Zès Coll03/07/20 5:51
TW
0

Poca cosa hem descobert
en un temps tan poc actiu,
el món se vol sentir viu,
p'ro des somni no hem despert;
ha estat molt llarg es desert
i, després d'estar a es niu,
s'obre sa porta d'estiu
per caminar a un món incert.

Quan la mort mos compareix
dins una edat tan polida...
Ell el món no obeeix
a sa lògica adquirida.
Però s'esperança crida:
lluita, filleta, resisteix,
agafa't fort a sa vida!

La mort és més decidida
i sa flor s'esmusteeix...
Per què es destí se compleix
si és injust i fora mida?