Cartas de los lectores

Se simplifica en el dicho popular de" no desees a los demás lo que no quieres para ti o trata a los demás como te gustaría ser tratado ".

Es obvio, en la situación actual política, económica y social, que nadie, o muy pocos le hicieron caso.

Nos sentimos cómodos criticando o protestando cuando nos afecta algún tema directamente ("que mal está la sanidad con tanto recorte y privatización" , es una frase que formularemos sólo si necesitamos ir al médico, no por solidaridad con quien sí lo necesita).
Nos sentimos cómodos criticando el bienestar ajeno .

Nos sentimos reconfortados viendo como otros lo pasan peor ("no estamos tan mal, mejor estar quietecitos no vaya a ser ").

La clase política actual no leyó o aún peor no hizo caso de los principios éticos kantianos dándole toda la razón a otro gran pensador : "la vocación del político de carrera es hacer de cada solución un problema" Woody Allen dixit.

Seguiremos celebrando el día del trabajo, porque las cosas han cambiado muy poquito y parafraseando de nuevo al genial Woody Allen , "me interesa el futuro porque es el sitio donde voy a pasar el resto de mi vida".

Jose Cabezas Moyano
Sant Lluís

Plan E, inversió, el peix que es mossega la cua...
El famós plan E va ser una aposta del govern espanyol per pal·liar l'enorme increment de l'atur a Espanya. La idea era bastant simple: com que la majoria de nous aturats provenien del sector de la construcció, es va decidir impulsar una campanya d'obra pública a escala municipal per tal de rescatar alguns d'aquests aturats. La inversió, gens menyspreable, 10.000 milions d'euros en dos anys.

Supòs que no dec ser l'únic que m'imaginava que aquesta campanya no serviria per massa més que soterrar aquests milers de milions d'euros davall de l'asfalt i el ciment de les nostres ciutats, augmentant un dèficit públic ja de per sí preocupant, i que en el moment que s'acabasssin les obres, molts dels treballadors tornarien a l'atur, és a dir, un bon exemple d'allò que en castellà es diu "pan para hoy y hambre para mañana".

Aquí, a Zuric, des d'on escric aquestes línies, tenen una universitat (ETHZ, escola politècnica federal de Zuric) que és la 3a millor d'Europa i la 42a al món (per comparar, la Complutense de Madrid, que és la millor d'Espanya, està en el llocs 38 i 150 respectivament, http://www.webometrics.info/top500_europe.asp). No vull parlar del sistema universitari espanyol, sinó de posar un exemple. La ETH va construir, al 2003, un nou edifici per a la recerca que està considerat com el més car de tota Suïssa, va costar uns 750 milions de francs suïssos, uns 500 milions d'euros, és a dir, que amb els diners del plan E es podrien haver construït 20 edificis iguals a tota Espanya. Des de fa molts anys, a Suïssa s'aposta per la formació, la recerca i l'excel·lència, el nivell de formació de la població supera amb escreix els nivells del nostre país (més encara, els de Balears i Menorca), i açò es demostra en l'impacte de la crisi a Suïssa, ja que per exemple, la taxa d'atur està entre el 3 i el 4%.

Em sembla que la nostra societat també hauria de fer algunes reflexions. Des de fa un cert temps a Espanya es busquen feines fàcils (quan n'hi havia), agafant el camí més curt. En són un exemple les altíssimes taxes de fracàs escolar, i d'altra banda, tenir un cert nivell de formació no ha servit de massa ja que treballs no qualificats podien proporcionar sous prou importants. Llavors, perquè esforçar-se i formar-se?. I aquesta no és precisament una responsabilitat dels polítics, tan criticats avui en dia. Encara que, veient la política, la economia i la societat espanyoles des de fora, un se sent com el Quixot lluitant contra molins de vent.

Juan M. Pallicer Santana
Zuric (Suïssa)

La temporada turística és aquí
Així és, la temporada turística està a punt de començar, els turistes a punt d'arribar, esperem, però qui miri la nostra urbanització mai no ho diria. Són ben poques les coses que s'han anat fent al llarg del darrer any per què es trobin el lloc on passaran les seves vacances amb el millor aspecte possible.

La nostra llista de peticions, amb les corresponents instàncies presentades a l'Ajuntament, segueixen sense resposta quasi totes. És ben cert, l'Administració va a pas de tortuga, lenta, lenta.

Un altre estiu i seguim sense carril bici a la carretera de Cala en Blanes, cóm camina el procés d'expropiació?

Un altre estiu i seguim sense reforma integral de Cala en Brut, què s'han fet els doblers que FOMIT ha concedit?

Un altre estiu i seguim sense replans i baixades de les platges aclarides, quina sort que té la Platja Gran…

Un altre estiu i seguim amb parcel·les municipals sense tancar, sense voravies, zones de contenidors sense el promès tancament per evitar l'impacta visual.

Un altre estiu i projectes que hem vist sobre el paper segueixen sense executar-se: la construcció d'un nou aparcament a la zona de l'església, que podria paliar la manca d'aquests que hi ha a l'altra baixada a la platja de Cala en Blanes. Delimitació del terreny del camp de futbol i reestructuració del parc infantil, que té les instal·lacions fetes una pena, amb jocs romputs que fins i tot resulta perillós pujar-hi.

Com a poc, al manco una rentada de cara de les zones verdes i carretera d'accés, una neteja de males herbes i un enllumenat que funcioni sempre, seria de les poques coses que considerem indispensables, però ni açò.

Tenim la percepció de que per aquest Ajuntament les urbanitzacions han deixat d'existir, la Junta Municipal d'urbanitzacions fa més d'un any que no es reuneix i considerem que era un lloc perfecte per a recollir les peticions de totes les urbanitzacions.

Esperem que s'ho repensin, i si recorden tot el que treuen amb els imposts que repleguen de les urbanitzacions, els hi dediquin una mica més d'atenció.

ASSOCIACIO DE VEÏNS
DE CALA EN BLANES

¡Somos
líderes!
Manifiesta la Sra. Salgado esta tarde 27 de abril: los datos se adelantaron debido a un fallo informático. Aunque las previsiones del Gobierno, se cumplen: 22,4 de cada cien ciudadanos balears sin trabajo.

Así de fácil resulta invertir los términos. Se hace de la derrota, victoria. De la incapacidad, don. Del defecto, virtud. Quien en este país no se consuela es, porque no quiere. Quien hace escasas semanas dejó la cartera de Treball i Formació, puso como han hecho otros en diferentes áreas, el listón "muy alto". Seguramente en estas horas cuando el sol se esconde, estará pensando: ande yo caliente, ríase la gente.

Al ritmo desbocado que llevamos, qué celebrarán los sindicatos el inminente Uno de Mayo? ¿Cuál será la consigna que estarán estudiando a estas hora de fosquet? Lo más lógico sería felicitar al Gobierno por haber acertado en sus previsiones. Lo primordial es, no perder capacidad. ¿Se entiende...? Se está con el poder, de lo contrario...

De esta manera, van formando día a día una sociedad más justa. Al paso que vamos, la Fiesta del Trabajo será permanente.

Bartolomé Ruz Sánchez
Ciutadella

Més autobusos entre Maó i Sant Lluís
Responent a la petició dels nostres associats i altres usuaris del servei públic d'autobús entre Maó i Sant Lluís, l' Associació de Veïns i Veïnes de Sant Lluís presenta al Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca les següents peticions:

Primera: l'ampliació de l'horari d'autobús entre Maó i Sant Lluís de tal manera que no hi hagi una franja horària sense cobrir (al migdia, entre les 13.30 i les 15.30h) i el darrer viatge no sigui a les 20.15 del fosquet sinó un poc més tard.

I segona: l'augment de les freqüències de tal manera que hi hagi més d'un autobús cada hora.

La nostra petició és coherent amb el desig compartit de fomentar l'ús del transport col·lectiu en front del privat i reduir la contaminació.

Esperam que es consideri seriosament la nostra petició i ens contestin el més prest possible.

Salutacions cordials.

Associació de Veïns i Veïnes
de Sant Lluís