Carta als candidats al suïcidi

Presumeixes que no fumes tabac, perquè fas cas de la publicitat i et creus que mata, poc a poc. Has anat de festa i encara que no tens gaire doblers, has pogut arreplegar seixanta euros i has esnifat un gram de coca. De moment, només ho has provat tres o quatre vegades. T'han convençut que si has begut molt, la coca te permet seguir gaudint de la nit. A la classe han passat els del Servei de Drogodependències i han fet una xerrada molt interessant. Fins i tot t'han donat una mica d'informació sobre drogues que no coneixies. Nos els faràs cas, perquè tu controles i creus que saps on està el límit. Només tens disset anys i ets un candidat al suïcidi.

Saps que aquesta setmana ha mort un jove de 29 anys per sobredosi? M'ha recordat quan fa més de trenta anys, joves addictes a l'heroïna apareixien morts a alguns excusats de bars de l'Illa. Va ser una epidèmia. Després l'heroïna es va desprestigiar, però ara torna perquè també es fuma.

No et preocupa que la gent s'enteri que ets un addicte als porros i que esnifes. Saps que socialment no està mal vist. Per aquest motiu se'n parla tan poc avui de com la droga mata. Ni tan sols existeix aquella associació d'ajuda al toxicòman (AMAT) formada per pares amb fills drogodepenents. Digue'm, els teus pares no estan preocupats pel que t'està passant?

No sé si moriràs més prest o més tard, depèn del temps que tardis en deixar el consum. El que te puc assegurar és que no aconseguiràs els teus somnis. Si continues pujant l'escala de la droga arribaràs al límit del precipici. I cauràs. Torna a la innocència.