Camp de bard

Lluís Vergés27/12/15 10:34

"Viure és fer versos", diu Ponçs Pons en un dels poemes del seu darrer llibre "Camps de bard, una obra en què l'autor camina de bon principi entre la literatura i la naturalesa, dos de les seves grans passions confessades. En un breu prefaci el poeta ens diu que les llavors del llibre són la vida, l'art, la biografia d'autors que admira, las històries bíbliques, el desconcert del món i la recerca de sentit existencial. Són també les vides d'altres viscudes a través de la lectura i homenatges a grans escriptors i artistes com Paul Celan, Bach, De Kooning, Clarice Linspector, Seamus Heaney o Emily Dickinson, entre d'altres.

"Camp de bard" és una obra de maduresa de Ponç Pons si es pot dir això d'un autor que cada poemari que firma des de fa molts anys és un treball sòlid, madur i inspirat. En aquesta ocasió el llibre ha guanyat el premi "Miquel de Palol 2015", dotat amb 2.500 euros i amb la publicació per part de l'editorial Proa dins de la col•lecció "Els llibres de la l'Osa menor" de la que va formar també "El salobre", guanyador del Premi Carles Riba 1996.

Un dels poemes més destacats d'aquetsa nova entrega és la "Carta de Nadal a mon pare", un emotiu testimoni d'amor filial que fàcilment arribarà al cor de tots els lectors. També estan cridades a ser un referent dins de la poesia contemporània les "Versions d'Història Sagrada" en les que alguns episodis de la Bíblia cobren un irònic i nou sentit al se vistos des de noves perspectives.

És de ressaltar el bell erotisme del versos de "Dona llegint una carta vora la finestra oberta" que imaginen el contingut de la carta del quadre de Jan Veermer amb el mateix títol.

Un altra peça encantada és "Lara", inspirada en Julie Christie i la protagonista femenina de Doctor Zhivago, que està cridada a ser tot un hit poètic neoromàntic. Destaca també pel seu delicat humor "Tretze maneres de mirar uns lleons al zoo".

Com els discos musicals que incorporen temes de regal o bonus tracks, a les darreres pàgines de "Camp de bard" s'inclouen unes "Notes al marge" en què Ponçs Pons explica en breus proses la intenció de cadascun del seus poemes i les seves fonts d'inspiració.

Si Jean Giono ens va parlar en un petit llibre preciós d'Elzéard Bouffier, l'home que plantava arbres a una comarca erma i deshabitada a la Provença per millorar el paisatge, nosaltres tenim a la nostra Illa varies persones que planten poemes per tal de fer així millors els nostres somnis i les nostres vides. Entre aquests plantadors de poemes sobresurt per la seva trajectòria, seriositat, dedicació i obra Ponçs Pons que ens regala ara un nou recull líric que vol ser en paraules seves: "ofrena i redempció, conjurament, exorcisme, celebració, cant viatge, exploració".