Cartas de los lectores

Un cop acabada la temporada 2009-2010 de l'equip juvenil de Divisió d'Honor, volem expressar el nostre reconeixement més efusiu a tots (jugadors, tècnics, junta directiva i club en general) per la feina realitzada. Després de dues temporades genials (els resultats hi són) i malgrat que en aquesta no s'ha pogut assolir l'objectiu principal de la permanència a la categoria, volem valorar tot el treball i l'esforç que hi heu dedicat per aconseguir-ho. Per açò volem agrair, d'una banda, l'excel·lent tasca desenvolupada per l'equip tècnic —format per l'entrenador Tóbal Tudurí, el seu ajudant Tolo Pons, l'entrenador de porters Biel Moll, i el preparador físic Pere Genestar—, pel delegat Pedro Bosch i per la físio Laia Álvarez.

D'altra banda, volem fer extensiu aquest agraïment als jugadors per les ganes, la il·lusió, la constància i la dedicació invertides en aquesta aventura esportiva, esforç que heu compaginat amb la feina, els estudis i els desplaçaments. Malgrat que aquesta il·lusió a vegades s'ha vist entelada per les lesions, el cansament, la impotència, la mala sort...
Una temporada més heu intentat mantenir-vos a dalt de tot i no heu escatimat esforços —d'açò no en tenim cap dubte— i ens sentim tots molt orgullosos.

Gràcies per haver-nos deixat compartir aquesta aventura i fer-nos somiar i gaudir de l'esport, de l'amistat, de la companyia, del bon ambient... Ens heu aportat molt. Enyorarem la presència de molts jugadors que han contribuït a aconseguir tants d'èxits i moments memorables (la llista és molt llarga). Ens quedam, però, amb molts bons records i amb l'amistat.

Volem aplaudir amb el mateix entusiasme l'actuació meritosa de la Junta Directiva, que amb la feina no vista i desinteressada ha sabut engrescar i reunir un grup important de joves (alguns desplaçats d'altres indrets de l'illa i de més lluny) i ha volgut apostar per un projecte difícil, fet que ha permès tenir un equip jugant contra els millors de la categoria nacional.

Reconèixer també la feina generosa de moltes altres persones, empreses i col·laboradors que han contribuït en el projecte.

Agrair finalment als pares, a les mares i a tota l'afició el suport incondicional a l'equip, pilar indiscutible per mantenir la moral dels nostres joves jugadors.

Diuen que la feina ben feta perdura, també les persones que la fan, i sens dubte el record de la trajectòria de l'equip a l'alta competició perdurarà sempre en la nostra memòria, en els nostres cors.

Amb el desig que pugueu continuar per molts d'anys amb aquesta meritíssima tasca, esperam que passeu unes merescudes vacances per reprendre la feina, passat l'estiu, amb el coratge que us caracteritza.
Moltes gràcies a tothom!

M. Pons Pons i un grup de pares
Ciutadella

Uso indebido del aparcamiento

Con los pocos días que lleva en funcionamiento el parquímetro en Es Mercadal, me ha dado cuenta que un concejal del PSOE aparca su vehículo propio en la zona azul pero con un ticket de otra población de la Isla.

Pero es que la cosa no termina aquí, ya que lo que me llamó la atención fue que cuando el policía local encargado de la zona azul pasó por delante de dicho coche ni tan siquiera se lo miró. Ante esta situación, yo mismo le pregunté al agente qué pasaba, ya que este hecho supone una infracción que conlleva su correspondiente multa y que a cualquier otro vecino se le habría puesto. El municipal me contestó que no sabía qué tenía que hacer con los coches de los concejales del equipo de gobierno, ya que estos disfrutan de un artículo con el que están amparados en estas situaciones.

Desde mi punto de vista, creo que esto es absurdo y difícil de entender. Además tengo la obligación de denunciar públicamente este hecho porque de lo contrario me convierto en parte de esta farsa.

Además, este concejal y otros del equipo de gobierno usan a menudo el aparcamiento reservado para los coches oficiales del Ayuntamiento, cosa que ya hemos denunciado en plenos anteriores, dando pruebas de un abuso indebido de dicho aparcamiento.

Manolo Palliser Orfila
portavoz del Grupo Popular en el Ayuntamiento des Mercadal

Aquest conte ja me'l sé

El Banc Mundial ha advertit aquests dies del malament que anem amb l'economia espanyola. Amb alguns errors de càlcul (en fi, que no sabien calcular el deute públic de l'Estat espanyol). Però això al Banc li és igual, l'important és l'important. És a dir, fer com el seu germà bessó, el FMI, i posar en solfa l'economia espanyola, és a dir, els treballadors i treballadores d'aquest país. Es tracta de fer allò que ja estan adobats a fer, tant el Banc com el Fons. Ho han fet durant dècades en els més diversos països d'Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia o Europa de l'Est. Però no es confonguin, ells no imposen, fan recomanacions. Llegeixen la seva bola de vidre i publiquen els seus informes sobre el que seria bo que fes aquest o aquest altre país. Els mercats els escolten.

I si el país fa oïdes sordes a les "recomanacions" de les bessones de Bretton Woods, doncs són els mercats els que s'ocupen d'aplicar el merescut càstig. Atacs especulatius, augment de risc país, fugida de capitals… És el que mercats i institucions financeres internacionals porten fent durant dècades, i saben bé com fer-ho. L'objectiu? Donar plaer i beneficis als mercats de capitals, a les empreses transnacionals, inversionistes globals i especuladors internacionals. El cost? Reduccions de salaris, desregulacions laborals, acomiadaments, augments de impostos indirectes, reducció de subsidis i ajudes, privatització de pensions i serveis públics… El premi? Més deute, ja que quan poden acompanyen les benintencionades "recomanacions" amb crèdit, que d'alguna cosa han de viure aquestes institucions (és a dir, dels interessos). Com deia, aquestes institucions duen més de 6 dècades fent el seu treball, amb quin resultat? Doncs jo ho qualificaria de fracàs.

Si bé les polítiques recomanades han permès a les elits econòmiques conquerir mercats i acumular beneficis, fins i tot aconseguir certes millores en certs indicadors macroeconòmics, aquestes han tingut importants impactes negatius en les condicions de vida de milions de persones. No han aconseguit garantir de forma sostinguda el creixement econòmic o l'equilibri de la balança comercial que prometien, ni han permès tampoc superar els problemes de sobreendeutament. Aquest evident fracàs no ha aconseguit acabar amb l'existència bacteriana del FMI i el Banc Mundial, que han aprofitat la crisi financera primer, i econòmica després, per a reaparèixer estel·larment. Aquesta vegada no es fiquen amb Argentina o Mali, sinó que s'atreveixen a jugar en primera divisió, contra Espanya o Grècia. Encara que veient els entrenadors i la plantilla que tenim en la primera divisió europea, no m'estranyaria que Fons i Banc acabessin sortint-se amb la seva.

Iolanda Fresnillo i Sallan
Observatori del Deute en la Globalització
Barcelona