Burro, paga i fes-la

L'oficina de la Plaça Biosfera era gairebé buida. Els únics ciutadans a atendre per la desena de funcionaris érem dos, jo i el meu acompanyant. Però, ves per on, ningú no em va poder tramitar res. Mentre llegia les seves visibles camisetes d'indignació pels retalls que han sofert, amablement em van dir que havia de cridar al 060 o concertar cita per internet. Però no podia fer servir el seu ordinador, ni em podien estalviar un nou viatge a Maó perquè si m'atenien en aquell precís moment, com que tots els terminals estan en xarxa, a la central s'enterarien que havien atès un ciutadà abans d'hora. I açò, pel cap quadrat que ha maquinat aquesta pardalada, es veu que no pot ser. Però tampoc no podia tornar a Ciutadella sense carnet ni em podien donar cap permís provisional per fer el camí de tornada perquè el cap quadrat s'enteraria.

Així que, arriscat que és un, he hagut de baixar a Ciutadella i pujar a Maó sense carnet amb perill que la Guàrdia Civil m'aturàs i hagués de pagar una multa, pensada a lo millor per donar de menjar a cap quadrats com aquest, que renya als seus funcionaris per voler ajudar als ciutadans enlloc d'enredar-los. Com hauria de ser. Com havia estat tota la vida. Fins que van aparèixer els cap quadrats. I es van multiplicar els retalls. Els ciutadans encara en pagam les conseqüències. Maleïda burrocràcia!...