Cartas de los lectores

Ante la próxima convocatoria de un nuevo proceso de participación ciudadana en el que se someterá a votación el nombre a poner a la Escuela de Adultos de Alaior, el Grupo Popular ha considerado conveniente ampliar el número de propuestas sujetas a elección y que hasta ahora eran tres: Escola d'Adults d'Alaior, Gabriel Comas y Andreu Bosch, que son las que propuso el Consell Escolar.

En nuestra formación política consideramos que las opciones de elección podrían ser más abundantes y nos ha parecido conveniente presentar nuestras sugerencias.Pensamos en un primer momento que el edificio que alberga la escuela de adultos ha sido durante tiempo conocido por el apelativo de "Ca ses monges", que traslada a los muchos años que éstas prestaron servicios sociales de forma altruista en este edificio. Ése es el nombre popular con el que es conocido el inmueble y podría funcionar como un topónimo de localización, con independencia del servicio que albergue.

La historia del propio edificio nos ha sugerido una segunda posible denominación que añadir a la lista. Resulta que este gran inmueble, situado en pleno centro del casco urbano, se erigió en 1908, hace más de un siglo, con el legado que hizo a favor del pueblo de Alaior Pere Rotger Llinà. La generosidad de esta persona y la diversidad de usos que ha tenido esta casa han permitido que varias generaciones y muchísimas familias de la población hayan sido beneficiarias directas o indirectas de aquella herencia.

Sin desmerecer ninguna de las propuestas ya definidas, nos parece que es también altamente pedagógico tanto el ejemplo de "ses monges" como el de Pere Rotger cuyos beneficios siguen llegando, un siglo después, a un amplísimo colectivo de personas.
Por ello confiamos en que ni el Ayuntamiento ni el Consell Escolar, tengan mayor inconveniente en poder considerar, Escola d'adults d'Alaior Pere Rotger – Ca ses monges, dentro de un proceso de participación ciudadana, unas sugerencias que tienen mucho que ver con el reconocimiento debido a aquellos que contribuyeron a crear el edificio y a mantenerlo al servicio de todo un pueblo.

Grupo Partido Popular en el Ayuntamiento
Alaior

-------------------------------

Manifest contra la pena de mort

Dia Internacional de Ciutats per la Vida – 30 de novembre de 2010Ahir 30 de novembre, a la vegada que en altres ciutats de tot el món, vam commemorar el Dia Internacional de Ciutats per la Vida. De 7 a 8 de la tarda vam projectar imatges a la façana de l'església de Santa Maria de Maó i recollírem signatures contra la pena de mort. Des de Menorca, amb aquest acte promogut per Amnistia Internacional, volem expressar el nostre rebuig a la pena de mort.

• Consideram que la pena de mort és la negació més extrema dels drets humans.

• És un homicidi premeditat, a sang freda, d'un ésser humà a mans de l'Estat i en nom de la Justícia.

• La pena de mort viola els drets humans bàsics: el dret a la vida i el dret de totes les persones a no ser víctimes de tractaments cruels, inhumans i degradants.

• És discriminatòria. Sovint s'utilitza de forma desproporcionada contra aquelles persones econòmicament més desafavorides, contra les minories i contra els membres de comunitats racials, ètniques i religioses.

• La pena de mort legitima un acte de violència i venjança dut a terme per l'Estat.

• Perllonga el dolor de les famílies de les víctimes del delicte i el patiment dels éssers estimats de la persona condemnada.

• La pena de mort és arbitrària i irreversible i mentre la justícia humana segueixi sent infal·lible, mai podrà eliminar-se el risc d'executar una persona innocent.
Aquest darrer any s'han fet passes perquè la pena de mort sigui només una realitat passada. Països com Togo o Burundi es van unir als països abolicionistes, una llista que ja agrupa 95 estats. A més, altres països com la Federació Russa o Mongòlia van declarar una moratòria sobre les execucions, fet que ha alimentat la nostra esperança d'un món lliure d'execucions.

No tot, però, han estat bones notícies. Encara existeixen arreu del món més de 17.000 persones en corredors de la mort. A països com Iran o Aràbia Saudita els menors són executats i homes i dones poden ser lapidats. En altres països com el Japó s'executen persones amb malalties mentals i a Estats Units, fins a setembre de 2010, 37 persones han estat executades.

Per totes aquestes raons, demanam als governs de tot el món que es facin les passes necessàries per abolir la pena capital de la jurisprudència y de la pràctica i us convidam a sumar-vos a aquesta iniciativa, a reflexionar seriosament sobre la necessitat de posar punt i final a les execucions i a abolir definitivament la pena de mort.

Amnistia Internacional Menorca
menorca@es.amnesty.org