Cartas de los lectores

Fa uns dies la nostra illa quedava trasbalsada davant la mort del petit Cèsar a mans de la seva mare, aquí, a Menorca, a prop nostre.

El fet ha estat notícia de primera plana als diaris locals i nacionals, motiu de converses i comentaris amb els veïns i coneguts, generant reaccions d'incredulitat i de rebuig al principi, de dolor i de impotència a mesura que s'anaven coneixent més dades, de plantejar-nos moltes preguntes que de moment no tenen resposta.

Passen els dies, i el buit que ha deixat en noltros en Cèsar, a qui no hem pogut conèixer, es va fent més gran, perquè creiem que no l'hi hem fet justícia i és que hem notat a faltar i molt, que des de les institucions públiques (Consell, Ajuntaments...) i també des de les instàncies educatives (escoles, col·legis, instituts) s'hagi convocat un acte d'homenatge a aquest petit que va venir a la nostra illa a morir, un senzill minut de silenci per a condemnar aquesta mort tan desastrosa, inexplicable, violenta.

Creiem que aquells que ens representen a tots i aquells altres que tenen la missió específica d'educar, no poden restar institucionalment indiferents davant un fet tan greu.

Mentre seguim esperant poder fer visible el nostre dol, tu, petit Cèsar, ocupes un lloc al nostre cor.

Josefina Benejam Barrionuevo
Maria Ignàsia Gener Fernández
Matilde Marqués Piris
Corretja Genestar Mesquida
Marisol Plovins Soldado
Encarna Raga Pons
Pilar Casasnovas Anglada
Sili Casasnovas Camps
Maria Villalonga Barceló
Maria Allés Anglada
Rosa Salord Oléo
Esperança Català Monjo
Sol Vivó de Salort
Margarita Juanico Alzina
Pilar Carreras Victory
Carme Pons Serrano
Catalina Marqués Sanz
Caro Caules Camps
Pilar Bonet Moll
Ciutadella

Goretti Triay
Ferreries

-------------------------

"Es cerca un arbre i una il·lusió robada"

És trist que tallin i matin arbres per Nadal, però més trist és que hagin d'entrar a una casa a robar-los.

Aquest matí de dissabte, he anat a donar menjar a les gallines a la tanca de casa, i al passar pel costat del safareig, m'he trobat amb la sorpresa que tenia un pi de menys, un pi que havia plantat amb amor feia quatre anys. Ara només hi queda un tronc tremolós ferit de mort, nu de branques, de fulles i de pinyes.

La meva impotència i de la meva família de no saber qui ha pogut fer això, m'ha duit a denunciar-ho al diari amb l'esperança si més no de fer-ho públic i que es sàpiga. La intenció no és saber qui ha sigut, ja que res n'espero dels covards i de la gent que és capaç d'entrar a una casa i tallar un arbre amb la finalitat que llueixi al menjador de casa seva ben adornat, per finalment morir.

Sí voldria, però que si aquests tipus de gent llegeix de tant en tant el diari, que sàpiguen el mal que fan a l'arbre i a qui l'ha plantat, i que si algú pensava fer-ho que s'ho repensi. I pel que fa al personatge en concret que ha entrat a casa nostra, que sàpigues que davall d'aquest arbre hi havia plantat quelcom especial per nosaltres. Per tant, felicitats per entrar com un lladre en la nostra intimitat, ja que no només ens has robat un arbre i l'has matat, ens has trencat una il·lusió.

Només et desitjo que llegeixis aquest humil escrit i que dormis bé si pots.

Em dol pensar que potser haurem de construir alts murs i portes ben fortes per tal que no ens trenquin més il·lusions.

Montse Carné
Ciutadella

-------------------------