16/02/11 0:00
TW
0

Impostos
i impostors
A vam si ho entenc. Estic els darrers anys esperant que els preus dels pisos baixin, ja que era evident que estaven més que inflats. Molt bé, quan sembla que açò és així i els preus comencen a baixar una mica (ja era hora!) començ a prendre'm més seriosament comprar una vivenda. Després d'anar a veure'n unes quantes n'hi ha una que m'agrada bastant i al final l'acab comprant. Ho faig tot legal, sense un cèntim en negre. Pag tots els impostos que m'exigeixen, amb uns doblers que havia anat estalviant els darrers anys precisament en previsió d'aquestes despeses. I ara ve lo bo. Resulta que reb una notificació de l'Agència Tributària en la que gairebé me tracten de delinqüent, ja que segons uns càlculs esotèrics que han fet mentre s'avorrien han decidit que ca meva té un valor més alt que el que vaig pagar (que bé, tenc una mansió i jo no ho sabia...) i, evidentment, açò per a ells només es pot explicar suposant que he pagat una part en negre (açò és el que diu la legislació que m'apliquen). Es veu que no es deuen haver assabentat que darrerament estem envoltats d'una cosa que es diu crisi econòmica que, entre altres conseqüències, ha provocat que el preu de la vivenda es desinfli una part del que es va inflar de més en el seu moment. Així, idò, me diuen, tan simpàtics ells, que els hi he de pagar prop de 4.000 euros més en concepte de Liquidació de l'Impost de Transmissions Patrimonials. I, encara que jo ara sigui un delinqüent, gràcies a la seva gràcia infinita, tenc deu dies per intentar demostrar que som innocent. Jo pensava que un era innocent fins que es demostrava el contrari, però es veu que açò deu haver canviat i jo no ho sabia encara. A més, ja és curiós que aquests càlculs els facin emprant unes fórmules matemàtiques (supòs que tretes de El Libro Gordo de Petete) que, a més de ser completament absurdes, empren uns coeficients totalment arbitraris i que res tenen a veure amb la realitat. Per exemple, un coeficient que serveix per avaluar el preu del metre quadrat, des de 2007 cada any ha anat pujant, segons ells tenint en compte l'evolució dels preus de mercat! No sé de quin mercat, supòs que deu tractar-se del mercat de l'estupidesa, que sempre va a l'alça gràcies a individus com aquests. I jo pens que o bé la gent que s'inventa aquestes lleis són una tropa d'ignorants que no tenen ni idea de la situació actual del preu de l'habitatge, o bé és que aprofiten qualsevol truc per robar els doblers al pobre (i cada vegada més pobre…) contribuent. Al final arrib a la conclusió que deuen ser totes dues coses. El més trist és que aquesta mena de delinqüència que practiquen aquests cantamatins sigui legal. Però bé, així anam, no és més que una mostra més de la degeneració en la que s'està convertint la tramoia política d'aquest simulacre de país. Enveja tenc dels egipcis, que lluiten perquè els seus governants no se n'enfotin més d'ells... Tant costaria aconseguir que aquest país fos mínimament seriós? Es veu que sí... Maleït Tractat d'Amiens...

Lluís CArreras González
Sant Lluís

Que se convierta
en cooperativa
Estos días se está hablando mucho sobre la situación que se está viviendo en la planta de queso fundido propiedad de la familia Ruiz-Mateos "Quesería Menorquina S.L.U.", sita en el Polígono Industrial de Maó.

No es un secreto que la producción de dicha planta lleva varios días completamente paralizada, no se disponen de recambios para la maquinaria de proceso en las estanterías, no llega materia prima para seguir con el proceso productivo, y que entre los trabajadores se respiran aires de indignación, engaño y revolución ante tal situación.

Como lector de este periódico, me pregunto por qué los sindicatos en lugar de pedir que se inyecte dinero en la fábrica, que se venda a otra empresa privada, o que se cierre y se paguen indemnizaciones a los trabajadores, no intentan mediar con el Gobierno Balear para que intervenga la sociedad limitada única y se transforme en una Cooperativa Agroalimentaria.

Tras consultar con algunos prestigiosos economistas cuyos nombres no voy a mencionar, estos me comentaron que con la configuración actual la planta es inviable, y que la única solución que daría viabilidad a la planta, sería que el Gobierno Balear tomara cartas en el asunto, adquiriera la planta de queso fundido junto con las marcas, convirtiera la sociedad en una cooperativa, y se pasara a una nueva etapa dejando de lado el individualismo de unos inversores privados y se pasara a un modelo colectivo en el que participara el campo menorquín, los trabajadores y la sociedad civil menorquina en general.

Sería genial que "Quesería Menorquina SLU" pasara a ser una Cooperativa del pueblo menorquín que fabricara productos de valor añadido, que permitiera a los trabajadores mantener sus puestos de trabajo, que permitiera a los campesinos hacer viables sus explotaciones agrícolas, a las empresas logísticas mantener su infraestructura, y a la isla de Menorca seguir prosperando.

Luego nos dirán aquello de que el Gobierno no debe intervenir en las empresas privadas, porque…., y mientras vemos cómo nacionalizan la banca inglesa para salvar al sector, "claro".

Aarón Golán Mascaró
Ingeniero Industrial
Es Mercadal

¡Mahón
revive ya!
Fa uns quants dies vaig crear un grup al "facebook" que es diu com el títol d'aquest escrit i que vol i intenta que Maó sigui una ciutat més oberta als habitants, als turistes i a les persones d'altres pobles que la visiten.

Fixant-nos en el tema, joves i adults hauríem d'anar a una i demanar a l'Ajuntament de Maó que organitzi més activitats socials, culturals, esportives, etc. D'altra banda, per exemple, un dissabte a les 19.30 h. no hi ha ningú pel carrer Nou i la majoria de botigues estan tancades. Això és el que indigna i fa que Maó sigui una ciutat tancada, perquè si les botigues estiguessin obertes hi hauria més ambient. I tornant al tema anterior, sí, volem que Maó sigui una ciutat plena d'activitats perquè els nens es diverteixin, que hi hagi concerts per als més joves... També l'Ajuntament de Maó té un gran fall: és que no proposa idees per als joves; comparem-lo, per exemple, amb Palma -d'acord que és una ciutat més gran, però cada cap de setmana o quasi cada cap de setmana fan activitats esportives, culturals, per a grups de persones diferents, a l'aire lliure... El que a jo em sorprèn més, però, és que, quan fan aquestes activitats, les persones que hi van són com quasi mitja ciutat de Maó, i si Maó fes el mateix no hi hauria tanta diferència de persones en els diferents tipus d'esdeveniments. No ens deixem tampoc als més petits de la casa, per ells haurien de fer ludoteques, obres de teatre...

I qui pensa que no hi anirà ningú, que pensi això: si l'Ajuntament ho anuncia i la gent ho transmet de boca en boca sí que hi anirà força gent!
Per això: ¡Mahón revive ya!

Xim Todo Salgado
Maó