Que no caigui la lluna! – Cartes a n'Eloi (78)

També ahir un grup folklòric de Ferreries, Es Penell, celebrava els seus 25 anys. Jo vaig tocar-hi uns quants anys, i tot i que la vestimenta a vegades em feia sentir un poc ridícul, em sento orgullós d'aquella etapa en que vaig contribuir mínimament amb el llaüt a que no es perdi una tradició menorquina.

La nostra Illa està plena de costums que ens identifiquen i ens fan recordar d'on venim. Costums que no hauríem de perdre, perquè qui perd els orígens perd l'identitat. Els menorquins a vegades pecam de despreci cap allò que és nostre. Bé, tal vegada despreci no seria la paraula, però sí desinterès. Ens pensam que els balls folklòrics, les taules i els talaiots són només per als turistes, i no ens donam compte que són part de noltros, de la nostra manera de ser. Sembla que només els valoram si a través d'ells podem treure més profit als turistes, si ens serveixen per a què paguin una entrada o facin una consumició mentre contemplen el Fandango de Sa Somereta.

No vull ara que algú pensi que hem de tornar enrere. Ja hi ha qui s'encarrega d'intentar convèncer als lectors que posar en valor allò que és nostre és un anacronisme i un despreci cap al món exterior. Precisament aquests que volen fer creure açò ho fan amb total despreci i insults, amb un odi visceral preocupant que haurien de fer mirar per algun psicòleg. Però bé, petitó, el que vull que entenguis és que si som on som és per un passat, i convé no oblidar-lo mai. Per açò és important que quan tenim oportunitat de veure avui dia el què passava en aquest tros de roqueta anys enrere, hi prestem atenció.

Hi ha qui voldria que tots fóssim iguals, tots homes grisos vestits amb la mateixa roba, parlant el mateix idioma i ballant al mateix so, però no serà mai així. Per açò et deman que tenguis clar d'on venim i qui som, i valoris el passat per entendre el present i decidir el teu camí de futur.