Cartas de los lectores

En Juan José Gomila Félix, en el seu article ¿Cohesión social o dictadura? (Menorca, 15-02-11), descriu feelment els mecanismes d'imposició lingüística practicats pel nacionalisme espanyol a les Illes Balears, amb especial virulència durant el franquisme.

Diu l'articulista, carregat de raó: "Las sociedades no se cohesionan con las imposiciones, contrariamente se descosen. Se descosen por motivo de que una imposición es siempre antinatural, por eso debe de imponerse, por serlo". El nacionalisme espanyol sempre ho ha tingut claríssim: ha fet tant com ha pogut per "descosir" la societat menorquina, mallorquina i pitiüsa imposant el castellà arreu (escoles, administració, medis de comunicació…) d'una manera "antinatural", simplement perquè a l'Estat li convenia com a mecanisme de poder.

Com diu l'articulista, "la única forma de 'cohesión social' real se basa en la forma del lenguaje que la mayoría de la población conoce, no en la que un grupo determinado quiere imponer a los otros". Ès evident! Per desgràcia, a les Illes Balears el nacionalisme espanyol franquista havia frustrat aquesta cohesió social real basada en la llengua coneguda i usada per tothom de feia segles, negant-li el reconeixement oficial i imposant el castellà.

Una altra afirmació clarivident: "La sociedad se cohesiona sola. Se cohesiona por los indicativos sociales que la componen. Inducir la cohesión social en una determinada dirección es puro dirigismo". Certament, la societat de les Illes Balears s'ha cohesionat tota sola durant segles i ho ha fet en la llengua pròpia… fins que el nacionalisme espanyol franquista va practicar aquest "dirigisme" i va voler "induir" la cohesió social cap a la castellanització total.

Afortunadament, avui tots —començant per l'articulista— tenim ben clar que "querer dirigir la cultura es practicar el fascismo". A posta, arribada la democràcia, el Parlament elegit pels ciutadans de les Illes Balears va derogar les imposicions franquistes legislant a favor del reconeixement oficial, l'ensenyança i l'ús normal de la llengua pròpia de les Illes Balears. Una legislació aprovada de manera unànime per tots els partits representats.

Ès ver que encara hi ha una minoria de ciutadans —molts d'ells d'edat avançada— que no han pogut superar la mentalitat inculcada per la castellanització franquista i enyoren aquella època, però la immensa majoria de la població de les Illes Balears assumeix la legislació vigent en matèria de llengua i continua votant, una vegada i una altra, els mateixos partits que l'aprovaren.

LLUÍS CERDÓ FERNÁNDEZ
Palma de Mallorca

------------------------------

El carrer Santa Clara amb menys cotxes

El passat mes de setembre vaig escriure una carta a aquest diari demanant una solució al fet que pel carrer Santa Clara de Ciutadella durant tot el dia hi passaven cotxes, i en ser un carrer del casc antic, i bastant estret, feia anar de bòlit als vianants a peu.

Aquesta demanda ja l'havia fet de totes les maneres possibles a l'Ajuntament sense rebre cap resposta per part de cap responsable de dit consistori.

Va ser posterior a la publicació de la meva carta que vaig aconseguir esser rebuda per la batllessa sobre el tema que feia tant de temps em rondava pel cap. Després de la meva exposició, que va escoltar molt atenta i receptiva, em va respondre que ho tindria en compte.

La intenció d'aquesta nova carta, és per fer saber que la meva conversa amb la batllessa va ser fructífera, ja que al cap d'un mes, els veïns del carrer vam notar que a segons quines hores del dia no passaven cotxes ni furgonetes. Al mateix temps, vam rebre una carta informativa de l'Ajuntament on s'especificava que s'havia establert un horari en què els vehicles podien o no passar, i que els vianants podrien caminar tranquils pel carrer.

És per açò, que don les gràcies a la batllessa en nom dels veïns, la meva família i jo, per haver-me escoltat i posat remei a tot açò, ja que ara per aquest carrer es pot transitar en pau i tranquil·litat.

Esper també que els mesos d'estiu puguem seure "a la fresca" com fèiem fa uns anys, i que els visitants puguin passejar sense haver d'entrar a les cases a refugiar-se quan vengui un cotxe.

Moltes gràcies senyora batllessa per escoltar el poble i intentar posar solució a un malestar que feia anys demanava solucionar.

Atentament, uns ciutadellencs agraïts.

ANNA VIVÓ CORTÉS
MIQUEL TRUYOL
Ciutadella

------------------------------

La trobada de dones amb Vicenç Tur

Després de veure les acusacions que ha fet el PP en contra de l'acte que es va fer dissabte passat amb un centenar de dones i l'alcalde, a més de pensar que és molt poc prudent per part del senyor Lafuente acusar sense tenir proves, em porta a fer unes quantes preguntes: aquesta política negativa i de crispació cap a on ens porta? Per mi, això fa que la gent cada vegada estigui més agressiva, més aïllada i sobretot més violenta. Pel bé de tothom, seria important aturar-nos a pensar en la importància que té el fet de formar una comunitat, enlloc de buscar sempre l'enfrontament.

Però, a banda d'aquesta reflexió més abstracta, em pregunto: Quines són les propostes del PP? No les conec, sempre diuen allò de la baixada d'impostos, però està clar que això ja és un tòpic que allà on governen ha quedat clar que no apliquen.

Com a ciutadana, em preocupa el camí de la nostra societat, em preocupa l'augment de la violència de gènere. Els polítics tenen la responsabilitat de fer un discurs positiu, de buscar l'enteniment i la proximitat entre la gent.

Jo vaig anar a aquesta trobada, em va semblar una bona iniciativa perquè vaig poder transmetre allò que m'inquieta i també vaig poder escoltar allò que interessa a altres dones de la meva ciutat.

ANA DE LA CRUZ PONS
Maó

------------------------------

Me merezco una explicación

A la directora general de Pesca del Govern Balear dña. Patrícia Arbona Sánchez.Lamentablemente se da el caso, en esta isla, entre otras muchas, que se pueden encontrar dos especies en peligro de extinción y que probablemente desaparezcan por culpa de los chanchullos que hacen personas como Ud. Yo por desgracia pertenezco a las dos especies afectadas: los mariscadores y los contribuyentes.Relato del chanchullo: Se dejaron caer por la cofradía los presuntos científicos D. Celso Calviño y D. Paul Bibiloni, argumentando que necesitaban información veraz y fiable sobre las distintas especies de peces y mariscos y sus costumbres con el sano fin de utilizarla para documentar un libro sobre estas materias destinado al público escolar, con el objetivo de fomentar el respeto hacia estas especies y el medio marino donde viven. Cosa que me parece muy loable y que lógicamente, comparto, ya que mi oficio está basado en el respeto al medio y a todas las especies gracias a las que me gano la vida y me permite contribuir con mis impuestos para, por ejemplo, pagar sueldos como el suyo.

Les di tanta información como pidieron, la cual usted me agradece en una carta (adjunto copia) que por cierto, me recuerda las formas de hacer las cosas en los tiempos de Franco, tras rogarle en varias ocasiones que me remitiera copia del libro o del panfleto o cualquier cosa que sea lo que hayan hecho con dicha información y fotografías que les entregué, y que permití que me tomaran, sin que usted nos remitiera nada a nadie, ni a mí, ni a la cofradía. Así que ahora, le exijo a través de los medios de comunicación que por favor, me mande tal copia.

Para acabar, como contribuyente, quisiera saber cuánto dinero de las arcas públicas se ha gastado en este asunto, y quién lo ha trincado céntimo a céntimo. Atentamente,

JUAN JOSÉ TORRES CHINEA
Maó