Encís d'amor, mort i vida

Van ser just 80 minuts, potser massa curts, però intensos i rics en sensibilitat. La que desprèn una veu poderosa i ben personal, amb el contrapunt coral, femení, de Violant Menorca i l'acompanyament rítmic de músics a qui elogia en tot moment des de dalt l'escenari: David Rotger, antic alumne seu de guitarra, el baixista Lluís Gener i el bateria Moisès Pelegrí, un «arquitecte del ritme i matemàtic del temps». Ells aporten els matisos a una música que el fill de Maria Àngels Gornès ompl d'emoció. Com ja feia a «Orígens» o «Nura», els seus dos primers discs, o a cançons rodones com «Godotus», que també sonà -novament arranjada- despusahir a Ferreries.

L'univers Soldevila, cada vegada més compartit, es presentà amb una contundent introducció instrumental i es deixà notar des de la primera estrofa d'«A la vora del mar», el poema de Salvador Espriu que obrí el concert. Quan Guiem abandonà els teclats i agafà per primer cop la guitarra, al quart tema («Paraules de la mort»), ja havia aconseguit endinsar al públic en la seva atmosfera més íntima i sensible, en la preciositat pertorbadora que s'acomiadà, alegra, amb natural obvietat. «La lluna sortirà després del sol», cantà ell. I entonà de seguida el públic. Semblava que la lluna també l'escoltava...

http://www.youtube.com/watch?v=U7m1A23_INc