrés
Alaior