Cartas de los lectores

Carta dirigida a l'equip de Govern de l'Ajuntament de Maó.

El passat 10 de juny, l'equip de Govern del nostre Consistori en l'intent de trobar un contrapès a la desaparició (temporal?) de la UIMIR declarava que "... Maó és la única ciutat on s'hi preveu la construcció d'una nova escola". Com tothom sap la nova escola a construir és la que es situarà a la Via Ronda de Maó, prevista per donar servei a dues línies, però vet aquí, que la intenció de les Administracions és que l'esmentada escola passi a substituir el CP Sa Graduada (que ja està donant servei a una línia i mitja ...)

Pot explicar l'equip de Govern als pares i mares de Maó si tancant l'escola de Sa Graduada les altres escoles del nostre poble recuperaran biblioteques, aules de música, laboratoris i sales de professors? Aconseguiran així baixar les ràtios de les seves aules i eliminaran barracons?

Quan temps encara haurem d'esperar per solucionar el tema de la massificació escolar a la nostra ciutat? Trenta anys més?

JOSEP MASCARÓ SINTES
CRISTINA GÓMEZ ESTÉVEZ
pares de tres fiets de Sa Graduada
Maó

-----------------------------

Els cartells de les dunes de Binimel·là

En resposta a la carta d'un lector apareguda en aquest mitjà el diumenge 27, volem aclarir que a la zona de regeneració del sistema dunar de Binimel·là hi ha cartells en tres idiomes: català, castellà i anglès, com qualsevol persona pot comprovar.

El GOB no té fòbia a cap llengua. Al contrari, s'esforça en facilitar la comunicació en diferents idiomes. Així ho demostra la nostra pàgina web, que té traducció a quatre idiomes.

Les nostres publicacions s'editen en diferents llengües. Les nostres exposicions també: en aquest moment al Centre de la Natura de Menorca es pot visitar l'exposició Mira es Vent!, que està traduïda a cinc idiomes, etc. I el castellà sempre hi és present. Per tant ens sembla incomprensible l'acusació d'aquest lector, i agrairíem fins i tot una disculpa pública.

Gob Menorca

-----------------------------

No és oportunisme, és professionalitat

I Sa Graduada? Quedarà allà on és, o serà definitivament traslladada al nou edifici que han d'aixecar a la Via de Ronda?

És un gran interrogant i depèn de moltes variables, de manera que tot està per fer i tot és possible –com va dir el poeta. De moment, el PP de Maó ha presentat una Proposició no de llei al Parlament Balear demanant que es revoqui aquest trasllat, que es reformi l'edifici, i que es cerqui i trobi un altre centre per a l'Escola d'Adults. La proposició es votarà el mes de setembre vinent, i sembla que els vots d'Unió Mallorquina seran decisius.

Aquesta iniciativa parlamentària del PP és adjectivada d'oportunisme per certes persones ja que, diuen, el PP (amb el pretèrit conseller Manuel Monerris) va pactar, fa sis anys, amb els altres partits de la ciutat, la reconversió de l'edifici en Escola d'Adults i el trasllat dels infants a la Via de Ronda.

Però... és realment oportunista el canvi de posició del PP? En sis anys poden canviar –de fet, canvien– moltes coses. Els pares d'alumnes de llavors, en aquell moment, hi van venir d'acord tot i que, recordem-ho, no se'ls va dir la veritat. Se'ls va dir, per exemple, que les reformes eren inviables. Ara, sis anys després, els pares dels alumnes (que ja som uns altres pares) hem adoptat, per majoria, una altra posició. Sabent que l'edifici sí és reformable, i convençuts de que el lloc és un indret immillorable per els fillets i per la barriada, ens oposam al trasllat. Tot, sense contravenir la idea de que es construeixi un nou centre escolar a la Via Ronda, per a que desembussi la massificació que pateixen les escoles de Maó.

Entenc que, en democràcia, són les administracions les que han de fer feina d'acord amb els interessos dels administrats, estudiant cada situació, cada context, cada transformació, i maldant de saber donar resposta a les noves necessitats. Per tant, canviar d'opinió en funció de l'interès de l'usuari, com ha fet el PP de Maó, no és oportunisme, ans el contrari: és capacitat d'adaptació, esperit de servei, i professionalitat.

Professionalitat, en política, és ser competent en les funcions d'exercir el poder. Que no és, per cert, ser arrogant en l'ús de la força parlamentària. És saber dialogar, és saber solucionar els problemes, és satisfer les parts en la mesura d'allò possible, és recolzar i assistir als col·lectius ciutadans en les seves aspiracions, si són justes i raonades.

Atesos que, per una part, l'Escola d'Adults ha de menester un nou centre, però no necessàriament el de l'Avinguda Quadrado n. 12 i que, per una altra part, els actuals estadants de Sa Graduada sí que han de menester seguir en la seva escola... on és, idò, el nus del conflicte? Altrament dit: qui l'ha creat, el conflicte? O més greu encara: perquè qui l'ha creat no el vol solucionar?

Certament, trobar un altre centre per a l'Escola d'Adults desmunta els plans que havia fet l'Ajuntament de Maó, però va en la via de fer política amb la gent, i per a la gent, i resitua la professionalitat de la política: fer feina per l'interès del poble i al seu servei, i no en funció de decisions preses per uns pocs, en un altre context, ja caducat.

Aquests havien estat sempre els valors més preuats de l'esquerra, juntament amb un altre, un pèl més abstracte, si fa no fa: treballar per la transformació alliberadora de la societat. De seguir el seu pas, en aquest punt, el tripartit maonès només aconseguirà una transformació: desbaratar l'equilibri d'una barriada, malbaratar la millor ubicació de la seva escola.

En tornarem a parlar... el mes de setembre.

Marc Campins
pare d'alumne de Sa Graduada
Maó

-----------------------------

¿Entre quiénes lo arreglarán?

Aún permanece fresca la consigna: Esto lo arreglamos entre todos. Supuso un derroche de dinero público que como dijo un sobresaliente del Gobierno, no es de nadie. La propaganda fue apoyada y propagada por una cuidada selección afecta al Régimen: intelectos, artistas, filibusteros del Embustero, bufones de la Troika etc.

La memoria histórica, es dura y durará. La reciente es frágil, se diluye cual azucarillo en el vaso de los días. Decía Ortega y Gasset: si el pasado se impone con fatalidad, el futuro lo hace como destino.

El idealismo del Sr. Rodríguez, trajo la fatalidad. Sabemos que el idealismo, muestra lo grande que es la posibilidad humana pero elige metas, fijadas por lo abstracto. Los idealistas se comprometen con problemas lejanos, mientras pasan por alto los cercanos e inmediatos.

La fórmula orteguiana –yo soy yo y mi circunstancia y si no la salvo a ella no me salvo yo- casa perfectamente con la situación de angustia, por la que atraviesa el nuevo Caudillo Sr. Rodríguez. Responsable máximo, de la fatalidad que padecemos. Decía don José: la vida no se nos da hecha, pero sí con qué hacerla.

El actual Caudillo, eligió vías abstractas para conseguir metas gloriosas y se dio con un canto en los dientes dejándonos de rebote, a todos mellados. Partir de una base idealista en lugar de una realista, ha sido la consecuencia de la situación actual. Resulta bochornoso comprobar el rol de los sindicatos. Nos piden a los jubilados, salir a la calle para ellos demostrar a su amo, que son fuertes. El único objetivo que persiguen es mantener sus prebendas. ¿Desde cuándo les han importado los jubilados?

Estiman demasiado el dinero estos sindicatos. "No estimes el dinero ni más ni menos de lo que vale: es un buen servidor y un pésimo amo". Alexandre Dumas, hijo. Buenos servidores están demostrando ser los sindicatos, del pésimo amo Sr. Rodríguez.

Bartolomé Ruz Sánchez
Ciutadella