Caragol dels jorns

Lluís Vergés03/02/15 11:56

Les festes de Sant Joan com a metàfora de la vida, de l'alegria, de la joventut perduda, de la nostàlgia, de l'amor... Tot això i un món més es pot trobar en el darrer poemari que va presentar el passat estiu, Joan F. López Casasnovas després de 35 anys de silenci poètic.

Ha valgut la pena l'espera. "Caragols dels Jorns" és un llibret breu però ric amb experiència, amb llenguatge, amb records, amb saviesa de les coses, amb destresa lírica.

Com diu el mateix autor ha anat escrivint els seus versos al llarg de passeigs solitaris entre el pensament i el sentiment, tot i que el sentiment és qui guanya. La gran festa de Ciutadella és "el rerefons, el marc, el relleu, el paisatge i els elements simbòlics d'aquest poemari" però els missatges poètics van molt més enllà.

La festa de sempre vista amb ulls lírics es pot transformar en una croada, en el far west, en secular opressió, en la soledat entre la gernació o en el darrer record... Amb ulls nous i nets tot és possible i tot es permès. Tanmateix el Sant Joan de tota la vida està també en les pàgines de "Caragols dels Jorns": s'homo des bé, les avellanes buides, la bandera, els cavalls, la gernació, una capadeta, la missa de caixers i el darrer toc de fabiol. Tot en poc més d'una trentena de poemes.

Una petita festa poètica.