Cartas de los lectores

Aquests dijous passat, al voltant de la una-una i mitja del migdia me vaig trobar amb un cas que me va desconcertar i si algú m'ho pot aclarir, li agrairia de debò.Estava circulant amb cotxe per un carrer de Ciutadella on hi ha bastants passos "zebra", un cartell blau amb un triangle blanc i un ninot que fa el gests de caminar damunt unes retxes que m'advertia que estigués a l'aguait per si passés algun peó. Però no, no fou un peó, sinó una velo, que des de damunt l'acera que me quedava a l'esquerra i pel mig de l'espai que els cotxes aparcats deixaven per creuar el pas "zebra", me travessà aquesta velo amb una filleta, que tot sia dit, circulava a una velocitat prudent igual que jo mateix amb el cotxe. Vaig frenar sense problema per deixar-la passar, me vaig posar les mans al cap pensant que allò era una greu imprudència per la seua part i, aquí em van sorgir els dubtes; del vial contrari al meu vaig sentir una escridassada del conductor del cotxe, a qui vaig reconèixer: "Té dret!" El meu dubte està en saber si jo desconec alguna normativa específica de Ciutadella, algun decret d'alcaldia..., que doni dret a las velos a circular en contra direcció, per damunt la voravia, passos "zebra"..., que les velos tenen més preferència que els vianants per ocupar l'espai que el codi de circulació destina a aquests, si fos així, seria desitjable que per part de l'autoritat competent s'instal·lassin, encara més, els corresponents pals i cartells indicadors per anar tots més vius i saber a què ens hem d'atendre.

Al senyor que em va escridassar, li vull dir que el seu crit, que de ben segur la filleta que anava amb la velo també va sentir, no va fer més que encoratjar-la a continuar amb aquesta pràctica suïcida. També li vull dir que tenir idees pseudo-ecologistes no vol dir treure els drets a uns i donar-los als altres i, que els desitjos no són llei ni norma.
Crec que anar amb velo és una bona cosa, però hauríem d'aprendre a respectar l'espai de cadascun, peons, ciclistes i cotxes.
A Ciutadella hi ha moltes velos que circulen de qualsevol manera i sembla que tenen dret de cuixa i aquí no passa res.

Pilio Piris seguí
Ciutadella

-----------------------------

Parsimònia verda

"Els menorquins encara hem de definir la nostra identitat", va afirmar Iñaki Gabilondo en el Fòrum, mig recriminant-nos la nostra indecisió i mig animant-nos a resoldre aquesta indefinició. Com si la identitat fos alguna cosa arbitrària que un pot configurar segons el gust o desig del moment, amb la mateixa facilitat que un canvia de vestimenta o de disfressa segons l'ocasió, un es podria preguntar. I segurament sí que un pot construir la imatge que vol donar amb certa elasticitat però sempre hi ha uns determinants previs que ho condicionen, i entre aquests determinants hi hauria, en el cas de Menorca, l'entorn físic i l'empremta del passat.Més que aïllada pel mar, Menorca ha estat connectada per aquesta immensa plataforma aquosa a totes les cultures que ens han precedit i que l'han visitada i l'han transformada. De grandària mitjana, l'illa permet fàcilment accedir a tot el seu litoral, i la presència mòbil de la mar és permanent, afectant així seva dinàmica. També és una illa plena de pedres i roques que han propiciat l'edificació dels grans monuments talaiòtics en la prehistòria i sobretot han afavorit la construcció d'una immensa i omnipresent quadrícula pètria que ha anat configurant el seu paisatge durant segles.

L'omnipresència de les pedres i de la mar són els materials sense els quals és impossible definir la identitat de Menorca i que han determinat els seus múltiples avatars al llarg del temps. Si sumem una vegetació pròpia i arranjada, i una població més aviat reduïda repartida per tota la seva superfície, ens trobem en un estil de vida marcat per una calma envoltada de natura, calma que ha estat una constant en Menorca des de sempre, i que s'hauria de defensar del ritme intens que tothom considera inherent a la modernitat, i que en podríem anomenar "parsimònia verda", denominació que estaria d'acord amb les tendències actuals de respecte al medi ambient i de ritme "slow" (lent) de vida.

La UNESCO el 1993 va reconèixer aquest equilibri entre l'entorn natural i una activitat humana que la sap apreciar, declarant Menorca Reserva de la Biosfera. Sens dubte una senya d'identitat indiscutible, veritat?
Ara també s'està impulsant demanar la declaració, també per part de la UNESCO, de Menorca com a Patrimoni de la Humanitat, que seria un reconeixement del monumental llegat talaiòtic en la nostra Illa, i per què no?, també de les interminables i laborioses parets seques que emmarquen el camp de l'Illa. Una altre senya d'identitat inqüestionable, no?

Si tota senya d'identitat comporta el compromís de mantenir-la a fi de seguir donant aquella imatge que conforma la pròpia identitat, la declaració de Reserva de la Biosfera ens obliga a sostenir una activitat econòmica respectuosa amb el medi ambient, i no hi ha dubte que un objectiu primordial seria l'autosuficiència energètica de la nostra illa, tal com apuntava recentment el president del Consell, amb unes energies renovables integrades en el paisatge, que a la vegada serien una font generosa de llocs de treball. Un altre objectiu evident podria ser potenciar al màxim l'agricultura ecològica.

Una presumible declaració de Patrimoni de la Humanitat ens obligaria encara més a mantenir i respectar aquest museu a l'aire lliure que és la nostra illa, a la vegada que preservar aquesta retícula pètria feta de parets seques, obra monumental fruit de l'esforçada i anònima labor d'innumerables menorquins en el passat, actualment en procés de degradació donada la creixent i desordenada reforestació a causa de l'abandó del camp. Sens dubte seria una altra font d'ocupació laboral.

Aquests dos trets identitaris fomentarien indiscutiblement un turisme que cerca valors mediambientals i culturals, un turisme de qualitat que es delectaria també amb els excel·lents festivals de música i òpera que la nostra illa ofereix amb prodigalitat.

Tot plegat un altre més d'anar perfilant la nostra identitat seguint el requeriments del fòrum Menorca Illa del Rei. Dins la federació d'AAVVS, creiem que és un perfil distingit, i sostenible, que ajudaria a generar ocupació laboral relacionada amb el medi ambient, i també a consolidar el turisme de qualitat.

Federació d'associacions
de veïns i veïnes de Menorca

-----------------------------

Incumplimientos de Baleària

Es una vergüenza lo que Baleària está haciendo con todos aquellos pasajeros que contratamos sus servicios para el trayecto Barcelona-Ciutadella y viceversa.Nos está causando unos serios perjuicios (no sólo molestias, que son demasiadas) con el único fin de su propio lucro (eso está claro, tal y como apuntaba hace unos días un pasajero a través de este diario).

Alguna autoridad debería obligar a Baleària a cumplir la ruta que contrata, ahora que el "Ramón Llull" ya puede operar en el puerto de Ciutadella.

Los que compramos los pasajes Ciutadella-Barcelona y viceversa, pagamos unas butacas cómodas para un trayecto de "4 horas" hasta Ciutadella, y lo que nos dieron fueron unas incómodas butacas y un trayecto hasta Mahón, que en realidad duró 6 horas, ya que nos retuvieron 40 minutos dentro del barco hasta que desembarcaron todos los coches. (Esto sucedía el 31 de julio).

Finalmente, la llegada a la estación portuaria de Ciutadella fue a las 24 horas. ¿No son demasiadas horas y molestias a cuenta del pasajero?

El precio del pasaje, que Baleària cobra (por adelantado) es el del "Ramón Llull" y sin embargo, aún estando este barco operativo en el puerto de Ciutadella, Baleària sigue haciendo el trayecto Ciutadella-Barcelona a través del puerto de Mahón y con el "Jaime II", por resultar éste más rentable.
¡Para Baleària, claro!

Carmen Monterde Núñez
Barcelona

-----------------------------

El turisme i el model menorquí

Sr.Quintana, encara no tinc el gust de conèixer-lo personalment,però esper tenir aviat la possibilitat de fer-ho.

Normalment estic molt d'acord amb tot el que vostè escriu.

No m'ha sorprès el que diu que, efectivament, els menorquins sí que hem tingut un model. Un model que ens ha evitat la balearització. Amb aquesta idea fa més de 37 anys vàrem ésser 4 menorquins qui vam desenvolupar un petit tros de la marina de Binibeca. Volíem casetes unifamiliars menorquines prop de la mar sense trencar el paisatge. Malgrat els interessos creats d'ajuntaments, arquitectes municipals, delegats del govern i especuladors forasters, avui la nostra urbanització pensem que deu ésser una de les que més han respectat la via menorquina.
Però avui, senyor Quintana, no veig un Consell insular prou potent ni prou decidit a mantenir i millorar aquesta via menorquina al creixement ordenat.

El més greu problema per a mantenir Menorca tal com la hem feta entre tots, sembla que és la gran estacionalitat del turisme. Aquí sí que el CIM hauria de posar-hi tota la seva capacitat per allargar la temporada tant al començament com al final. Només així evitaríem l'excés de visitants la primera quinzena d'agost i per tant les veus que demanen més hotels, més cotxes de lloguer, més apartaments i preus més baixos. El mes de juliol i part de juny que he passat a "sa roqueta" no han tingut ni un diade pluja i sí un temps meravellós. Menorca a la primavera té un dels paisatges més bonics que es poden trobar al món. I també molts dies de tardor són incomparables.

Jo li demanaria al Consell insular i als seus més de cent assessors què és el que estan fent per reduir aquesta estacionalitat que acabaria fent canviar el tipus de model que entre tots hem aconseguit. Crec absolutament equivocat donar cabuda al meravellós port de Maó als maleïts blocs d'apartaments flotants en què s'han convertit els creuers que ens visitaven. 4000 persones desembarcant de cop per una estada de 12 hores és el més semblant a la balearització, Mallorca, Eivissa, de la que fins avui hem pogut fugir. Això sí que és turisme de masses.

No volent ser d'esquerres ni de dretes, crec que les nostres autoritats insulars estan una mica endormiscades davant de consignes que els arriben de Madrid. Com es pot entendre el poc interès que ha posat el CIMe en l'afer del Parador Nacional? A Ciutadella o al Llatzaret ens duria el turisme de qualitat que estem d'acord en cercar. I que me'n diu vostè de la vergonyosa entrada a Maó amb un edifici ruïnós ple de grafittis per donar la benvinguda als visitants i que l'Ajuntament és incapaç d'emblancar?

Sí, d'acord, hem tingut un model i l'hem de mantenir, però que els nostres "governants" -i també ho poso entre cometes- es treguin les lleganyes dels ulls i s'espavilin pensantmés en Menorca i menys en les consignes dels partits als que estan allistats.

Crec com vostè que hem salvat Menorca i així ens ho confirmen la quantitat de visitants que vénen a gaudir de la nostra Illa i tornen any darrera any. Però hem de consolidar el nostre model cara al futur i això és la feina més important que han de fer els nostres governants elegits pel poble.

Perdoni l'extensió d'aquest comentari que m'hagués agradat poder-li fer en persona però visc a 11.000 km i vinc massa poc a la meva Menorca.

Moltes cordials salutacions del seu admirador que no vol parlar ni d'esquerres ni de dretes...

Francisco Caules Sintes
Bangkok, Tailàndia