Cartas de los Lectores

Ja fa uns quinze anys que vam deixar un barri de Maó per anar a viure al centre. Vam reformar una antiga casa de trast i allà vivim i hem tingut descendència. Disfrutam de tot el que ens ofereix: comoditat en els desplaçaments a peu als principals atractius de Maó i un entorn amb encant. Tenim les botigues, els parcs, l'escola, el Teatre Principal, cinemes... tot a prop. M'agrada caminar i fer esport i quan volem sortir del centre i anar al camp, en cinc minuts a peu som fora. Esteim contents i crec que la majoria dels nostres veïns comparteixen els nostres sentiments.

Per tot açò no puc entendre la postura de l'Ajuntament, expressada pel seu regidor del Centre Històric, que dóna una visió negativa de la situació. El despoblament del centre és un fenomen amb una doble cara: per un costat és inevitable que a les cases del nucli antic de cada vegada hi visqui manco gent. A ca nostra, abans de viure noltros hi havia estudis per a sis persones; ara només hi vivim tres. Les famílies ara són més petites i volen tenir més espai i comoditats; com que a les cases del centre l'espai és el mateix, la densitat del barri baixa. I açò és bo, perquè dóna qualitat de vida a les persones i fa el centre més habitable. Per altra banda, el centre pateix un evident envelliment dels habitatges. Ca nostra té 130 anys; per anar a viure-hi la vam haver de reformar per donar-li les comoditats que qualsevol família demana avui en dia. Per tant, viure al centre és costós. L'autèntic problema del centre no és que disminueixi la població: és que hi hagi cases abandonades o que la gent visqui en cases amb males condicions d'habilitabilitat. Però açò té una solució: que l'Ajuntament doni subvencions per rehabilitar les cases del nucli antic. Si l'Ajuntament no sap què fer per revitalitzar el centre, la solució és simple: ajudar la gent que vol anar a viure-hi i que han d'invertir per arranjar les cases que hi ha en mal estat. No és ver que "la gent no vulgui viure en cases antigues"; la gent no vol viure en cases velles.Als residents del nucli antic moltes vegades ens dóna la impressió que a l'Ajuntament li feim nosa i que volen un barri buit, amb botigues i carrers per passejar. Es fan moltes obres i açò, si bé és una millora perquè la ciutat té els carrers més aclarits, suposa una molèstia per als residents. L'acumulació d'obres fa que la vida diària sigui més difícil; un ritme més baix faria el barri més humà. Al segle XXI la mobilitat és màxima. Els que vivim al barri antic anam al centre a peu; però quan sortim fora hem d'agafar el cotxe, ja sigui per anar a treballar o per fer qualsevol altra activitat. Si l'Ajuntament vol que la gent torni al centre ha de donar una solució per als cotxes dels qui vivim al centre i no només per als cotxes dels que viuen fora del centre i vénen al centre. Tant costaria crear zones verdes o que els preus dels pàrquings de s'Esplanada i la plaça Miranda fossin més econòmics per als residents?
El problema tampoc és que hi hagi cases que es transformin en botigues; és bo que hi hagi botigues i bars al centre: és el que sempre l'ha definit li dóna vida i caràcter. A més, hi ha carrers on passa al revés: hi ha comerços que es transformen en cases particulars. El que és dolent és que l'Ajuntament consenti o promogui que es perdin els equipaments públics: el Consell Insular, oficines de la Seguretat social, de Trànsit. L'Ajuntament té eines per evitar que aquests organismes se'n vagin del centre i si ho fan, pot aconseguir que s'hi quedin a prop i no s'instal·lin a barris llunyans, com Malbúger o el Polígon Industrial.

En aquest sentit és absolutament lamentable que l'actual equip de govern defensi el desmantellament de sa Graduada, l'única escola pública del centre de Maó. No hi ha res que uneixi més la gent amb el seu barri que la seva escola; ni res més desmoralitzador per a tots que quedar-se sense escola. Si l'Ajuntament de Maó tingués cura del centre de Maó, no traslladaria l'escola. Encara som a temps; recapacitin i deixin sa Graduada on és: pel bé del centre, pel bé de Maó.

Alfons Méndez Vidal
Joana Garau Sobrino
carrer de s'Arraval de Maó

San Juan Bosco, patrón de los ilusionistas

Como todos sabemos, San Juan Bosco es nuestro patrón. Giovanni Bosco nació el día 16 de agosto de 1815, en Becchi, en una aldea del norte de Italia, Castelnuovo d'Asti.Dom Bosco, apóstol de la juventud y hombre entregado al bien del prójimo, se dedicó con su amor e "ilusión" a la ayuda de los más necesitados. Creó patronatos y escuelas primarias y construyó basílicas, fundó dos congregaciones y una orden tercera, los cooperadores salesianos.Según el P. Ramón Regnart S.L. cita que "debido a su fabulosa imaginación y extraordinaria capacidad intelectual, llegó a ser un excelente prestidigitador, con el objetivo de ganar almas por el medio de la práctica de este arte". En fecha 2 de junio de 1920, fue beatificado, el día 1 de abril de 1930 fue canonizado por S.S. el papa Pío XI.

Este santo hombre consagró su vida a la religión y a la caridad, y encontró tiempo suficiente para desarrollar otro talento, que fue el de ilusionista. Desde su más tierna infancia utilizó sus dones extraordinarios de prestidigitador para divertir a las gentes de su aldea y por toda recompensa él pedía... oraciones. En consecuencia y por tal motivo, como figura humana y artística ejemplar, los ilusionistas le eligieron como su santo patrón, celebrando dicha festividad el día 31 de enero, día de San Juan Bosco.

Javier "el mago"
vicepresidente de la Sociedad Española de Ilusionismo
Maó