La mirada de Lluís Real

«Lluís Real. La fugacitat de la mirada» és una oportunitat única —és la primera gran exposició de l’autor a Menorca— de veure una selecció de la seva producció en els darrers quinze anys, una selecció en la qual ens proposa una manera de mirar distinta. La seva mirada sempre conté el fet d’anar més enllà de la realitat, què s’hi amaga al darrere? Com digué Robert Frank (Zúric, Suïssa, 1924): «Estic mirant fora, intentant mirar dins, intentant dir quelcom que sigui verdader. Però tal vegada res no és realment verdader. I allò que és a fora està en constant canvi».

En veure les fotografies de Lluís Real constatam que si bé la mirada és fugaç i la realitat sovint se’ns escapoleix com l’aigua entre els dits sense poder aprehendre-la, la fotografia és, en canvi, la negació d’aquesta fugacitat, l’eternització de l’instant, aquell instant que està carregat de significat i que tan sols la imatge fotogràfica ens pot revelar. Si bé Lluís Real treballa amb fotografia digital, l’ús que en fa és semblant al de la fotografia analògica, mantenint els principis que li són propis i que queden dissolts amb la digitalització: veritat, memòria i identitat.

Hi ha diversos aspectes de la seva fotografia que ens porten més enllà de la fotografia documental i ens obren noves finestres a la realitat. Mitjançant la manipulació de l’objectiu i l’ús de càmeres senzilles (Holga i Diana) ha fet del defecte, de la imperfecció de la imatge, un dels pilars de la seva producció. Aquesta imatge imperfecta, amb taques, granulats i aurèoles provocades per un excés de llum, crea atmosferes i evocacions que, com la memòria, suren en el territori del somieig.

Aquells que visitin l’exposició, si no ho han fet ja, comprovaran que una bona part de les obres exposades estan concebudes com una seqüenciació d’imatges. Aquest recurs té un paper important en la seva producció i reforça la idea que la realitat és multidimensional, ja que introdueix en la fotografia una narrativitat que trasllada el fet documental a una nova dimensió on temps i moviment acosten la fotografia a les variacions rítmiques del moviment estroboscòpic dels futuristes italians (Giacomo Balla o Gino Severini) o a la multiplicitat de figures de Marcel Duchamp a Nu baixant l'escala (1912).

Un tercer aspecte característic de la seva obra són les perspectives i els angles de les fotografies. Lluís Real dispara amb la càmera situada a l’estómac per tal de passar desapercebut i assegurar-se una espontaneïtat major. L’acte fotogràfic adquireix així un marcat caràcter intuïtiu pel fet de no poder controlar l’enquadrament i l’atzar hi pren protagonisme. La imatge fotogràfica s’acosta al que els surrealistes anomenaven l’«atzar objectiu», captar una imatge sobtada i fortuïta en adonar-se d’una situació.

De les sèries que es presenten a l’exposició, Circ, WinterWonderland, London Bridge, Hong Kong i Ca n’Oliver, les més antigues són Ca n’Oliver i Hong Kong, ambdues de l’any 2009. Ca n’Oliver recull imatges de l’edifici abans de la restauració, mentre que Hong Kong és part d’un projecte expositiu que té el suport de Sa Nostra. London Bridge és un treball realitzat al conegut pont de Londres. A trenc d’alba, durant els mesos d’hivern de 2014, Lluís Real s’hi va desplaçar per copsar, en dies boirosos, el trànsit dels treballadors cap a la feina. A WinterWonderland, durant els hiverns de 2016 i 2018, l’autor, en el seu pas pel parc d’atraccions instal·lat al Hyde Park de Londres), registrà multitud d’escenes en les quals es confon el límit entre diversió i fabulació. Circ, per acabar, és un dels treballs més ambiciosos del fotògraf. Els anys 2019 i 2023 Lluís Real desenvolupà un extens treball sobre el circ Raluy —pioner a Espanya i que llavors era a Menorca de gira—, en el qual complicitat, humor i memòria impregnen cadascuna de les imatges.