Carta a la senadora obedient

Què ha fet? Ahir va perdre l'oportunitat de que un servidor albirés encara alguna esperança que el Senat és alguna cosa útil, i que els interessos ciutadans estan per damunt dels interessos dels partits. Però vostè va tirar per terra qualsevol esperança meva. Els seus companys de partit i de territori havien decidit fer un gest (del que tenc algunes coses a dir), mostrar a l'opinió pública que defensen els interessos de qui els ha votat i no els de l'aparell del partit demanant que no es facin les prospeccions davant de la nostra illa. Vostè no. I com ho justifica? Amb arguments que, ja em permetrà la confiança, són buits.

Coherència, diu avui al Diari. Coherència amb què? Sí, cert, sempre ha dit vostè que hem d'esperar als informes d'impacte ambiental. En açò sí, és vostè coherent amb vostè mateixa. Però és vostè coherent amb els seus votants? És vostè coherent amb els menorquins? Milers de ciutadans d'aquesta illa la van votar perquè els defensés a la Càmara de representació suposadament pensada per a que cada tros de terra tengui qui faci sentir la seva veu. D'aquests milers, quants creu que estan avui d'acord amb vostè? No és científic, però faci una ullada a l'enquesta de la web del Diari...

Però clar, és que a les seves declaracions d'avui al Diari, vostè diu que "es deu al partit nacional". Sincerament, aquest argument m'ha deixat descol·locat. Si vostè obeeix al partit nacional, què pinta el Senat? I sobretot, qui ens defensa a noltros, els menorquins? A l'entrevista que li vaig fer fa unes setmanes, vostè ja em va explicar que creu que la seva feina no és exclusivament defensar Menorca, sinó tramitar lleis i revisar-les. I jo em deman: açò no ho fan ja els diputats? Quina és idò la seva feina al Senat? Què guanyam els menorquins tenint-la a Madrid? Quin és el plus que aporta vostè?

Diu que du dos anys i mig votant igual que el partit nacional. No crec que açò sigui un mèrit ni cap mostra de coherència. És més bé una mostra d'obediència, o fins i tot de submissió. Acotar cap i aixecar la mà quan toca i segons allò que marca el partit. Açò, que fan molts polítics, moltes vegades votant contra els seus principis perquè si es mouen no surten a la foto, és un flac favor a la política. És la perversió del sistema, el segrest de la democràcia, que ja no resideix en els electors, sinó en els partits.

Aniré acabant per no cansar al personal. Dues pinzellades més, només. La primera, sobre el gest dels altres senadors. Dubt molt que el vot d'ahir tengui cap trascendència. Tal vegada és un gest calculat, sense risc: vot a favor d'aquesta moció perquè sé que no sortirà endavant, però quedo bé amb els meus ciutadans. Potser sí que és açò, però jo aplaudeixo aquest gest. Sigui sabent o no que la decisió té poc recorregut, sigui oportunista o no, almanco en aquest moment es van defensar els interessos dels electors, no del partit.

I segon. Sobre l'ex president Antich. Ja vaig escriure un dia que em sembla molt discutible el seu paper en tot aquest tema. Ell, que va dir que en el seu dia va dir que les prospeccions no eren cap escàndol, i que va afegir que no havia fet res per aturar-les perquè no hagués servit de res, ara demana que s'aturin i es presenta com el salvador. Certament, és una postura poc creïble, més quan va ser el seu propi partit, el PSOE, qui va donar els permisos. Però he d'afegir una cosa. El senyor Antich es va equivocar i molt en el seu moment, però crec que ha rectificat. Ara és més coherent amb els seus votants. Canviar, rectificar quan s'ha de fer, és una actitud molt lloable en política.

Atentament,

Un ciutadà.