És sorprenent comprovar com en pocs anys, del 1916 al 1920, es van construir una gran quantitat de fàbriques a l'extraradi de la ciutat de Maó, i com l'arquitecte Femenias va anar presentant a l'Ajuntament els plànols, quasi sempre només els dibuixos de les façanes, per tal d'obtenir les llicències d'obres corresponents.
Els estudiosos de l'economia menorquina han destacat que els primers edificis industrials a Maó es van ubicar als molls del port, relativament a prop de la ciutat, un fet ben normal, si tenim en compte que tot el moviment de matèries primeres necessàries i productes acabats havien d'entrar i sortir amb els vaixells a través del port. També era lògic que la producció de gas, gràcies al carbó que venia de l'exterior, o, més antigament, les fàbriques de motors, els arsenals o la gran fàbrica de teixits de final del segle XIX estiguessin situades a la riba del port. Així es reduïen els moviments de materials i era més ràpid l'enviament del producte acabat cap a l'exterior.
Projecte de la fàbrica Coda. 1916. Façana Infanta. | ARXIU COAIB MAÓ
En aquests primers anys del segle XX, quan comença a adquirir força la producció de sabates i de bosses de plata, activitats que fins llavors s'havien produït dins cases particulars, soterranis o petits tallers, es veu la necessitat de construir espais més grans, ja que la demanda de productes manufacturats creix, el nombre de treballadors augmenta i modernitzar les màquines i els espais de producció que les contenen arriba a ser una prioritat ineludible. Però, en aquest moment, possiblement, al port no es veuen solars prou grans i assequibles per poder construir les noves fàbriques.
Es curiós, també, que les dues fàbriques més importants de bosses de plata se situassin al mateix carrer de Sant Manuel i a poca distància una de l'altra. L'any 1916, Joan Gomila Riudavets li encarrega a l'arquitecte Femenias la construcció d'una nova fàbrica bé darrere la seva casa particular, que fa cap de cantó amb el carrer de Santa Eulàlia, on sembla que hi va tenir el primer taller de bosses de plata. Femenias dibuixa una façana senzilla, rere la qual una gran nau acull les diferents màquines per a l'elaboració de les cadenes i malles i, al bell mig, una caixa de vidre conté les oficines, dins el mateix alt espai. Aquesta fàbrica es va inaugurar l'any 1917, i va tenir uns anys de molta feina, tal com explica Joan Santaló, descendent de la família promotora, en el seu detallat estudi «Introducció a la història de la indústria de bosses de plata a Menorca» (Palma, 1996).
Projecte de façana de l’Elèctrica Maonesa, 1918.
L'any 1918, Femenias projecta dues fàbriques més. La més gran per a Guillem Coda, empresari diligent i actiu, també fabricant de bosses de plata, qui demana a l’Ajuntament de Maó, el maig d'aquest any, permís per reformar un edifici situat al cap de cantó del carrer de la Infanta amb Sant Manuel, d’acord amb el projecte redactat per Francesc Femenias. La nova fàbrica Coda mostra un aspecte espectacular dins l’entorn del Maó de principi de segle XX. Però la primera proposta de la fàbrica que l'arquitecte dibuixa i presenta al promotor té poc a veure amb la que finalment es va executar pel que fa a les façanes. No obstant açò, sí que hi ha certa similitud quant a la planta, ja que ocupa una mena de quadrat que dona als tres carrers, Infanta, Sant Manuel i Campament.
En aquest projecte inicial, l’enfront principal està situat al carrer de la Infanta i és una mostra clara de les influències que Femenias rep de l’exterior. Una porta central i quatre finestres, dues a cada banda, amb la inevitable divisió interior mitjançant els prims pilars, que ja ha utilitzat a la casa de la plaça del Príncep i que aquí adorna amb els arcs doblats i aquesta mena de botó que tanca la part baixa de l’element central. Un conjunt que resulta senzill, però totalment nou en l’estètica urbana de la ciutat, més encara amb la idea de fer-lo prou visible i que mostri la potència del nou empresariat industrial.
Projecte de façana per a un taller, 1920.
El projecte de la fàbrica Coda ja es presenta amb una documentació tècnica que podem considerar moderna. No només hi ha memòria, pressupost, plecs i les façanes, sinó que Femenias també presenta la planta i les seccions del nou edifici. És precisament en aquests plànols de secció on es pot entreveure el volum que més endavant serà una fita clau de la nova fàbrica: la part central de la coberta mes elevada, amb vidrieres laterals, per sobre de la crugia de contorn de l’edifici que dona al carrer. Aquesta fàbrica esdevindrà, uns anys més tard, la fàbrica Codina.
També al port, dissenya per a l'empresari Francesc F. Andreu l'Elèctrica Maonesa, una gran nau, estreta i llarga, que conté les instal·lacions modernitzades per produir electricitat per a la ciutat. El nou edifici, que avui encara existeix una mica mutilat, mostra la nau principal amb una sèrie de finestres acabades en arc, i un volum més alt que conté les oficines i que serà modificat durant les obres, o en una intervenció posterior, situant una mena de torre a la part de darrere, que rematarà amb l'estàtua de la llibertat, com a figura simbòlica i escultural que li recorda a l'empresari la seva estada a la ciutat de Nova York.
Projecte de reconstrucció de façana a la fàbrica de Josep Catchot, 1919.
La fàbrica de sabates de Josep Catchot, situada al cap de cantó entre el carrer de la Reina i el de Roig, es presenta a l’Ajuntament el juliol de l’any 1919, per aconseguir la llicència d’obres. El plànol de la façana que acompanyava la instància mostra un edifici de planta baixa i dues plantes pis, que és una mica diferent del que es va construir finalment.
l Aquesta proposta inicial presenta un edifici amb una amplada de trast i mig al carrer de la Reina, on té l’entrada, i una façana allargada al carrer Roig. Només l’arc de la porta d’entrada i la doble finestra de la planta baixa insinuen que l’edifici no és un habitatge, sense que al plànol presentat s’hi pugui detectar cap detall que indiqui una voluntat de fer una arquitectura singular, com passava a la fàbrica Gomila Riudavets.
Els plànols de façana i la instància del taller de sabates d’Antoni Cardona i Olives, situat al carrer de Gràcia, 50-56, es va presentar a l’Ajuntament l’octubre de l’any 1920, quan el propietari mantenia una empresa amb entre vint i trenta treballadors. L'única traça que queda del taller ès el plànol de l’arxiu municipal, i l’aspecte de la façana actual de la Sala Augusta, on es poden observar els vestigis del que va ser l’enfront del taller durant molts d’anys. La façana que Femenias dibuixa és molt senzilla i segueix els trets compositius que l’arquitecte practica aquests anys, basats en la situació d’un gran finestral centrat al bell mig de l’enfront i porta i balconera a banda i banda, respectant el criteri de simetria que marcarà sempre la seva obra.
L'aparició de les noves fàbriques als espais buits dels nous eixamples urbans demostra el gran interès d’empresaris i Ajuntament per consolidar el teixit industrial de Maó, ara en els nous límits de la ciutat.
