Menorca mana, Joana

I, com bé sabrà, poques vegades o quasi mai hi havia hagut tanta unanimitat política i social a l'illa com la que existeix actualment contra les prospeccions. Puc respectar que cregui que és millor no declarar la guerra a Madrid, sinó «treballar» per convèncer al Ministeri. Però, miri, duc ja prou anys en aquesta professió com per haver comprovat que cap actitud submisa dels nostres representants, ni del PP ni del PSOE, ha servit ni per millorar substancialment el transport aeri, ni per tenir un règim especial ni, tampoc fins ara, per aturar els sondejos petroliers que amenacen el litoral.

Per açò, aplaudesc que, encara que pugui haver cert afany electoralista per la proximitat dels comicis europeus, el PP balear sigui capaç de plantar-se davant Madrid. I que traslladi el consens actual existent a les illes fins a les Corts Generals. Personalment, vot per més «pinzes» dels diputats i senadors illencs del PP i el PSOE. Encara que els multin, fins que es cansin. Perquè només amb crítica interna i qüestionant les decisions que es prenen allà es defensa l'interès real de l'electorat que els ha votat. Els menorquins no volem bens ni autòmates que es passen quatre anys -o vuit- aixecant la mà a tot. Sinó persones dignes, que ens escolten i ens defensen, i no traicionen la nostra confiança...