Cartas de los lectores

Des de les pàgines del diari "Menorca" digital he seguit amb interès les opinions i les ponències presentades al II Foro Menorca Illa del Rei. No cal dir que tot allò que incumbeix a Menorca i al seu futur m'interessa d'una manera especial, pel molt que estimo la terra en què vaig néixer i a la que em sento profundament lligat.

Voldria expressar, respectant tots els participants, personalitats tots ells de prou rellevància, que no sempre m'han agradat els seus comentaris o conclusions. Em dol que s'hagin arribat a pronunciar frases com: que no sabem el que volem, no sabem on anem, o que volem turisme sense turistes.

Recordo els menorquins manifestant-se al carrer en la dècada dels setanta, intentant preservar tot allò que a les altres illes, i quasi tot el contorn espanyol, dissortadament no es va poder protegir. Crec que aquells varen ser els inicis del que tenim ara, una illa encara prou verge i poc especulada que la fa diferent a qualsevol altre indret marítim de la Mediterrània.

Potser en aquells moments teníem la força de la indústria menorquina, per tant, el turisme no representava una única via vital. Aquella industria, però, poc a poc ha anat morint, qui sap si per interès de Brussel·les i el seu repartiment d'activitat econòmica al llarg dels seus territoris europeus. La meva hipòtesi és que ha de ser fàcil fer un filtratge a través d'impostos i altres despeses diabòlicament insalvables. Afegint-hi naturalment el sorgiment de la globalització i l'acostament de països i altres mercats emergents, que han provocat una competència ofegadora.

Ara el turisme es l'únic que ens queda, per això cal ser prudents i reflexionar molt.

Sigui com sigui, crec que no trobaria paraules més adequades per a expressar tot allò que penso que les del Sr. Josep Maria Quintana en aquest diari (20-08-2010).

Llegint el seu escrit acurat, vull adreçar les meves idees a través dels seus encertats paràgrafs i em quedo amb una de les seves frases: "La preservació del territori que hem fet els menorquins és el nostre tresor". I jo hi afegeixo, un tresor que hem aconseguit estimant la nostra terra, només a partir d'aquest amor de menorquins podrem trobar un futur, i com diu el Sr. Quintana, cal estar orgullosos i segurs que el nostre patrimoni més preuat és la nostra riquesa: Natura, gastronomia, arqueologia, cultura.

Volem turisme, sí, però no volem ser Torremolinos, Marbella o Benidorm, per molts diners que girin a cada temporada turística. Cal ser conscients que Menorca pot ser un producte de molta qualitat, i que l'esforç del menorquí de base haurà estat, al cap i a la fi, el que haurà donat aquestes possibilitats avui dia existents i palpables. Què millor model que aquest?

Lluís Sintes Mercadal
Barcelona