L'educació té el cul inquiet - Cartes a n'Eloi (46)

Però avui te vull xerrar d'una mania que tenen els senyors que comanden amb l'educació, i és anar canviant cada dos per tres les lleis que la regulen. No sé quants canvis duim ja des que vivim en aquesta democràcia (que no és prou democràtica, però d'açò ja en xerrarem un altre dia). El tema és que els polítics no es posen d'acord en un assumpte que tots defineixen com imprescindible, cabdal, importantíssim… Només els falta dir que és "supercalifragilisitcespialidós", però a l'hora de la veritat cadascú tira pel seu vent i cada vegada que canvia el color dels que governen, canvien les lleis de l'educació.

Jo no som expert en educació. No som ningú per decidir quin és el millor sistema, però si sé que perquè una cosa s'estabilitzi i doni fruits necessita temps. Quan sembres, no pots pretendre que la tomatiguera creixi a l'instant i a més doni uns tomàtics vermells i saborosos en poc temps. Necessites paciència, llevar males herbes, vigilar que la planta no agafi malaltia i després, si tot va bé, podràs recollir tomàtics de tot tipus, fins i tot alguns de prou bons. Els nostres polítics, en tema d'educació, són pagesos impacients que no escolten els pagesos dels altres llocs que també tenen coses a dir. Realment, sembla que aquests que comanden en l'educació són poc educats en el tema d'escoltar i pactar.

Tu, petitó meu, aprofita aquesta escoleta meravellosa que et rep cada matí. Enguany l'aula és molt més gran, plena de joguines, però també amb més fillets que l'any passat.

Na Joana ja no té qui l'ajudi com l'any passat, però ella posa les mateixes ganes i la mateixa alegria quan us veu cada matí. Empapa't cada dia de tot el que vius a l'aula, per molts que alguns pensin que allà només hi estàs per passar l'estona i no per aprendre. Quan siguis més gros, ja veurem quina llei te trobes. Pronòstic que encara veurem molts canvis. No crec que m'equivoqui!