Ara que ets el germà major - Cartes a n'Eloi (40)

M'agradaria poder-te explicar el misteri de la vida, però no en sé. Encara ara em sorprèn i m'emociona saber que ta mare i jo hem estat capaços de crear dues criatures com voltros. És una sensació indescriptible. Des del primer segon que respirau fora del ventre matern, es desperta un instint de protecció i d'amor que cap altre fet pot generar. El món s'atura, les prioritats canvien, la vida gira al voltant d'un altre sol.

Quan tu vas néixer, pensava que aquella sensació no es podria repetir, però ha passat. Ta mare i jo esteim cansats, molt cansats de dormir poc i malament, però és mirar-vos a voltros dos i el cansament es transforma en una mescla d'orgull, satisfacció i, sobretot, estima, que ens aporta tota l'energia que ens fa falta. Sí, petitó, avui la carta m'està quedant molt color rosa, però ara mateix no sé transmetre cap altre estat d'ànim.

I tu prepara't, que hauràs de fer de germà major. Pensa que seràs el referent de la teva germaneta, quasi el seu ídol. Ton pare va ser el petit de la casa durant un munt d'anys, fins que va arribar, de manera inesperada, n'Àngel. Per açò no te puc donar massa consells, i de fet, estic segur que no te'n faran falta. Tu segueix essent com ets, que noltros et seguirem estimant tant o més que fins ara. Diuen que la capacitat dels pares per estimar els seus fills no té comparació amb res més al món, i avui que només duc uns dies de pare de les dues criatures més polides que he vist mai, et puc assegurar que és així.

Només t'encomanaré una feina. Tu seràs l'encarregat d'explicar-li a na Bruna açò que t'explic a través d'aquestes cartes. Tu seguiràs essent en petitó meu, com diu la gent pel carrer. Les cartes seguiran essent per tu, i ja arribarà el dia que les llegiràs a la teva germaneta i ella, segur, t'escoltarà amb una boca de pam i els ulls ben esglaiats.