Cau foc, que diria ta mare - Cartes a n'Eloi (90)

Fa calor, i quina calor que fa! Aquestes temperatures ens tenen ben aturats. Quan el termòmetre s'enfila fins tant amunt, és com si algú pitgés un botó per fer-nos anar a càmera lenta, i tot ho féssim a una marxa manco del que és normal. Ens costa caminar, passejar, fer la feina de cada dia i fins i tot xerrar. El que ens és molt fàcil és queixar-nos. Quina calor! Cau foc! Bufam i tornam a bufar, i mentre empram les frases tòpiques de sempre, sembla que creiem que per repetir les frases recurrents arribarà una tempesta com la d'aquella pel·lícula americana apocalíptica que fa davallar de cop les temperatures.

Amb la calor, les platges s'omplen. Ho vam poder comprovar ahir a La Vall. Tots, menorquins i turistes, cercam un forat a l'estora d'arena de la cala triada, si pot ser a mig pam de l'aigua. Llavors, mentre sortejam aquells fillets que passen corrents i ens esquitxen, i evitam la pilota que ha fuit a aquella parella que juguen a pales, ens posam en remull i respiram. Respiram tranquils, frescos per uns minuts. L'aigua ens embolcalla i la seva relativa frescor entra pels porus de la pell i ens reconforta.

Per a tu, la platja no només és aigua. Fas clots, formes d'animals amb arena banyada, transportes poals plens d'aigua... I la teva germana, que tot d'una tenia un cert respecte a l'arena, ahir ja semblava una sireneta.

Idò sí, petitó, la platja és un parèntesi enmig d'aquesta calorada. Una altra vegada a poble, tornes a veure cares esbufegant, ventalls que van i vénen, botigues de gelats fent l'agost i aires condicionats recreant un clima semblant a l'Antàrtida a segons quins comerços. Clar, llavors és quan agafam refredats, i no només ens hem de queixar de calor, sinó també de mal de coll. Què seria de noltros si no ens queixéssim!