Cartas de los lectores

Ara dorm i ningú no en parla. Però d'aquí a poc temps tornarà a ser notícia ben igual que com succeeix d'ençà fa uns anys en arribar la primavera: l'eruga que, com una plaga bíblica, arrasa els boscos de Menorca. I, tant com va, no només els boscos sinó també arbres fruiters i ramells dels patis de moltes cases.

Em demano que farà la Conselleria de Medi Ambient quan torni a aparèixer la plaga. Manarà fumigar amb aigua de regalèssia i a trossets, com sol fer-ho, o es prendrà l'assumpte en seriositat d'una vegada. Perquè aparèixer apareixerà, no en tinc dubte.

Malgrat les prediccions dels savis que en les planes dels diaris deien, quan va començar el problema, que era cosa cíclica que durava devers tres anys, d'açò res de res. Si no ho creuen vagin a veure els alzinars. S'alcin de la cadira i facin una volta pel bosc. Podran veure la quantitat de postes que esperen la primavera per eclosionar. Crec que ja és ben hora de posar-hi remei perquè endemés dels problemes que tots coneixem en provoca un altre de més greu i que és el que m'ha fet escriure aquest comentari. S'està alterant l'equilibri natural dels nostres camps i, en conseqüència, també el de les aus. M'explico: l'eruga deixa les mates pelades, sense fulles. Aquest arbust de fulla parem-ne tant característic dels nostres boscos i garrigues, ha de fer, per entendre'ns, un esforç extra por tornar a treure fulles. Si, en torna treure, però el que ja no treu és el fruit, la llentiscla. No us n'heu adonat d'açò, senyors i senyores que teniu l'obligació de vetllar pel patrimoni natural que és de tots? I encara n'hi ha més: de la llentiscla s'alimenta, a l'hivern, un estol immens d'aus tant d'aquí com vingudes de fora per passar aquesta estació a la nostra Illa. Demanin als caçadors de tords que planten els seus filats per les contrades del migjorn de la nostra Illa, com els hi ha anat aquesta temporada. I que ningú s'espanti si parlo d'aus de caça. Potser han fet molt més mal a la fauna els polítics de torn que no han fet res per aturar la plaga d'eruga, i en conseqüència han privat a les aus del seu aliment bàsic durant el temps d'hivern, que els quatre, o quatre-cents, jubilats que surten a passar el temps practicant l'art de la caça.

Si qui ha de posar remei no n'hi posa, potser s'hauria de pensar en dur a la pràctica allò que està tant de moda avui dia: demanar responsabilitats polítiques a qui pertoqui. O, millor, fer-ho, en tot cas, per via judicial ja que es malmet el patrimoni que és de tots. I, açò, en una reserva de la biosfera.

Tòfol Moll Huguet
Es Migjorn Gran

-------------------------------------

A la búsquedade votos

En épocas pre-electorales es cuando aparecen los grandes proyectos de obra pública, aquellos que se han mantenido durmiendo el sueño de los justos dentro del cajón del despacho de un alcalde o de un presidente, sin que nadie les hiciera el menor caso durante la mayor parte del mandato. Pero se ha abierto el periodo de caza mayor.Mahón, con diez años de retraso, ha sacado el tema del ascensor (que ahora podrían ser dos) al puerto, una idea que surgió en los primeros años treinta de mentes emprendedoras, pero que nunca, político alguno, decidió poner en práctica. Veremos, dijo un ciego, en qué termina todo.

Recientemente salió en la prensa local el proyecto de convertir una parte de la carretera de Sant Lluís en vial de sentido único, ampliando una acera y contemplando la creación de un carril bici, teniéndose que desviar el tránsito rodado de Sant Lluís a Mahón por el Hospital Mateu Orfila, lo que permitirá incrementar en dos kilómetros la distancia entre ambas poblaciones e inevitablemente, aumentar la emisión de CO2 a la atmósfera. ¿O no? Y los partidos de izquierda, con tal de que haya un carril bici, lo pasan todo.

El Conseller de Movilidad defiende la idea manifestando "pretendemos que no invite a circular por la zona sino que se llegue a concebir como un vial de barrio" ¿Qué no se invite a circular por una carretera?, ¡pues vamos bien! Menos mal que el Presidente Marc Pons aseveró que "falta aún por concretar cuándo se van a iniciar las obras". ¡Menos mal, empezaba a preocuparme! Además, y si no me equivoco, este tramo mantiene su denominación de "carretera", y pertenece al Consell Insular. Si lo convertimos en "calle", pertenecerá al Ayuntamiento de Mahón. ¿A quien competerá su mantenimiento?

Sant Lluís, cuyo alcalde nos tiene acostumbrados a sus ocurrencias geniales, se ha destapado con un proyecto a desarrollar en diez años, con motivo de disminuir las emisiones de CO2 (¡todo sea por favorecer el Convenio de Kyoto!) cuyo coste, valorado solo en parte, prevé una inversión de dieciocho millones de euros, y que concibe la supresión del tránsito por varias calles, entre ellas la denominada Cós, principal arteria comercial del pueblo. ¡No vean cómo se han puesto los comerciantes! La totalidad del plan, un mamotreto de tropecientas páginas, contempla otras acciones y lo del cierre del casco antiguo es solo uno de los proyectos… Y esto en un Ayuntamiento que, al parecer, no tiene un duro. Claro que quienes tendrán que rascarse los bolsillos serán los ciudadanos, no el alcalde.

En el último Pleno, cuando se presentó el proyecto, ante el disgusto del Sr. Carretero, no hubo unanimidad a la hora de votarlo. Algunos decidieron hacer números antes de lanzarse alegremente a la piscina, y, claro, las cuentas no salieron, pero así y todo, se aprobó por mayoría simple de todas las fuerzas de izquierdas.

¿De dónde saldrá el dinero? ¡Si vivim, coses veurem!.

Francisco Pons Montanari
Sant Lluís

-------------------------------------

Els misteris de nostra ciutat

Fa temps que el debat sobre la decadència del centre de Maó és viu al poble, i de cada vegada hi ha més opinadors que ho denuncien. La setmana passada van aparèixer a la premsa unes dades dolentes: pèrdua del 5% de la població en els darrers cinc anys, i la constatació de que el centre -i només el centre-, és la única zona de la ciutat en perdre població.

Les raons de tal empobriment són moltes i variades , i no entraré ara a posar-les de relleu. Tothom les sap, i més que ningú, les ha de saber l'equip de govern que habita dalt la Sala, responsable en bona part de que es consolidi aquesta tendència, que a ningú pot complaure.

Sí que comentaré, però, un cas concret que demostra la perseverança amb què, des del govern de la ciutat, es treballa per a que aquesta fatal tendència no minvi, sinó que, ben al contrari, tiri endavant a veles desplegades.

Fa cosa de quatre anys va néixer, al si de l'AMPA de Sa Graduada, un moviment que s'autoanomenà CentreViu: un grup de pares que, amb el coratge de lluitar contra el trasllat de l'escola a la perifèria, va cercar la complicitat d'altres associacions i entitats de la ciutat.

Entre altres arguments contraris al trasllat, n'hi havia un que traspassava el més repetit, i no per açò manco sòlid (que els fillets puguin anar a escola a peu). Aquest argument era que, treure l'escola del centre, atemptava contra el més elemental dret d'una barriada o districte: disposar d'un equipament de primer ordre, com ho és una escola.

El 12 de febrer de 2009, CentreViu va organitzar una taula rodona a l 'Ateneu per a debatre el tema, inserit en un marc més general (el model de ciutat), al qual van convidar un representant del Col.legi d'Arquitectes, un altre de la Plataforma per la mobilitat, un d'ASCOME, associació de comerciants, i per part de l'Ajuntament, el regidor de barri.

El regidor de barri? Si. El regidor de barri és una figura municipal no excessivament coneguda que, teòricament, ha de vetllar per els interessos del districte, i a qui hom suposa que els veïns han de poder recórrer, en cas de problemes relacionats amb el present i el futur del seu...barri.

Però aquesta particular convidada va esdevenir, des del principi, problemàtica. El regidor de barri del districte on és situada l'escola no coincidia, per qüestió de llindars, amb el regidor del centre històric, i com que el gros conjunt de famílies afectades pel trasllat són habitants del centre històric, van mirar de convidar el seu regidor corresponent. Aquest regidor, però, no es va considerar interpel·lat, i els va remetre al regidor de mobilitat. El regidor de mobilitat tampoc no es va sentir implicat en l'afer i, llavors, CentreViu va adreçar l'esmusteïda convidada al senyor batle o a qualsevol regidor que el senyor batle volgués delegar. Total: que a dia 11 de febrer -un dia abans de la taula rodona-, ningú de CentreViu havia rebut encara cap comunicació de qui es presentaria. Dia 12 al matí, finalment, l'Ajuntament va confirmar que declinava l'assistència...perquè CentreViu no havia convidat cap representant de la Conselleria d'Educació!

En aquest punt, potser el lector es demanarà a on vull anar a parar, amb una tal reflexió sobre un ajuntament absent, el trasllat d'una escola a la perifèria, i la decadència del centre de Maó. Simplement, jo només vull fer evident que, tot allò que feim, està relacionat amb tot, i res no és casual. Ans és ca-u-sal. Si a una barriada la pròpia administració la buida de serveis i equipaments, és d'esperar que manco famílies hi vulguin romandre o s'hi vulguin establir, i que açò, necessàriament, implica més i més habitatges tancats.

Són faves comptades, i açò l'equip de govern també ho sap. Que no vulguin revertir la situació -i per què-, ja és per a mi un misteri. Ells, però, en deuen saber l'entrellat. Ho podrien explicar?

Marc Campins
Maó