Cartas de los Lectores

L'origen del Camí de Cavalls es remunta al segle XIV, quan el rei Jaume II, ordenà de mantenir un cavall armat per a la defensa de l'illa i dels seus habitants. Així es formaren les cavalleries, per a la defensa i vigilància de la costa, que comptaren amb la inestimable col·laboració de la gent del camp. Aquest nou camí no només el transitaven els cavallers sinó que també, el començaren a emprar, pescadors, cercadors de esclata-sangs i pagesos per anar d'un lloc a un altre, que el consideraven una ruta amb més seguretat i a la vegada d'intercanvi d'informació.Així, el Camí de Cavalls anà formant-se com una ruta militar i civil com ho demostren molts de documents.

Durant la primera dominació anglesa, el 1736, el governador Richard Kane considerà el Camí de Cavalls com un "Camí Reial" i ordenà de mantenir-lo net i transitable com sempre s'havia fet.

O per exemple, el Comte de Cifuentes, governador espanyol de l'illa, diu l'any 1782: "los caminos llamados de cavallos esten abiertos y del todo libres y compuestos para transitar... por donde dichos caminos han siempre pasado con las marcas correspondientes y acostumbrado antiguamente".

Fins i tot, el 27 de desembre de l'any 1961, en que el governador militar va haver d'ampliar unes declaracions, que havia fet, d'una suposada renuncia a emprar el camí: "como ampliación a mi escrito de 15 de Noviembre(...) q ue lo dispuesto sobre el "Camí de Cavalls" se refería únicamente en cuanto beneficie a los intereses de la isla, no suponiendo en forma alguna renuncia ni cesión por parte del Ramo de Guerra de sus derechos y utilización del mismo en los conceptos que siempre ha tenido".

Aquest document (amagat pels veïns confrontats pel camí de cavalls, per interès propi) demostra que els militars no van renunciar a emprar el Camí de Cavalls.

I tampoc ens consta, que hagin renunciat mai a emprar-lo. Ans al contrari, durant aquests darrers 50 anys sí que ens consta que l'exèrcit l'ha vingut emprant.

Està clar, però, que amb la progressiva reducció militar que hem viscut, no es veuen tants militars fent exercicis, ni pel Camí de Cavalls, ni per altres camins de l'interior de l'illa.

El fet també que es deixés de mantenir el camí, va propiciar que alguns trams fossin de difícil accés.

Curiosament, quan els militars sortien a fer les seves maniobres o exercicis, normalment entre setmana, no solien coincidir amb els excursionistes i encara que es trobessin no hem sentit de ningú que hagués tingut problemes.

En canvi, com tots sabeu, sí que hem tingut molts problemes amb els veïns confrontats que ens negaven el dret de pas, aquests darrers vint anys.

Cal recordar també, que el Camí de Cavalls ha compaginat l'ús militar i civil durant set-cents anys, amb soldats espanyols, anglesos i francesos. Que no hi ha hagut mai cap tipus de restriccions per al seu ús per als civils, ans el contrari, s'ha obligat a mantenir-lo net i senyalitzat i lliure de pas per a tothom, com ho demostren molts de documents. A noltros no ens sorprèn gens, que els militars vulguin emprar el Camí de Cavalls per fer exercicis de manteniment, com sempre han fet. Amb els 185 kms. de recorregut i grans desnivells, n'hi ha més que prou per estar en forma.

Tampoc veim que sigui cap problema trobar-se militars pel camí, si simplement van a caminar. Creim que hi pot anar tothom qui vulgui, independentment de la seva raça, ideologia o professió, respectant açò sí, l'entorn natural i les normes del camí.

Aquest era l'objectiu de la lluita que va iniciar la coordinadora l'any 1996.
P.S.: Consideram, en canvi, un problema el trànsit de les motos, que tenen prohibit l'accés i fan malbé el camí.

Coordinadora per a la defensa del Camí de Cavalls

---------------------------

Quin Camí de Cavalls volem?

Darrerament el Camí de Cavalls està sent notícia per diferents raons: que si els militars l'utilitzaran per a maniobres, que si el Consell l'utilitzarà per promoció turística, que si s'està erosionant en alguns trams… El que no he vist en premsa és cap referència a la destrossa que està fent l'empresa contractada pel Consell per a "facilitar" el camí. Durant els darrers quinze anys he utilitzat el tram que va d'Alcaufar a Punta Prima per a entrenar amb la meva bici de muntanya (BTT). Hi he passat centenars de vegades. Conec cada pedra, cada escaló, de fet, alguns m'han costat molts intents fins aconseguir fer-los sense fer peu. Altres, m'han costat algun cop al costellam. Puc dir que estim aquestes roques. I tot i haver-hi passat tantes vegades en els dos sentits, mai no s'ha notat el meu pas, la bici de muntanya ben conduïda no erosiona, no arrabassa pedres i més en un tram tan pla i rocós. Aquesta no és una zona especialment fràgil (els experts no la tenen catalogada com a tal) i tal vegada per açò els obrers de l'empresa que "fa" el camí estan arrasant les pedres, rompent les roques i omplint els clots de material, convertint un carrerany que havia estat intacte per temps immemorial en un camí per a passejar. No és l'únic tram: a sa Mesquida, al barranc de Trebalúger i altres llocs estan utilitzant maquinària pesant i actuant de forma que jo, sense ser entès, diria que és molt poc respectuosa amb l'entorn. Per tant, quin és el Camí que volem?, una "vía verde" per atreure turistes de la tercera edat? un camí salvatge i perillós, com el que hem tingut durant la primera fase d'actuació? El paisatge de Menorca és dur, el Camí ha de ser coherent amb aquest paisatge.Com sempre la solució està en el terme mig, per tant, crec que algunes idees són:

a) Actuar per llevar els trams perillosos, cosa que ja s'està fent.

b) Aprofitant l'amplada que té el pas públic, no eliminar les "trialeres", sinó deixar-les opcionals. Hi ha un exemple entre Cala en Porter i Calascoves: una baixada difícil que han tancat a la vegada que han obert al costat una versió fàcil. Per què no deixar les dues?

c) Promocionar el Camí de cara a l'esport d'aventura. Saben els lectors que hi ha gent (pocs, de moment) que han fet el Camí sense parar a dormir? 197 Km de BTT duríssims fets en unes 23-24 hores de mitja és un repte que ben promocionat podria atreure gent. I a més, allarga la temporada.

d) Crear trams de diferent dificultat, és a dir, no "facilitar-lo" integralment a cop d'excavadora.

D'aquesta manera podria haver-hi trams senyalitzats en funció de la dificultat, per a tots els nivells. Des d'un punt de vista conservacionista, els trams més fràgils són els que haurien de mantenir-se més durs, per evitar la massificació. Encara hi som a temps, ha costat molt arribar fins aquí.

Tiago Ameller Gomila
Maó