Cartas de los Lectores

Hem de felicitar per això a l'Ajuntament de Maó i, molt especialment, al seu Regidor de Mobilitat, així com felicitar-los pel conjunt d'actuacions, ja acabades o encara en marxa, que afecten i transformen a la nostra ciutat: passos elevats, carrils bici, restriccions a l'aparcament, reformes de l'eix Plaça Príncep, Carme i Peixateria i d'altres carrers.

L'objectiu: una Maó més humana. Ara els nostres infants poden desplaçar-se més segurs, els avis i tots aquells amb problemes de mobilitat, amb més comoditat. La bicicleta és utilitzada cada cop per més gent, diàriament, i a deixat de ser sols un element d'oci de cap de setmana. Més carrers es veuen cada cop més nets i silenciosos. Prest podrem passejar tranquil·lament i arribar a peu a més comerços i més indrets.

Evidentment, aquestes actuacions, concentrades en tant curt espai de temps, no son sempre compreses i assimilades de forma positiva per tot el conjunt de la població. Sempre hi haurà sectors de la població que si oposin.

Des d'aquesta Plataforma hem defensat sempre, en diferents articles, de la necessitat d'assolir una ciutat més segura i acollidora, més amable i democràtica, gràcies i a través de canvis en la forma d'entendre i utilitzar el que és l'espai public, gràcies i a través de canvis en l'actual concepte de mobilitat. La mobilitat és fonamental en l'acostament de persones i la distribució de les mercaderies. Ara bé, el sector del transport és el principal consumidor d'energia primària i el responsable de la major part d'emissions de gasos contaminants, del 22% dels gasos d'efecte hivernacle i del 80% del soroll a les ciutats. A l'hora, el vehicle privat ocupa la major part de l'espai públic quan, contràriament, no és utilitzat per la major part de la població i genera també problemes de seguretat i convivència, que afecten molt especialment a aquells més desprotegits: infants, gent gran i discapacitats. Aquesta tasca de transformació és responsabilitat tant de l'administració com dels ciutadans. A la primera se li exigirà valentia i risc en les seves actuacions, als segons obertura de mires i capacitat de canvi. Als dos, entendre que la ciutat és de tots els seus habitants i que hi ha de primar sempre l'interès general.

Però (sempre hi ha un però), voldríem que aquests canvis es donessin i afectessin no sols a Maó, sinó també a Sant Lluís i Es Castell. Entenem nosaltres que Maó, per si sola, no pot afrontar una transformació d'aquest caire quan, amb 30.000 habitants, dona servei a una població de més de 45.000 persones. Cal un Estudi i posterior Pla de Mobilitat de tota la zona de Llevant.

Molt bé per la transformació de la carretera de Maó a Sant Lluís, però no ens oblidem de la tasca continua de recuperació, manteniment i potenciació de tota la xarxa de camins; no ens oblidem dels altres nuclis de població, com Sant Climent, Llucmaçanes, S'Ullastrar, Torret i Trebalúger; no ens oblidem d'augmentar i densificar les freqüències i l'abast de la xarxa actual de transport públic. A Maó, en particular, pot ser ha mancat una falta de valentia en algunes actuacions i errors de disseny en d'altres. En aquest cas reclamem a l'Ajuntament no sols un Pla de Mobilitat, també un Pla Especial del centre històric, elaborat i executat per professionals competents, per a unificar criteris i amb un concepte prou clar en el moment d'actuar a l'espai públic.

El camí ja està encetat, la direcció és la correcta. Sols cal no aturar-se i anar fent feina i, en això, com d'altres cops,
encoratgem de nou a l'Ajuntament i al Consell. I als ciutadans de Maó a lluitar per aquesta ciutat més sana i amable.

Plataforma per la Mobilitat
Alternativa
Maó

¿Son diferentes los sindicatos?
Ahora que se está hablando de una próxima huelga general, me pregunto por qué a los sindicatos no se les exige lo que a los demás, como a los Partidos Políticos después de unas elecciones o como los mismos vecinos o ciudadanos de cualquier pueblo, ser respetuosos con el mobiliario urbano. La Avd. Rdo Pare Huguet de Alaior, se remodeló completamente el año pasado, pero un día amaneció como por arte de magia, con todas las farolas llenas de unas pegatinas para la huelga del 29 de septiembre del año pasado. Han pasado ya cuatro meses y todavía está igual, ¿estarán esperando a las próximas? O ¿esperando a que lo limpie la Brigada del pueblo, la cual pagamos entre todos? Poca confianza nos pueden dar los sindicatos, si actúan con tan poco respeto a lo que es de todos.

Atentamente.

Luis Arévalo González
Alaior