Cartas de los lectores

Algunos tienen la suerte de que ya no se sorprenden por nada, en cambio yo me entero de cosas que cada día me sorprenden más, así es la vida.Terminas de comer, enciendes la tele-anuncios, empiezas el zaping con tu mando a distancia, y aburrido de pasar y repasar cadenas televisivas aparcas en una que están dando noticias. No es que los noticiarios sean mi plato fuerte, pero a falta de otras ofertas televisivas y no tener que tragar publicidad, que remedio queda.Lo primero y como siempre el presidente del gobierno Español con su cara de generosidad, optimismo y satisfacción mintiéndonos de que nos empezamos a recuperar de la crisis, acto seguido el mismo señor y sus disputas con el Señor Mariano, después los embargos bancarios que sufren los desempleados que no pueden pagar sus hipotecas y los divorcios y separaciones que toda esta escasez acarrea, a continuación, la hipotética (según Zapatero) cifra de desamparados, seguido de las personas que duermen en el coche de un vecino o en la calle por no tener una vivienda, la reforma laboral, las estafas inmobiliarias, las huelgas, el premio Nóbel de la paz del continente americano, los talibanes, después de tanta adversidad, y de Julián Muñoz y la Pantoja, cuando ya empezaba a adormilarme, de repente, sin más, una noticia que querían hacerme pasar de refilón pero que, al no estar completamente dormido, todavía recuerdo.En Andalucía, concretamente en Málaga, a los pacientes que son operados por la sanidad pública de cataratas, de vesícula, por partos, y supongo que de alguna otra simpleza más así sin importancia, si sobreviven, cuando son dados de alta se les entrega en un sobre la factura detallada de lo que cuesta la operación a la que han sido sometidos, la noticia aclaraba con cierto alivio para todos, de que los pacientes naturalmente no tenían que abonar ni un solo euro, que esta factura únicamente se entregaba con carácter informativo. Me imagino que será un nuevo tipo de marketing inventado por alguna de las lumbreras de entre las seiscientas que asesoran al señor José Luis Rodríguez Zapatero para ampliar más la economía, y darnos a entender que no nos pasemos, o que no abusemos demasiado haciéndonos operaciones de cataratas, de vesícula, con tener demasiados partos, y otras sutiles extravagancias más. (Apretado el cinturón, ahora toca apretarnos las tiritas).

Llegados a este punto de la miseria social, no sería mejor y más ilustrativo que nos tuvieran informados de lo que cuesta un cambio de sexo?, de lo que cuesta la práctica de un aborto?, ¿o quizás por no ir más lejos, que nos informaran de lo que cuesta el modesto armario ropero con trapos de vestir que debe de tener la Señora Ministra María Teresa Fernández de la Vega?, (excelente caricatura del socialismo español), de la que jamás la he visto lucir en el mismo día, y en diferentes telediarios con el mismo tapa arrugas. Aún la recuerdo en la sencilla visita que realizo a Haití, después del terremoto, con tacón de aguja y enfangada hasta los tobillos ¡qué poca sensibilidad, la de esta señora!
Después de todo me tengo que considerar una persona afortunada, ya que vivo en otro país, y quizás esta novedad no traspase nuestras fronteras, pero igualmente por muchas facturas de información que la S.S. quisiera endosarme, o por mucho empeño que le pusieran, de mi dentadura postiza, y mis potentes gafas graduadas de dos dioptrías no conseguirían darme información ni encajarme factura alguna, porque me lo pago yo íntegramente de mi bolsillo, de otra cosa ya veríamos.

Francisco Pérez Llabrés
Ciutadella

----------------------------

La princesa está triste

Mañana del 2 de noviembre. El viento que azota Menorca, convierte en bipolar a quien no lo es, guardan cola en la puerta del INEM en Ciutadella algo así como ochenta personas de toda clase y condición, con la mirada perdida e ilusiones rotas. Desam­paradas.Cada fin de semana vemos pasear a la princesa siempre solitaria, por el casco antiguo de su ciudad. En ocasiones detiene su marcha para cruzar palabras con algún parroquiano afín. Con lánguida mirada y gesto sonriente, parece transmitir que todo va bien. Tot aclarit. Palmaditas en la espalda i adéusiau. Continúa su recorrido buscando palabras de aliento. Siempre existirá alguien que le diga: lo haces muy bien.Lástima que su posición –ni su agenda– le permita comprobar la dura realidad de la calle. Debería recorrerla un día cualquier de lunes a viernes doña Joana. Ella –su Señoría– trabaja o maneja estadísticas. Sobre todo, maneja. ¿Qué fueron de aquellas frases grandilocuentes de palabras almibaradas? Decía la princesa: estamos mejor que... /Balears superará antes que ninguna comunidad el... / lo peor ya pasó. Esta última fue tan repetida, que llegó a provocar urticaria.Su colega Lázaro manifiesta el día cinco: "La conducta de Thomas Cook es ilícita". Tal vez tenga razón. Pero las palabras, las frases grandilocuentes vacías de contenido de quienes forman parte del Govern, podrían ser fraude.
¡Cómo cambian las cosas! Si hasta hace pocos años la gran preocupación de los políticos era el país –su buen funcionamiento– hoy son ellos la gran preocupación del país. Dice el aspirante socialista al Consell: "La elaboración de los presupuestos para el 2011, será un drama". No my friend. El auténtico drama es esa cola de desamparados a las puertas del INEM.

Mientras tanto el Sr. Valeriano Gómez, ministro de la cosa, manifiesta: "Ya no se destruye empleo". Elementary my dear Watson. Se acabó el carbón. No queda más por destruir, todo lo contrario. Pide mister Valeriano, salarios moderados. ¿Un jamón también, señoría?

Bartolomé Ruz Sánchez
Ciutadella

----------------------------

Gràciesi adéu

Vull donar les gràcies de tot cor a totes les persones que al llarg de dotze anys com a president de la Seu Local de Creu Roja Ciutadella m'han ajudat i recolzat donant suport perquè aquesta entitat continués donant un servei a la societat des de la dignitat i el total altruisme, sempre acompanyada de dificultats i mancances... però sempre amb l'únic objectiu de donar un servei a les persones més necessitades de Ciutadella. Durant tots aquests anys formant part d'aquesta entitat que tan aprecio, he vist l'evolució de la societat, cada etapa ha tingut les seves necessitats bàsiques... però Creu Roja Ciutadella sempre ha estat present, activa i viva dintre la societat de Ciutadella.Gràcies als assalariats que han fet molt dignament la seva tasca que, en moltes ocasions, el seu sou no ha pogut compensar la gran feina que hi ha al darrera.Gràcies a alguns voluntaris que de forma incondicional sempre han estat a punt per donar-nos un cop de mà. Amb ells sempre m'he sentit recolzat i apreciat.Gràcies a les entitats que sempre han estat al costat de Creu Roja i han sabut valorar la nostra tasca. Ells sempre ens han tingut presents, han col·laborat i ens han animat a continuar la nostra tasca no gens fàcil.
Gràcies a totes les persones (públiques i anònimes) que amb el seu suport i ànims m'han donat coratge i força per seguir aquesta tasca altruista endavant.
No era aquesta la forma com havia somniat acabar la meva presidència a la Seu Local de Creu Roja Ciutadella. Prou bé sabeu que havíem de fer un relleu i que prest havíem de fer eleccions (que com ja sabeu per premsa, ja estan en marxa), però des de fa un temps l'ambient regnant dintre de la seu local de Ciutadella era per a mi insostenible. D'un dia per l'altre se'm va anul·lar com a persona i com a president i, certament, sí que té a veure les eleccions que es fan ara amb la meva dimissió.
Una persona que ha fet feina tants anys sense remuneració de cap tipus no esperava acabar així. A més, tota la vida i esforços que he dedicat a Creu Roja Ciutadella han estat per ajudar les persones i perquè estimava de tot cor a aquesta entitat.

La veritat és que moltes vegades he tingut el gran error de posar en primer lloc la Creu Roja a la meva pròpia família perquè me l'estimava de debò, era part de la meva vida.
M'he sentit marginat, anul·lat, ignorat... i tots els meus deures com a president local han estat totalment trepitjats de mala manera. El sentiment que més sento en aquests moments és la incredulitat de tot el que he viscut, el fet de veure que de cop la teva persona amb tot allò que l'envolta ha estat totalment ignorada.
Per aquest motiu i per les situacions viscudes darrerament dintre la seu, em veig obligat a dimitir de forma irrevocable i a tots els efectes i així ho he fet saber a la direcció de Creu Roja Balears a Palma de Mallorca.

Aprofito per demanar perdó a totes aquelles persones que en qualque moment del meu pas per Creu Roja Ciutadella hagi pogut ofendre. Esper que tinguin la seguretat que ha estat de forma totalment inconscient.
Repeteixo un cop més, gràcies a les persones que m'han donat suport, sobretot durant aquests darrers dies que la notícia s'ha fet pública per mitjà de la premsa. També agraeixo a la meva família el seu suport i la seva paciència que sempre han tingut amb mi.
Com he dit abans, no era així com volia acabar el meu pas per Creu Roja, ni tampoc aquest final de la meva presidència... però aquests dies que estic de convalescència perquè m'han realitzat una operació a un peu he pogut pensar i molt la meva decisió final.

M'hauria agradat haver-ho comunicat d'una altra manera, però el fet d'estar a casa meva per a la recuperació en dóna l'única oportunitat de fer-ho per mitjà de la premsa.
Xerrant de la premsa, també vull agrair la seva tasca i recolzament que sempre hem tingut Creu Roja Ciutadella, que en tot moment ens han ajudat a fer públic activitats o situacions viscudes. Moltes gràcies!

Aquest és el meu comiat definitiu i no vull entrar en polèmiques absurdes o en crítiques dialectals que apareixen a la premsa.
Si no ho he sabut fer millor és perquè no n'he sabut més, però podeu estar segurs que la tasca realitzada dintre Creu Roja Ciutadella l'he fet de tot cor i he intentat ajudar de la millor forma possible tota persona que ha necessitat de la nostra entitat. Aquell que fa el que pot, no està obligat a més.
Rebeu tots una forta abraçada i sapigueu que em teniu sempre al vostre costat pel que faci falta.

De tot cor, l'expresident de Creu Roja Ciutadella.

Antoni Febrer Sintes
Ciutadella

----------------------------

IB3 vs SBT, una baralla amb 300 treballadors pel mig

Cinc anys. Fa cinc anys que va néixer IB3, la Ràdio i Televisió Públiques de les Illes Balears. Cinc anys en què tots els treballadors que han fet i fan feina per IB3, a través de l'empresa subcontractada SBT (Menorca Media, en el cas de Menorca), han intentat donar el millor servei possible. Tot això, malgrat la inestabilitat laboral continuada que els ha perseguit per culpa d'un model que fins ara s'ha demostrat ineficaç.El 20 d'octubre, IB3 (suposadament descontenta amb els serveis rebuts) va anunciar la rescissió del contracte dels serveis informatius que tenia contractats a SBT. La resposta d'SBT no s'ha fet esperar. En el penúltim capítol d'aquesta telenovel·la dolenta, SBT ha anunciat que el dia 15 de novembre, davant del deute que ha contret IB3 amb l'empresa (algunes veus el xifren en uns 9 milions d'euros), deixarà de donar els serveis informatius a la cadena pública, anunciant un ERO de suspensió.

Què significa aquesta baralla de galls? Doncs que no hi haurà informació de Balears i per a Balears a partir del 15 de novembre i que uns 300 treballadors de totes les illes (27 dels quals de Menorca) es quedaran sense feina.Per tot això, demanam que la guerra entre IB3 i SBT es solucioni el més ràpid i de la millor manera possible, evitant, d'una banda, una manca d'informació que els ciutadans no haurien de patir, i de l'altra, per donar una estabilitat als treballadors d'SBT (i les seves famílies) que a dia d'avui, i amb l'actual model, és difícil d'assolir.

Comitè d'empresa de Menorca Media
Maó