Capitans sense brúixola

Diuen que quan un barco s'enfonsa, les rates són les primeres en fugir a la carrera. I ja tenim a Bauzá trescant a lo 'Forrest Gump' com una gavina empesa pel mal temps. Per ell, veure 100.000 persones manifestant-se al carrer «no representava el sentiment popular». Però ara que el poble l'ha humiliat a les urnes segur que ja no pensa el mateix. I que en prengui bona nota Rajoy, que a l'endemà de la desfeta electoral de diumenge, malgrat els dos milions i mig de vots perduts a Espanya, encara treia pit, tot dient que «hem guanyat les eleccions». Idò bé, les properes segurament ja les ha perdudes, i faria bé el PP en posar un altre candidat al seu lloc per a aspirar a presidir l'Estat. Ni ell ni Bauzà han tingut la dignitat de governar per al poble. Així que Rajoy acabarà com Zapatero, que creia veure «brots verds» on només hi havia atur i pobresa. Quatre anys després, el PSOE encara no s'ha recuperat d'aquella galeta, i va camí de minvar encara més el seu suport, atrapat en els llimbs entre rendir-se a les exigències d'una pinça d'esquerres Podemos-Més que se l'acabarà menjant electoralment a les illes o caure en la temptació d'un pacte pel poder amb el PP que mai no entendria la seva militància.