Cartas de los lectores

Hola mon pare, què ràpid que passa el temps. Ja fa 6 anys que no ets amb noltros, i la veritat és que et trobo molt a faltar. Quan vaig a veure a mo mare, pas a la sala d'estar i dirigeixo la meva mirada al sofà on solies estar sempre. Espero veure't assegut tranquil·lament escoltant música, sons que neixen a dins d'aquest instrument ple de tubs que tant has estimat i que tant vas cuidar, com va esser l'Orgue de Santa Maria. Idò mira per on, aquest compleix anys, una quantitat important "200", i tu que has estat part important del manteniment i cura del mateix durant més de 30 anys, ves per on, no hi ets. Però segur que faràs el possible per assistir a totes les celebracions que estan programades en torn de l'orgue. El Sr. Gabriel Julià t'ha recordat, escrivint unes lletres en el llibre que ha publicat envers els músics menorquins però a mi m'agradaria que el qui et recordés sempre, fos aquest instrument al que et vas dedicar amb cos i ànima, fent fins i tot que també ens arribés a agradar a noltros. N'Anna el fa sonar a les misses i a casaments i diu que sempre sent que tu estàs al seu costat, assegut al banc amb ella fent-li companyia. El meu desig és que des d'allà a on ets segueixis tenint cura de nosaltres i sobretot d'en Toni, el teu primer nét que no vas poder conèixer i que com ell sempre diu quan entrem a Santa Maria, "mira l'orgue de l'avi Toni", que aquest sigui el record que perduri amb noltros.

ANTONIO PERIANO PARPAL
Maó