Cartas de los lectores

Davant de tot el que ha succeït aquests dies i publicat als diaris, acusant al meu fill d'haver comès una agressió sexual i determinats robatoris, voldria expresar tot el que he sentit davant una societat injusta. Una societat que només condemna i no ajuda. Es diu que el meu fill és un delinqüent, que ha comès una quantitat de robatoris i a més, una agressió sexual. A més, se li afegeix que podria tenir relació amb una altra violació comesa dies abans. La meva impotència és tal que no sé com reaccionar. Intent des de fa molt temps lluitar contra la droga, demanant ajut, formant grups, i sempre he trobat portes tancades. He intentat fer crítiques i tothom té por, ningú no vol treure el que hi ha darrera de tot açò. Sí, el meu fill està enganxat a la marihuana, a l'alcohol i tal vegada a alguna cosa més algun dia, però davant tot açò pens que no només és el meu fill, sinó la majoria de joves que tenim en aquesta societat que estan enganxats, que surten i tots els pares tancam els ulls per no veure el problema quan aquest és molt greu, és un problema social que cap institució, ni Ajuntaments, ni policia, ni Església... Ningú es vol ficar en tot açò que passa. Per una mare és el més gros que es pugui imaginar, que li diguin que el seu fill ha estat un violador, que se la mirin pel carrer dient "aquesta és la mare del violador i del qui està amollat", quan mai jo he llevat cap denuncia davant la Policia davant cap conflicte familiar. L'únic que he fet és intentar que les institucions veiessin que el problema no és delinqüència, sinó que darrera hi ha droga. Qui passa la droga? Què fem? Tancam els ulls, quan sabem que aquesta societat que es va muntant, que en el futur seran els nostres fills qui la governin, tots seran esquizofrènics o malalts mentals. Sé que tota sola no puc fer res, però el problema no només és meu. Hi ha molta gent que es troba com jo i tapa el problema dient que el meu fill no fuma res o no pren res. Tanca els ulls davant una problemàtica que veiem cada dia me costa molt. He sentit també que a la pàgina que es diu "facebook" intentaven formar una plataforma per condemnar el meu fill. Qui som noltros per condemnar una persona que encara no ha estat condemnada públicament? Qui som per formar aquesta plataforma? L'únic que cercam és violència, perquè una persona a qui acusen de fer cosa com aquesta, què faríem noltros al seu lloc? En aquest cas és el meu fill. Plataformes com aquesta del "facebook" s'haurien de muntar no per condemnar a ningú, sinó per ajudar-nos entre noltros.

M'estic demanant sobre el que s'ha publicat, dient que la justícia no funciona. Per què seguim fent justícies si creiem que no funciona? Noltros som qui per condemnar a la gent, o per ajudar-la? Deman que quan es llegeixi aquesta carta que la gent es pugui posar al meu lloc, pensant com em trobo jo, amb una impotència total, veient que quan algú es rehabilita ningú no l'ajuda, sinó que tothom el decanta dient "aquest és un drogadicte". Què passa? Què feim com a persones?

JOANA VINENT ANGLADA
Ciutadella

Triar
escoleta

Som pares primerencs d'un infant de mig any, i s'atraca el moment de triar escoleta. A partir de setembre el nostre fill passarà moltes hores sense els seus pares (hem de treballar), i estem convençuts que escolaritzar-lo és una bona opció per a ell, per tant, haurem de triar escoleta. També imaginem que totes les escoles infantils treballen bé, tenen bons professionals i uns criteris educatius adequats, però així i tot ens agradarà triar escoleta. Sí, com en tot el que fa referència al nostre fill, ens agrada poder decidir, escollir, el que ens sembla que serà millor per a ell. Per tant, l'elecció d'una cosa tant important com aquest espai educatiu en el que passarà tantes hores i que de ben segur influirà en el seu desenvolupament, no la volem deixar a l'atzar o a la intuïció. Però com podem triar sense abans conèixer?Com a pares que valorem la importància de l'escola infantil en l'aprenentatge del nostre fill, no volem escollir centre només per l'horari que fa, per la proximitat a ca nostre, o per si té o no menjador (tot i que aquestes també són dades importants). Ens agradaria visitar les instal·lacions, veure com és el pati, que l'equip directiu ens expliqués quines són les prioritats i les línies educatives que segueixen, com treballen amb els fillets, veure els murals i la decoració de les aules, en definitiva, fer-nos una idea de com és i com funciona l'escoleta, i així poder decidir-nos per la que més s'ajusti als nostres valors educatius. Som conscients que potser no accedirem al centre que demanen en primer lloc, però la nostra feina (la de pares) és triar el millor que poguem.És per això que us fem la següent proposta:

Ens agradaria que cada escoleta pogués convocar una reunió informativa i una visita guiada a les instal·lacions, a càrrec de l'equip directiu del centre, destinada als pares que, com nosaltres, aquest abril triarem escoleta per als nostres fills. Moltes gràcies!

Grup de pares i mares d'Espais
Familiars Ciutadella
Ciutadella